Espanya situa Suècia i Finlàndia com els principals esculls del català a la UE

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea fa temps que està en punt mort i, tal com indiquen diferents fonts diplomàtiques consultades per l'ARA, "res fa pensar" que l'última proposta presentada per Espanya aquest dimarts al Consell de la UE pugui "fer avançar" la iniciativa. Qui en té la culpa? El govern espanyol se'n renta les mans i assenyala el PP i, per extensió, alguns dels governs populars de la resta d'estats membres del bloc europeu, com ara els de Finlàndia i Suècia.

En aquest sentit, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha tornat a instar l'oposició espanyola a donar suport a l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Considera que, si la dreta espanyola s'hi sumés, "permetria" que els països governats pels conservadors hi acabessin votant a favor amb "facilitat". "Les reticències ara són polítiques", ha insistit Sampedro en declaracions als mitjans a l'entrada del Consell d'aquest dimarts.

En aquest sentit, un dels ministres d'Exteriors i Afers Europeus que s'ha tornat a mostrar més escèptic respecte a la iniciativa ha sigut el finlandès, el popular Anders Adlercreutz, que ha recordat que va viure a Catalunya i entén "la situació lingüística" del país, però tem les "repercussions" que pugui tenir l'oficialitat del català a la UE per a les minories lingüístiques de Finlàndia. Aquest posicionament ha contrastat amb el de la ministra romanesa d'Afers Exteriors, la socialdemòcrata Daniela Grigore, que ha donat suport a la proposta d'Espanya perquè és "molt important" per al govern espanyol.

Tot i les reticències d'alguns socis europeus, fonts diplomàtiques espanyoles insisteixen que l'última proposta presentada al Consell aquest dimarts al migdia és "molt convincent" i "pedagògica", si bé l'exposició només ha durat entre cinc i deu minuts, segons fonts presents a la reunió. La realitat és, però, que Espanya, a hores d'ara, tal com ha avançat l'ACN i ha confirmat l'ARA, no ha demanat cap informe tècnic als serveis jurídics del Consell de la UE, tal com demanen la resta de socis europeus per poder avaluar de forma adequada les conseqüències de l'oficialitat i avançar en la iniciativa.

L'última proposta d'Espanya, a la qual ha tingut accés l'ARA, no conté cap nou argument respecte a les anteriors, que ja van ser insuficients per convèncer els socis europeus. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, es limita a afegir-hi una carta dirigida als seus homòlegs, en què reivindica els idiomes cooficials (català, gallec i euskera) reconeguts a la Constitució com a part de la "identitat nacional d'Espanya". "És un refregit del que ja teníem fins ara, no hi ha res nou", critica una font diplomàtica.

A més, Hadja Lahbib, la ministra d'Exteriors de Bèlgica, país que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, ha deixat en l'aire que en la pròxima trobada ministerial sobre Assumptes Generals es discuteixi altra vegada sobre l'oficialitat del català i s'ha limitat a recordar que tots els estats membres tenen dret de demanar que es posi a l'agenda un punt que consideren prioritari.

El PP també encalla el català a l'Eurocambra

Fonts diplomàtiques espanyoles també responsabilitzen els populars del fet que la petició de la Moncloa al Parlament Europeu de permetre parlar català a l'Eurocambra porti estancada més d'un any i mig. De fet, apunten que així els ho ha admès la mateixa presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, que tot i ser també conservadora tindria certa sensibilitat per les llengües minoritzades per ser maltesa.

Ara bé, diferents fonts europarlamentàries favorables a l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a l'Eurocambra acusen el PSOE de no considerar aquesta iniciativa una prioritat i no pressionar prou perquè tiri endavant. En aquest sentit, recorden que no va ser fins que els socialistes van necessitar el suport de Junts, Esquerra, el PNB i el BNG per investir Pedro Sánchez que la família socialdemòcrata europea va aconseguir que la mesa del Parlament Europeu demanés un estudi sobre quines conseqüències jurídiques i econòmiques podria comportar la mesura.

Aquestes mateixes fonts, a més, apunten que el fet que Ciutadans estigui en vies de desaparició i hagi perdut influència a l'Eurocambra facilita que el PSOE aconsegueixi aprovar la iniciativa. En tot cas, la mena d'avaluacions tècniques que ha demanat la mesa de l'Eurocambra solen ser una tàctica coneguda a les institucions europees per tirar la pilota endavant i, alhora, fer veure que s'està avançant.