XOC INSTITUCIONAL

El Parlament deslliga la comissió del procés de la resolució del 9-N

La cambra catalana presenta les seves al·legacions davant el TC

Tot i que la resolució rupturista del 9-N declarava deslegitimat el Tribunal Constitucional (TC) i el convertia gairebé en un estament forani a Catalunya, el Parlament -de moment- opta per defensar-se en els plets oberts en l’ens que exerceix de màxim intèrpret de la Constitució. Els serveis jurídics de la cambra ja han presentat les seves al·legacions davant el TC per defensar la creació de la comissió d’estudi del procés constituent que, tant l’advocat de l’Estat com la fiscalia, volen eliminar perquè la consideren un incompliment de la sentència contra la resolució rupturista. Per desmuntar la tesi de la Moncloa, els lletrats del Parlament basen la seva argumentació a desvincular la comissió del procés constituent de la resolució aprovada el 9 de novembre i a posar de manifest que, si es prohibeix al Parlament estudiar i debatre sobre una qüestió que afecta la societat catalana, s’està atacant el cor del parlamentarisme i de la democràcia.

Dir que la comissió d’estudi deriva de la declaració rupturista és, per als lletrats del Parlament, una tesi “extraordinàriament forçada i desproporcionada” tenint en compte -diuen- que és una iniciativa parlamentària que en si mateixa només suposa obrir un debat, el resultat del qual encara està per determinar. Per això, s’acusa el govern espanyol de basar-se en “apriorismes” i “especulacions” quan demana al TC que es faci complir la seva sentència. A parer seu, no existeix el “nexe jurídic” necessari per determinar que la comissió és conseqüència de la declaració del 9-N, avalada pels vots de JxSí i la CUP. Així, es recorda que els tribunals no poden prejutjar que de la discussió parlamentària se’n deriven unes conclusions determinades. En tot cas, caldrà veure -assenyalen- si del debat se’n dedueixen actes concrets.

Per farcir encara més la seva argumentació, el Parlament reprodueix la intervenció que el PP va fer a la junta de portaveus del dia 15 de gener, quan es va crear la comissió d’estudi -el grup popular participa en la comissió, a diferència del PSC i Ciutadans (C’s)-: “Només faltaria que el Parlament no pogués estudiar el que consideri oportú estudiar”, reprodueixen els serveis jurídics. També fan referència al posicionament del grup de Catalunya Sí que es Pot (CQSP), que es va mostrar predisposat a debatre sobre el procés en la comissió d’estudi.

Un atac a la democràcia

Si s’acceptés la tesi de l’advocat de l’Estat i del fiscal, apunta l’escrit dels lletrats catalans, s’arribaria a la “conclusió insostenible” que el Parlament quedaria “limitat en l’exercici” de les seves funcions. És a dir, si l’objectiu de l’incident d’execució és paralitzar la iniciativa parlamentària, es causaria una “gravíssima lesió” a l’essència del parlamentarisme, recollit a la mateixa Constitució i a l’Estatut. Tot i la insistència de la cambra a preservar la comissió d’estudi del procés constituent, del seu escrit se’n desprèn l’acceptació tàcita de la nul·litat de la resolució rupturista. “[El Parlament] pot quedar condicionat en el sentit de no poder adoptar en el futur actes de contingut igual o similar” als de la declaració, davant el “deure que tenen tots els poders públics de complir el que resolgui el TC”, afirmen els lletrats.

Petició a l’alt tribunal

El Parlament també aprofita les al·legacions per posar en relleu la seva incomoditat envers l’última reforma de la llei del TC, que permet al tribunal suspendre càrrecs electes. De fet, la possibilitat de presentar un incident d’execució davant el Constitucional és fruit de la reforma. La cambra defensa que la nova legislació es va pensar per a un “escenari” i uns “subjectes concrets”, en al·lusió al procés independentista, cosa que critica per ser una llei feta ad hoc. Tenint en compte que tant l’advocat de l’Estat com la fiscalia han demanat al TC que avisi els membres de la comissió de les eventuals responsabilitats penals en què podrien incórrer si no cessen l’activitat, el Parlament es posa la bena abans de la ferida i demana a l’alt tribunal que faci un ús “especialment cautelós” del nou marc legal.

Més continguts de