Reunió amb Puigdemont i defensa del català a Brussel·les: redempció catalanista de Montserrat?

BarcelonaLa visita del rei Felip VI a Montserrat encara cou en alguns sectors de l'independentisme, però diversos actors del moviment mantenen la sintonia amb l'abadia. Alguns agraeixen els darrers gestos, que han girat full de la complexa situació derivada de la invitació a la monarquia espanyola als actes del mil·lenari del monestir –després que la casa reial volgués ser-hi present–. En tot cas, més de dos mesos després de l'acte amb el cap d'estat, l'abadia ha encadenat la recepció del catalanista Premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en què el pare abat, Manel Gasch, va parlar de "Països Catalans". Gasch també s'ha reunit amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo aquesta setmana, i ha llançat un missatge al PP i a la resta de l'Eurocambra, amb la reivindicació de l'ús del català a la Unió Europea, com a "part de la identitat" del continent, en el si d'una exposició sobre el mil·lenari del monestir en què va remar implícitament per l'oficialitat a la UE. Hi ha hagut una redempció catalanista de Montserrat?

No tothom ho veu igual. Fonts de l'abadia sostenen a l'ARA que no hi ha hagut "cap canvi" i neguen que amb aquests fets hagin pretès girar full de la invitació al rei ni buscar cap efecte. Apunten que Montserrat fa el que sempre ha fet, actuar "a favor de la cultura catalana i de la identitat", i afegeixen que aquesta era la primera vegada que l'abat anava a Brussel·les i, a més, creuen que era natural anar a veure l'expresident, segons apunten. Alhora, recorden que "qui vulgui convidar l'abadia o venir-hi, sempre és benvingut, però ha de saber a on ve i a qui convida", per argumentar el que van fer a l'exposició del PP Europeu sobre el mil·lenari. En canvi, el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Joan Maluquer, després que la seva entitat emetés un comunicat de "rebuig" a la visita del rei, veu "significativa" la reunió amb Puigdemont i creu que les últimes accions "fan callar els que es volen apropiar de Montserrat", entre els quals veu "la societat civil empresarial o l'Íbex-35". Així, agraeix els gestos i conclou que romandrà com a "símbol de catalanitat". També explica que les relacions amb l'abadia i Gasch són "excel·lents" i que sempre estaran "al costat de Montserrat".

Maluquer també és secretari i gerent de l'UCE, que va premiar l'abadia a l'agost. Tot i que el monestir "havia quedat assenyalat", l'UCE va determinar que s'havia de lliurar el premi a l'abadia pel mil·lenari, atesa "la trajectòria" com a "far de país i de fe". "No trobàvem que un capítol que no compartíem pogués afectar la trajectòria de mil anys", sintetitza Maluquer. En canvi, algunes fonts eclesials sostenen que es tracta d'un "petit tomb catalanista" per "donar una imatge a l'opinió pública", que no ha canviat gaire, després de les "patacades" que ha rebut per haver convidat el rei. Però consideren que en el fons l'abadia continua volent "retirar-se", allunyar-se del tarannà nacionalista i del paper polític contra el franquisme o el Procés. L'abat va defensar al Foros Vanguardia una retirada respecte al paper dels 60 i 70, si bé des de l'abadia apunten que el compromís és cultural i identitari, no de "reivindicació extrema" i al marge d'ideologies.

En tot cas, el mateix Puigdemont va parlar de "l'honor" d'haver-s'hi reunit i va comentar a X que havien pogut conversar dels "valors humanistes i cristians que han fet de Montserrat referent de tantes generacions" i "de la llengua catalana i de Catalunya".

Canvi amb l'entorn?

L'abadia remarca que el seu llenguatge no és "polític" i que no ha notat cap canvi amb la relació amb entitats habituals. Sí que vol que s'entengui que "el missatge és el mateix" de sempre. Ara bé, així com amb la Lliga i l'UCE les relacions són bones, com és el tracte amb la resta del sobiranisme? Fonts de Junts es limiten a recalcar que el partit "sempre ha mantingut unes relacions fluides, discretes i de respecte amb l’abadia de Montserrat", mentre que fonts de la CUP comenten que ells no tenen "cap relació" amb l'abadia. En canvi, fonts d'ERC recalquen que el partit té "molt bones relacions amb l'abadia i amb les institucions eclesials". La formació i el seu president, Oriol Junqueras, "hi parla sovint", també pel seu pes social i institucional. El líder republicà, a més, va assistir a la presa de possessió de l'abat, s'hi va reunir uns mesos després i hi ha hagut més trobades, a més de les visites al monestir. Junqueras, però, tenia molt més tracte amb els pares Hilari Raguer i Josep Massot, malgrat que "mai deixarà de tenir en compte Montserrat i de tenir-hi sintonia", a qui molts militants veuen com "un pilar del país", més enllà de la incomoditat per la visita del rei.

Pel que fa a Òmnium, fonts de l'entitat asseveren que "des de fa anys, manté una relació institucional cordial i fluida amb l'abadia" i que el seu president, Xavier Antich, "s'hi reuneix periòdicament, sempre que calgui i que el context ho requereixi". De fet, l'organització també "reconeix la tasca històrica de Montserrat en la construcció nacional d'un país solidari, integrador i per la pau". Alhora, fonts de Plataforma per la Llengua recalquen que no han tingut una relació especialment "remarcable" amb la institució, però han coincidit en algunes coses. El darrer cas va ser quan el monestir va acollir el 30 de maig el tercer seminari dels valors de la societat catalana amb un examen de la darrera enquesta d'usos lingüístics. Els més durs contra l'abadia van ser l'ANC per la "complicitat" amb la monarquia, però l'entitat no ha volgut dir res més a aquest diari.

Fonts de l'abadia apunten unes bones relacions amb Òmnium o Plataforma per la Llengua i fluides amb Puigdemont, Junqueras i els seus partits. També és cert que es reuneixen amb tothom i que en la visita a l'Eurocambra, l'abat va parlar amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb el president Salvador Illa, i amb els eurodiputats del PSC Javi López i del PP Esteban González Pons, que va adreçar-se a l'abat en català.