Catalunya i l'Aragó ja es culpen mútuament del fracàs dels Jocs del 2030

BarcelonaDos dies després que l'ARA expliqués que la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030 està contra les cordes i que el Comitè Olímpic Espanyol podria formalitzar la renúncia en els pròxims dies, Catalunya i l'Aragó ja es culpen mútuament del fracàs. Si per a la consellera de Presidència catalana, Laura Vilagrà, una candidatura conjunta és "dificilíssima" perquè l'Aragó hi ha posat criteris "polítics i ha fet emergir l'anticatalanisme", per a la seva homòloga aragonesa, Mayte Pérez, si tot "se'n va en orris" serà per la "intransigència" de la Generalitat. Pérez ha criticat aquest dimecres que Vilagrà "dona per fet" que el projecte "està acabat" encara que "ningú ha dit res" al govern de l'Aragó. En canvi, Vilagrà ha situat les converses en un punt de "no retorn" i ja ha demanat al COE que valori una candidatura únicament catalana. De fet, ha apuntat que ja hi ha hagut converses "informals" al respecte.

Però a la Moncloa, tal com explicava aquest diari, no li interessa que els Jocs puguin ser vistos com un tracte de favor a la Generalitat, sobretot en un futur context electoral, i el COE ja ha fet saber de forma oficiosa al Govern que descartarà la candidatura del 2030 si només la impulsa Catalunya. La crida de Vilagrà, doncs, té poques possibilitats de prosperar. Al davant també s'hi trobarà l'oposició de l'Aragó, ja que aquest dimecres Pérez ha dit que, si la candidatura és catalana, aniran "per tot arreu denunciant aquesta situació". Tot i afirmar que la seva voluntat és negociar, ha mantingut la posició que l'Aragó verbalitza des de l'inici de les negociacions: una candidatura "equilibrada i en igualtat". "Ha de ser una candidatura d’Espanya; si no, no", piulava dimarts el mateix president aragonès, Javier Lambán.

Amb tot això sobre la taula, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Vilagrà per primer cop no ha descartat que els Jocs del 2030 puguin caure i s'aposti pels del 2034. Si bé ha dit que estan preparats per al 2030, ha recalcat que no faran res "per condicionar des d'aquest punt de vista" i que el COE, que ja ha obert la porta al 2034, és qui "ha de liderar la proposta". "Estem preparats", ha insistit Vilagrà, tot i que els últims esdeveniments deixen entreveure que l'executiu ja comença a pensar més enllà del 2030.

Ofensiva de Stop JJOO

També començava a estar preparada la consulta perquè els ciutadans del Pirineu decidissin el futur dels Jocs, i fins i tot s'havia engegat una campanya publicitària de l'executiu: "Una nova oportunitat per millorar la vida de moltes persones. Una nova oportunitat perquè des del Pirineu puguem tornar a brillar i enamorar el món sencer. Jocs d'Hivern 2030, tornem a fer història". Aquest era l'eslògan que la Generalitat ha fet circular des de finals d'abril per TV3 i, fins ara, més que rèdit, al Govern li ha portat maldecaps. Primer, la CUP i els comuns el van portar al Parlament, i aquest dimecres la plataforma Stop JJOO ha presentat una denúncia al Síndic de Greuges, al Consell Català de l'Audiovisual (CAC) i a l'Oficina Antifrau.

L'entitat considera que la Generalitat "està utilitzant els mitjans de comunicació públics i privats amb intencionalitat política". És a dir, que està fent campanya quan hauria de ser neutral. Per al Govern, en paraules de la consellera Laura Vilagrà, l'anunci té l'objectiu "d'informar de la proposta a la ciutadania". En canvi, per a Stop JJOO, parlar "d'una nova oportunitat per millorar la vida" és intentar "convèncer la població perquè hi voti a favor", segons l'escrit al qual ha tingut accés aquest diari.

"Aquest anunci vulnera els drets de neutralitat institucional", ha criticat Núria Sauquillo, representant de la plataforma, des de la porta del Síndic. L'anunci es va publicar abans que el Govern firmés el decret de convocatòria de la consulta –encara no ho ha fet– i també abans que comencés la campanya electoral –que encara no s'ha iniciat–, però Stop JJOO creu que amb l'espot l'executiu va donar el tret de sortida a la seva pròpia campanya pel sí i "no dona la possibilitat a la població de contrarestar la propaganda del Govern".

Després d'assessorar-se amb advocats, l'entitat subratlla diversos articles de la llei de consultes populars no referendàries per reforçar la seva posició. "Durant el període de consulta, els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar els principis de pluralisme polític i social, neutralitat i igualtat d’oportunitats", cita el document. "Les consultes estan presidides [...] pel principi de neutralitat institucional", afegeix l'article 2 de la llei.

L'entitat, que s'ha reunit 20 minuts amb el síndic, Rafael Ribó, després de registrar la queixa, demana que el Govern retiri "immediatament el material propagandístic i que no en generi més", així com que es comptabilitzin tots els minuts emesos de la falca publicitària i que es compensin a les entitats del no un cop comenci la campanya.

Amb tots els fronts oberts i la candidatura penjant d'un fil, el Govern va nomenar dilluns Mònica Bosch Forrellada com a directora de l'oficina tècnica del projecte dels Jocs. És qüestió d'hores saber si finalment tindrà feina.