La gota de Foment en el mar dels incompliments: l'editorial d'Antoni Bassas

El conseller Santi Vila ha anunciat que el ministeri de Foment desencalla totes les obres pendents a Catalunya: la B-40 –el Quart Cinturó–, que fa temps que està començada i abandonada, amb les bardisses que hi creixen, es reprendrà aviat; 306 milions per a Rodalies ja anunciats al seu dia; el corredor mediterrani –el dia que es dignin a fer-lo, amb doble via–... Tot això, ahir es va anunciar que es desbloquejava.

Notin, per tant, que el que avui és notícia és que un acord que ja estava pres, ara, per art de màgia, es convertirà per fi en pic i pala.

És una bona notícia que el nostre cap de societat, Albert Solé, explica amb tots el seus detalls. Per exemple, que a la molt deficient línia de tren Barcelona-Vic-Puigcerdà no s’hi dediquen els 700 milions que costaria desdoblar-la, sinó 95 per fer tres desdoblaments parcials.

Naturalment, el truc d’aquesta màgia que amb un toc de vareta màgica permet desencallar les obres té un nom: eleccions. Vénen eleccions, muntanyes d’eleccions, i el govern del PP juga a causar una bona impressió en un electorat català que deu pensar que té la memòria curta. Però al marge d’aquest clàssic, l’anunci d’ahir del conseller Vila mereix ser rebut amb totes les cauteles.

Tothom sap que en matèria d’infraestructures, a Catalunya no li val de gaire ser la sempre alabada locomotora econòmica, exportadora d’Espanya. Només cal comparar com estan les Rodalies de Madrid amb les de Catalunya, o els més de 20 anys per portar l’alta velocitat a la frontera amb França.

Per això els recomanem l’anàlisi que firma avui el nostre subdirector David Miró, que recorda l’anunci que fa quatre anys va fer el govern espanyol, aleshores socialista, del corredor mediterrani. “Quatre anys després -diu Miró- només s’ha invertit de debò en els ramals que connecten amb Madrid, per exemple el d’Alacant, que curiosament també es consideren corredor mediterrani”.

De manera que si davant l’anunci de les inversions han sentit desconfiança, escepticisme, incredulitat o una amarga indiferència, sàpiguen que no són els únics.

Com amarga és la columna que ara els recomanaré, encara que no necessiti recomanació. És de l’Empar Moliner, que es deté sobre un intercanvi dialèctic que hi va haver ahir al Parlament. Un diputat del PP li va etzibar a la consellera de Benestar i Família: “No tenen diners per a la pobresa energètica i sí que tenen 26 milions per fer unes eleccions anticipades”. Moliner recorda que va ser el PP el que va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de pobresa energètica que havia aprovat la Generalitat. Potser és per coses com aquesta que cal fer unes eleccions anticipades amb la independència com a programa.

I, finalment, una observació que arrenca en la política però que enfonsa les seves arrels en la cultura i en la història. Ahir els explicàvem que Ciutadans, el partit que presideix Albert Rivera, està rebent suport mediàtic i financer important de cara a la cascada electoral que ens espera. El seu paper seria el de recollir el vot de descontents amb el PP i el PSOE i procurar que aquests vots es quedin al centre –així presenten Ciutadans– i no pas a l’extrem de Podem.

Doncs bé, el PP ha ordenat als seus dirigents que quan parlin de Ciutadans en públic els diguin així, Ciutadans, en català, i no Ciudadanos, com el partit es fa dir a Espanya. Es tracta d’identificar Ciutadans com un partit català perquè l’anticatalanisme dóna vots. A Espanya, ho hem dit moltes vegades, només es considera veritablement espanyol allò que és castellà, la resta són ganes de molestar. El que li passa a Ciutadans ara no és nou: li va passar a Miquel Roca amb l’operació reformista, a Joan Rosell quan es va presentar de president de la patronal CEOE, a la mateixa Carme Chacón quan va intentar liderar el PSOE, i ara li passa a un partit que sempre ha condemnat el victimisme i gairebé ha negat que hi hagi raons perquè existeixi. Per cert, com ha reaccionat Ciutadans? Ha fet desaparèixer el català de la seva web.