LITERATURA

Peter Cameron, sentit i sensibilitat contemporànies

'Coral Glynn' explica la vida d'una infermera anglesa

Coral Glynn arriba a casa del comandant Clement Hart per assistir la seva mare moribunda. La infermera té poc temps per familiaritzar-se amb l'anciana: poques setmanes després d'instal·lar-se al cottage anglès, la senyora mor. L'endemà del traspàs, atabalada perquè no té on anar, la Coral rep amb perplexitat la proposta de matrimoni del comandant: alguna nit anterior han pres un brandi junts, compartint converses tibades, però ¿n'hi ha prou amb això per casar-se amb algú?

"Durant molt de temps aquesta novel·la s'havia de dir Un matrimoni estrany -explica l'escriptor nord-americà Peter Cameron-. La primera imatge que em va venir al cap era la d'una dona jove que espera al davant de la porta d'una casa de camp. A partir d'aquí vaig començar a imaginar quina relació tenia amb la gent de la casa, i se'm va aparèixer el Clement i l'Anglaterra del 1950. Pensar en el que escric m'ocupa un 80% del temps que dedico a un llibre: construeixo els personatges tant com puc perquè, un cop agafen vida, puguin prendre les seves pròpies decisions i fer-me canviar de direcció tantes vegades com calgui".

Encara que Coral Glynn és la protagonista principal de la novel·la -publicada per Libros del Asteroide-, Cameron ressalta el personatge de Clement Hart. "Ell és qui té relacions més estretes amb la Coral, la Dolly i el Robin, els dos millors amics i padrins de casament", recorda. Entre el Robin i el Clement hi ha tensions sentimentals que el comandant no vol que tornin a aparèixer. Així i tot, continuen compartint una amistat singular. "Un dels objectius d'escriure Coral Glynn era traslladar a la sensibilitat contemporània un món que podria semblar molt antic -admet Cameron-. Si la novel·la hagués estat escrita a la dècada dels 50, no s'hi hauria explicat cap violació ni cap avortament, i l'homosexualitat tampoc no hauria sigut un dels eixos temàtics".

La capacitat d'estimar

L'escriptor cita com a principals influències Barbara Pym, Penelope Mortimer, Elizabeth Taylor, la primera Muriel Spark i Elizabeth Bowen. ¿Seria lícit afegir-hi també Barbara Comyns, autora de l'excel·lent Y las cucharillas eran de Woolworths , rescatada recentment per Alba Editorial? "De Barbara Comyns només n'he llegit La hija del veterinario , però em va agradar molt, i la sensibilitat cap als personatges és compartida. Llegir és tan real com viure. Totes aquestes autores m'han ajudat a configurar la meva ment, i els dec molt", reconeix Cameron.

A Coral Glynn, que arriba dos anys després del fenomen indie Algún día este dolor te será útil , la protagonista pateix una quantitat considerable de contratemps. Amb cada desgràcia, el lector l'estima una mica més i desitja que li vagi millor. "Dues preguntes que em feia mentre escrivia era si tots som capaços d'estimar i si sabem qui ens convé -diu Cameron-. De vegades acabem amb qui mai no ens hauríem pensat. I al contrari: l'amor més factible pot fracassar estrepitosament".