Salut busca 25 milions privats per a un arxiu de dades
El departament de Boi Ruiz garanteix l’anonimat dels pacients i el control públic del fitxer
BarcelonaMés de 140 milions de receptes cada any, 750.000 ingressos hospitalaris i 45 milions de visites als ambulatoris són només algunes de les xifres que genera el sistema sanitari català amb la seva activitat habitual. Què passaria si tota aquesta informació s’unifiqués en un sol arxiu de dades massives? Salut creu que una eina tan potent seria atractiva per a molts actors, des de laboratoris farmacèutics fins a grups d’investigació, que podrien mesurar així els efectes de determinats medicaments o saber quines patologies guarden relació entre elles. El Govern ha batejat el projecte com a VISC+ (Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya) i per fer-lo realitat busca un soci privat. Els interessats, a canvi d’una inversió de 25 milions d’euros durant els pròxims vuit anys, ajudaran a construir el mecanisme.
El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), Josep Maria Argimon, va sortir al pas ahir del debat que pot generar que una empresa privada faci diners amb unes dades que surten de l’atenció sanitària pública, i va garantir en roda de premsa que el projecte serà transparent, pensat per millorar els resultats sanitaris de la població i potenciar Barcelona com a pol de coneixement. A més a més, l’AQuAS va reiterar de totes les maneres possibles que les dades seran prèviament anonimitzades i que l’agència mantindrà sempre la traçabilitat, és a dir, el control per saber en tot moment qui consulta què.
Pagar per accedir-hi
A ningú se li escapa, però, que el negoci per al soci capitalista és en la posterior venda de la informació. Argimon va avançar que el preu anirà en funció del tipus del projecte i de qui demani l’accés. Institucions sense ànim de lucre, per exemple, hi accediran “a preu de cost”, mentre que les que busquin un lucre hauran de pagar més. En qualsevol cas, és prematur parlar de preus.
Salut vol publicar les bases del concurs al setembre i que estigui resolt abans que acabi l’any. La informació, de fet, ja la genera el sistema per si sol, com demostren la carpeta personal de salut, la recepta electrònica o la digitalització de la imatge mèdica. La diferència, en aquest cas, és que els actes mèdics que fan els 64 centres de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), els més de 300 ambulatoris i unitats sociosanitàires i de salut mental, entre d’altres, s’unificaran i es faran anònims per permetre un accés més ampli.
Argimon va precisar que s’està buscant un mecanisme perquè els ciutadans que ho vulguin puguin negar la seva participació a l’arxiu, tot i que no està previst demanar cap consentiment informat i, per tant, la negativa serà a posteriori. Va afegir que, per exemple, la mortalitat detallada ja fa anys que es publica i va destacar que només Anglaterra ha desenvolupat una eina similar -va reconèixer que aquest fet havia generat controvèrsia, però va negar interpretacions d’alguns tabloides com que les asseguradores podrien negar pòlisses a determinants pacients.
“Que hi hagi el debat. No tenim res a amagar”, va afegir el director de l’AQuAS, demanant a la societat que entengui que es tracta de dades anònimes i que pensi en els guanys que es poden obtenir a nivell científic. El debat del Gran Germà, ja plantejat per a les xarxes socials o els comptes bancaris, agafa ara un vessant sanitari.
