A Catalunya hi ha malnutrició per raons econòmiques? Parlen els experts

BarcelonaLes preguntes

1. A Catalunya hi ha malnutrició per raons econòmiques?
2. Toc d'alerta o alarma social del Síndic?
3. Quina és la mesura més urgent que cal aplicar?

Salvador Cardús: "Associar la malnutrició a la carn que es menja és una mentalitat de postguerra"

1. La principal causa de malnutrició és per raons culturals, més que per pobresa, ja que fa que la gent no tingui prou criteri a l'hora de triar de manera adequada els aliments. Un tall de lluç congelat costa menys que una barra de pa. Associar la malnutrició a la pobresa i amb el tema de la quantitat de carn o peix que és menja cada dia és una mentalitat de la postguerra, quan la proteïna animal anava cara, però ara no és una qüestió estrictament de preu. Ara bé, que la pobresa va associada a la incultura nutricional i, per tant, a alguns problemes de malnutrició, també és cert.
2. La comunicació que es va fer de l'informe creava alarma social innecessàriament. Els problemes d'incultura no es poden resoldre amb una subvenció. I els problemes que sí que poden modificar-se amb un canvi de política del Govern, no es resolen creant alarma social. Es va buscar la repercussió mediàtica i això va fer que s'hi posés l'accent de manera equivocada.
3. La major part de l'estudi anava dedicat als menjadors escolars. Si tu assegures que l'escola pot oferir un bon àpat diari, segurament tens resolta la part més important del problema. Jo crec que afrontar la qüestió de les beques menjador és fonamental. Per mi, el problema de les beques és que tal com estan plantejats els menjadors escolars, la part més gran del preu és per als monitors i no per al menjar.

Dolors Canadell: "Malnutrició per falta d'aliments no n'hi ha, el que hi ha és una dieta desequilibrada"

1. De malnutrició per falta d'aliments no n'hi ha. El que hi ha és una dieta desequilibrada i gent que no pot comprar tots els aliments que voldria. Potser no poden comprar vedella, però sí porc. I els bancs d'aliments proporcionen pocs productes frescos. Pot ser que hi hagi 50.000 nens que no poden menjar peix o carn cada dos dies, però prenen llet i ous. Hi ha carències alimentàries, però no dèficits nutricionals bàsics perquè la font de nutrients s'obté de molts aliments. Les llegums, l'arròs i la fruita seca també són una font de proteïnes. Una llauna de sardines també ho és. És cert que hi ha famílies que estan en risc i no poden menjar tota la quantitat de proteïnes que voldrien. Però desnutrició no n'hi ha. Que n'hi pot haver, sí, però ara no.
2. S'ha generat alarma social però potser ha anat bé perquè el Govern implementi les polítiques socials, ja que fa temps que entitats com Càritas i Creu Roja estan dient que necessiten més ajuda.
3. La mesura més immediata ha de ser augmentar la renda mínima d'inserció i les beques menjador. Els pediatres detectem ràpidament si hi ha un cas de desnutrició, però ara estarem més alerta per detectar problemes econòmics i preguntarem més sobre la situació familiar, ja que a la gent li fa vergonya reconèixer que necessita ajuda.

Enric Morist: "El debat s'ha situat massa en el terreny partidista i el que cal és aplicar mesures"

1. De vegades perdem més temps en la terminologia que en el problema de fons. Nosaltres podem parlar de la nostra realitat: a Catalunya hi ha moltes criatures que tenen una alimentació inadequada per motius econòmics. El mateix Govern ha reconegut que hi ha 300.000 famílies a Catalunya que no tenen cap ingrés oficial. És obvi que hi ha mancances. La prova és que aquest estiu per primer cop hem fet un programa especial d'alimentació infantil.
2. Ens agradaria que fos un toc d'alerta. Ja n'hi ha hagut. La mateixa Creu Roja en el seu informe de vulnerabilitat n'alertava. Potser ara el debat s'ha situat massa en el terreny partidista i el que cal és aplicar mesures. No és un tema conjuntural. És estructural i ha de ser la prioritat de tothom. Hem estat més temps debatent la semàntica de la paraula que el tema en qüestió. Aquest no és un problema del Govern, sinó del conjunt del país, i tots ens hi hem d'implicar. No només els polítics i les entitats socials, sinó també la ciutadania. No podem girar l'esquena a mancances que tenim tant a prop.
3. La primera mesura ha de ser assegurar que tinguin accés a l'alimentació les famílies amb menors al seu càrrec, amb dificultats per arribar a final de mes i que no poden comprar aliments frescos.