RELIGIÓ

La llei d’avortament d’Andorra pot portar Vives a succeir Sistach

El bisbe d’Urgell i copríncep andorrà podria dimitir per no signar-la

La futura llei de l’avortament d’Andorra podria portar el bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, a succeir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Segons han informat a l’ARA fonts del Vaticà i de l’Església catalana, Vives -copríncep d’Andorra- podria abdicar per no sancionar una llei que reguli la interrupció de l’embaràs, que veuria la llum l’any que ve.

El problema podria afectar la mateixa concepció de l’estat andorrà, ja que Roma veu “inviable” que el bisbe d’Urgell pugui seguir cogovernant un país amb una llei de l’avortament vigent. Andorra és un dels pocs estats europeus que no té llei d’interrupció de l’embaràs, juntament amb Malta i el Vaticà. La singular configuració del seu govern -amb un president escollit democràticament i dos coprínceps (el bisbe d’Urgell i el president de França)- fa difícil qualsevol canvi.

El 6 de setembre, el president andorrà, Antoni Martí, es va reunir amb el papa Francesc. Entre els temes abordats va haver-hi les “bones relacions” entre els dos estats. Després de la reunió, en la seva trobada amb Pietro Parolin, Martí va anunciar que el debat sobre l’avortament estava molt avançat i que, si una majoria era favorable a la legislació, el Parlament l’aprovaria.

Una llei de l’avortament hauria de ser sancionada pels dos coprínceps. Segons ha pogut confirmar l’ARA, Vives no la sancionarà. La solució que es planteja en aquests moments és que, si finalment s’arriba a l’aprovació de la llei, l’arquebisbe d’Urgell abdiqui el seu càrrec, que quedaria en suspens.

Segons va revelar el mateix cap de govern d’Andorra, la Santa Seu li va fer saber que un bisbe catòlic no podria ser mai copríncep d’un país amb una llei despenalitzadora de l’avortament. Això fa que la qüestió de l’avortament pugui convertir-se, per extensió, en un debat sobre la configuració del Principat d’Andorra.

Coincidència en el temps

La coincidència en el temps pot portar Vives a l’arquebisbat de Barcelona. El titular actual, el cardenal Sistach, es va reunir dissabte amb el papa Francesc. Fonts vaticanes han apuntat que, un cop se sàpiga què passa a Catalunya després del 9-N, la successió de Sistach agafarà velocitat de creuer.

Roma vol que el nou arquebisbe de Barcelona pugui actuar amb llibertat en una hipotètica declaració d’independència, sota la premissa que, sigui independent o a dins d’Espanya, a Catalunya seguirà havent-hi catòlics per guiar.

Diverses informacions apunten al febrer com a data límit per a la designació del successor de Sistach. Arribat el cas, Vives seria ara mateix el principal candidat a dirigir la diòcesi de la Ciutat Comtal. La seva possible abdicació com a copríncep d’Andorra facilitaria que la Santa Seu acceptés l’autonomia andorrana per aprovar les seves pròpies lleis i asseguraria que els seus representants eclesiàstics no poguessin ser acusats d’avalar l’avortament.

El successor de Vives, en cas que Roma accedís a mantenir l’actual estatus, no prendria possessió de càrrec fins que la llei entrés en vigor. Segueix sense quedar clar si el nou bisbe d’Urgell renunciaria o no al coprincipat, cosa que estan investigant experts en dret canònic i relacions internacionals.

A banda de Vives, la llista de candidats a succeir Sistach és àmplia. A Catalunya, l’arquebisbe de Barcelona, Sebastià Taltavull; a fora del país, Juan José Omella i Julián Ruiz Martorell guanyen opcions. Algunes fonts donen per feta la designació del jesuïta Luis Francisco Ladaria, actual número dos de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, tot i que el religiós és un dels màxims col·laboradors del Papa i sembla difícil que se’n vulgui desprendre. Tampoc s’ha de descartar -de fet, Francesc ho està buscant- algun missioner o exmissioner català.

Més continguts de