Les proves de sisè de primària són útils per millorar els resultats?

BarcelonaEl fragment La crida del mar, del llibre Moby Dick, de Herman Melville, en la versió de Joaquim Carbó, i l’article periodístic El futur de la robòtica del diari El Punt-Avui. Els 72.007 alumnes de sisè de primària de Catalunya van posar a prova ahir les seves competències bàsiques en català analitzant aquests dos textos i descrivint després un robot que imaginàriament haguessin construït ells. “La dificultat era la mateixa de cada any, la correcta” per analitzar aquestes habilitats “bàsiques”, apunta la mestra de l’associació Rosa Sensat Margarida Gallifa, que ensenya català a l’Escola Orlandai de Barcelona.

Els seus alumnes deien que havien trobat difícil la prova, però a ella no l’hi va semblar. En canvi, a la de matemàtiques, “la majoria d’alumnes deien que era fàcil i realment semblava molt més fàcil que l’any passat”, opinava Gallifa. Però a Montse Torra, mestra del Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques (Creamat), la dificultat de la prova li va semblar “la mateixa de sempre”. “Any rere any aquests exàmens defugen més els coneixements que es responen mecànicament i demanen als nens que posin en pràctica el que saben a través de situacions quotidianes”, afegia. Per Torra, les proves que elabora el Govern s’ajusten cada any més als requeriments internacionals per a una avaluació de competències.

Model d’examen “mixt”

Però l’expert en polítiques d’avaluació Eugeni Garcia Alegre assenyala que el model d’examen català és encara “mixt”, no del tot competencial. Això sí, va més enllà del que es fa a la majoria d’aules catalanes, on encara “es treballa més l’adquisició de coneixements”. “La cultura dominant del sistema no és la de les competències bàsiques”, lamenta Garcia. Les guies d’aprenentatge competencial per als mestres que ha elaborat el departament d’Ensenyament intenten compensar-ho. Torra les valora positivament, però Garcia creu que la solució no passa perquè el departament “digui als mestres què han de fer, sinó que els demani resultats concrets i els deixi llibertat” per aplicar els mètodes que considerin adients en cada cas.

Malgrat tot, el sistema d’avaluació externa ja fa sis anys que s’aplica. “La funció de l’avaluació és que sigui útil per retre comptes a la societat i perquè els mestres millorin la seva tasca”, apunta Garcia. Per això creu que el model català té una mancança fonamental: l’anàlisi de les variables concretes que expliquin els resultats, un informe que acompanya les avaluacions internacionals d’aquest tipus i que “explica per què una escola va bé i una altra no”.

L’expert considera “sorprenent” la gran millora de resultats que es constata any rere any en aquestes avaluacions, perquè “no hi ha cap raó que l’expliqui i perquè, en canvi, a les proves PISA [de l’OCDE] els resultats catalans empitjoren” el 2012 respecte del 2009. En l’avaluació catalana, s’ha passat del 24% de suspesos en català el 2009 al 15% el 2013; del 27% al 14% en castellà i del 24% al 15% en matemàtiques.

Per Garcia, que les avaluacions siguin responsabilitat de la mateixa conselleria d’Ensenyament els “resta credibilitat”. Ell va dirigir el projecte de l’agència catalana d’avaluació, l’ens independent que es va començar a constituir el 2010 per mandat de la llei d’educació de Catalunya (LEC), però la conselleria d’Irene Rigau ho va aturar poc després d’assumir el càrrec.

Els exàmens d’aquest 2014 -que continuen avui en la matèria de castellà i llengua estrangera- tenen com a novetat que es responen en un full a part tipus test que es corregirà amb un lector òptic, cosa que suposarà un estalvi econòmic. Tot i així, faran falta mil mestres per corregir els dictats, les redaccions i dos problemes de matemàtiques que demanen argumentació escrita. “La redacció és el més complicat de corregir, tot i que el departament dóna instruccions”, assenyala Gallifa. L’any passat la seva escola va haver de fer diverses reclamacions, algunes per errors dels correctors i altres per errors de l’administració. “A un nen que havia deixat la redacció en blanc, l’informe li deia que la seva expressió escrita era molt bona, i a un que no tenia cap falta en tot l’examen li deien que ho feia mitjanament bé”, relata. En tots els casos el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya -l’organisme responsable de les proves dins de la conselleria d’Ensenyament- va atendre les reclamacions i va corregir els errors.