Alegria sota la mascareta: una boda esquivant virus

La Neus i l'Àlex es van casar a Mallorca a finals de juliol malgrat totes les restriccions de la pandèmia: "Serà una anècdota"

La música i tots els llums es van apagar a la 01.55 h de la matinada. Era la manera més efectiva de fer marxar els convidats que, empesos per l'alegria, un bon sopar i les copes, remolejaven a la terrassa, esgotant els últims minuts que els permetia el Butlletí Oficial de les Illes Balears  (BOIB). Les restriccions a les bodes són clares: limitació de convidats (que varia segons l'espai), tancament a les 02.00 h -la nova normativa estatal fixa una hora menys, fins a la 01.00 h- , mesures higièniques extremes i mascareta durant la cerimònia. I res de ballar: és l'única manera d'assegurar la distància de seguretat. 

Tot i així, Neus Orell i Àlex Alemany van decidir tirar endavant les seves noces el 25 de juliol a Inca (Mallorca). Feia dos anys que les preparaven i volien casar-se aquest any tant sí com no, encara que fos esquivant contagis. "Hem estat mesos comptant les fases, la informació que donaven amb comptagotes", explica la Neus: "Vam pensar que no tenia sentit ajornar-ho, perquè potser encara estarem molt de temps a la nova normalitat". 

Havíem de ser 85 convidats i en vam ser 50. "Alguns van decidir no venir per por, d'altres per una qüestió econòmica", admet la núvia: "Els negocis no els van bé, algun ha hagut de tancar, i no podien comprar un bitllet per venir a Mallorca. Ho entenem perfectament". Sobretot tenint en compte que els preus per viatjar a les Illes Balears van pujar significativament quan van tornar a obrir els aeroports.

La cerimònia, que es va fer a l'aire lliure, va ser protocol·lària. Un dispensador de gel hidroalcohòlic donava la benvinguda als convidats, que vestien mascareta. No hi havia cadires per a tothom perquè no hi cabien, a causa de l'ampli espai que s'havia de deixar entre elles. Tot i que la distància de seguretat es complia, els organitzadors van demanar que ningú es tragués la mascareta tret dels nuvis. "Us prometo que podreu sopar sense", feia broma el mestre de cerimònies. "Un moment!", va ser una de les expressions que més va haver de repetir durant els discursos d'amics i familiars: "Que s'ha de netejar el micròfon!", recalcava, mentre un treballador passava un drap amb desinfectant, cosa que allargava uns segons més els nervis de l'orador.

La boda va començar a les 19 h. Després van venir les fotos –"Ara una fent voleiar la mascareta!", va demanar el fotògraf–. La gent feia la broma i després se la tornava a posar de seguida. "Tenien bastant assumida la normativa i ningú va posar pegues", explica l'Àlex. Un breu còctel i de seguida el sopar: "Com que tancaven a les dues, no teníem gaire temps. Ho vam fer tot, però just, just", explica la Neus. 

"El cop més dur va venir després", lamenta. Quan van obrir la barra lliure i la DJ va posar música: AC/DC, Txarango, Oasis, Els Catarres... N'hi havia per a tots els gustos, i més de dues espatlles es movien al compàs. Però quan els peus d'algú començaven a seguir la música de seguida apareixia el cambrer: "Sisplau, no es pot ballar. Ens hi juguem molt". I advertia amb urgència: "Si us veig ballar hauré de donar la festa per acabada". 

"Sort que la Neus i l'Àlex són molt rockers i ens va ser una mica més fàcil controlar-ho tot", diu la DJ de la boda, Catalina Ferretjans (de l'empresa Tià Djs), acostumada que triomfi el reggaeton. Admet que se li ha complicat la feina a causa de les restriccions sanitàries, que, a més, es van actualitzant. No només han d'adaptar-se ells als canvis, sinó que els han d'explicar als nuvis, que els truquen a cada actualització del BOIB. "Parlem dels dies més importants de les seves vides, de molts diners i molta il·lusió", exposa el seu company Sebastià Gayà. Per sort, afirma, "la gent és conscient que no és cap broma" i els convidats se les empesquen per divertir-se encara que sigui "aixecant els braços i cantant asseguts": "Ens ajuda a no haver d'estar com un policia municipal, perquè nosaltres som DJs". 

La Neus i l'Àlex tot just acaben de tornar ara del seu viatge de noces. Han anat a París i Formentera en lloc d'Indonèsia, on havien planejat inicialment. "En moltes coses no ens han tornat els diners, ens han fet vals per a l'any que ve, que ja veurem si hi podrem anar", diu la Neus amb resignació. "Ves a saber si les condicions seran iguals, millors o pitjors", diu, al seu torn, l'Àlex. Però, sigui com sigui, han gaudit de la festa i del viatge i estan contents. Al final, estan convençuts que tot plegat "serà una anècdota".