EDUCACIÓ

Comença la mobilització contra la falta de places públiques de P3

Unes 70 famílies de l’Eixample, a Barcelona, es coordinen l’endemà de saber que no han entrat a l’escola triada

No havien passat ni 24 hores des que s’havia fet pública la llista de les preinscripcions de P3 i una setantena de famílies ja estaven organitzades: no han entrat en cap de les opcions d’escola pública que han demanat a Barcelona i s’estan coordinant per fer pinya i plantar cara a l’hora de demanar una solució a l’administració. L’oferta final de places no se sabrà fins a l’11 de juny, però les dades provisionals consoliden tendències i anticipen escenaris. D’una banda, sembla que l’escola pública aferma la tirada dels últims anys -l’any passat va rebre per primer cop més sol·licituds que la concertada-, i de l’altra, hi ha famílies que s’han quedat fora de la seva escola preferida o, en el pitjor dels casos, de qualsevol centre públic del seu barri.

“Vam posar sis opcions d’escola pública de la Dreta de l’Eixample i no entrem a cap. Totes estan plenes”, explica a l’ARA Sara Tolosa, mare d’un nen que l’any que ve ha de començar P3. És la primera vegada que la Sara passa per aquest procés, però s’ha informat i ha vist que l’any passat un grup de pares es va trobar en la mateixa situació i van aconseguir que el Consorci d’Educació de Barcelona creés línies o bé grups addicionals -coneguts popularment com a bolet - a les escoles més sol·licitades i ampliés la ràtio a 26 alumnes als barris on faltaven més places. El precedent pot servir ara a aquestes famílies (van començar les de la Dreta de l’Eixample però ja n’hi ha de la Sagrera i Sant Andreu) per reclamar les mateixes solucions. Es reuniran demà dijous per traçar una estratègia conjunta i per “reivindicar el dret a l’escola pública de proximitat” per als seus fills. “Ja veiem que és un problema endèmic de falta de places”, diu la Sara.

Davant d’aquest problema, el Consorci d’Educació de Barcelona està analitzant cada cas per veure si poden fer “alguna modificació”, però reconeixen que no és fàcil. Tant la creació de bolets com l’ampliació de ràtios, per exemple, comporta la massificació dels centres i complicacions en el dia a dia a les aules.

Les famílies viuen aquesta espera amb una barreja de “frustració i incertesa” que es converteix en un suplici. Segons els primers càlculs d’aquests pares, hi hauria uns 87 infants que no han pogut entrar en primera opció a la Dreta de l’Eixample.

Els centres més demanats

De les deu escoles públiques que hi ha en aquesta àrea d’influència, set omplen només amb les sol·licituds en primera preferència. Les que han rebut més preinscripcions són l’Escola dels Encants (77 sol·licituds per 50 places), la Fructuós Gelabert (75 per 50 places) i la 9 Graons (71 per 50 llocs). Les tres usen metodologies pedagògiques innovadores. Un cop es recol·loquin els infants a les places vacants dels altres centres públics, encara quedaran una cinquantena de nens sense lloc, segons els càlculs de les famílies.

De fet, asseguren que persegueixen un doble objectiu: el primer, i el més urgent, és donar difusió al seu problema i buscar una solució per als afectats; però n’hi ha un segon, i que també és important, que és una millor planificació de l’oferta pública perquè no torni a passar. “A mi m’ha passat aquest any, però l’any que ve serà algú altre. No s’hi val només amb un bolet, calen solucions a llarg termini”, assegura. Això va en la línia del que va dir la Fapac l’any passat, quan va reclamar que, com a mal menor, es creessin bolets per garantir a totes les famílies una plaça pública a prop del seu domicili, però alhora va denunciar que només era un pedaç i que calia més planificació.

Consultades per l’ARA, fonts de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya van afirmar que ahir van rebre multitud de consultes telefòniques en aquest sentit i van difondre uns consells breus. La Fapac ha tornat a fer una crida perquè les famílies es neguin a acceptar una plaça concertada si només han escollit centres públics. En les assignacions d’ofici a una concertada, l’administració es fa càrrec de la quota mensual, però el cert és que la demanda a la pública va clarament a l’alça. “La sensació és que tothom tenia clar no incloure cap concertada perquè si no tens plaça a la pública t’hi reassignen segur”, afirma Oriol de Balanzó, que també s’ha quedat sense plaça per al seu fill gran en aquesta mateixa zona. “Jo només vull portar-lo a l’escola pública del meu barri, a la més pròxima”, afirma. Tant ell com la resta de famílies hauran d’esperar un mes per saber on podran escolaritzar els seus fills.

L’augment de la demanda a l’ESO posa en alerta els instituts

La situació d’alerta es podria estendre als instituts, perquè és en aquesta etapa escolar on ara es concentra la pressió demogràfica. A la capital el Consorci d’Educació ha previst unes 5.200 sol·licituds, per les quals s’oferiran en total 5.484 places en 187 grups. Per fer front a aquesta demanda creixent, s’obrirà l’Institut La Sagrera i un nou institut a Pedralbes, després de la fusió de l’Ausiàs March i el Joan Boscà. A més, es posarà en marxa l’institut escola Arts, després que una escola religiosa tancada per falta d’alumnes reobri com a pública. A nivell català, el curs que ve s’estrenaran 39 centres públics d’ESO a Catalunya i se’n perdran 4 de concertats. També s’obriran 25 instituts escola (n’hi haurà 53 en total) i vuit instituts.

Més continguts de