Eduard Vallory i Boris Mir: “Les escoles tradicionals acabaran desapareixent”

Director i director adjunt d’Escola Nova 21

Fa dos anys que Eduard Vallory i Boris Mir dirigeixen Escola Nova 21, una plataforma que acompanya més de 400 escoles de Catalunya en la transformació cap a un sistema educatiu avançat. Quan queda un any perquè s’acabi el programa, els seus impulsors valoren quins canvis s’han produït i què queda per fer.

Dieu que el canvi educatiu ja no és una moda, sinó una necessitat. Quan arribarà a totes les escoles?

Boris Mir: Nosaltres no hem creat aquest moviment, però hem servit de catalitzador de moltes iniciatives. També dependrà de la política educativa i dels agents socials, perquè com més gent en prengui consciència més de pressa ho farem. Podem tardar un any o cinc a arribar-hi, però no tenim cap dubte que el canvi arribarà a tothom. La innovació educativa no és una moda, és un indicador de qualitat: ningú s’imagina una escola menys personalitzada o menys competencial.

Eduard Vallory: Hem de canviar moltes coses: l’accés a la carrera de mestres, la seva formació, com s’organitzen els centres, la planificació del sistema educatiu... Només ho aconseguirem si ho fem de manera transversal.

Si el canvi educatiu depèn també de les polítiques públiques, heu parlat amb el nou conseller? L’administració és qui més traves ha posat?

E.V.: El problema ha sigut més per omissió que no per acció, és a dir, per saber que hi ha peces que no funcionen però que no es canvien perquè el cost és molt gran. Els missatges que envia la nova conselleria van molt en la línia del que plantegem.

Què canviaríeu dels dos primers anys d’Escola Nova 21?

B.M.: El programa s’ha sobredimensionat, s’ha mort d’èxit. Tenim tanta demanda que el programa està al límit de la seva capacitat.

E.V.: També ens agradaria tenir més vinculació de les famílies i dels alumnes, que fins ara no hem sigut capaços d’articular. El debat s’ha centrat molt en els docents.

Els mestres diuen que a la universitat no aprenen a treballar així.

B.M.: Aquest és un dels problemes principals. Hem de crear centres referents en formació de mestres perquè s’hi pugui anar a fer pràctiques.

E.V.: S’havia creat un estat d’opinió en què feia ràbia que una escola treballés bé. Això és tan absurd com si als anys 20 haguéssim dit: “Què és pensa Rosa Sensat, amb la seva Escola del Bosc? Segur que tot és màrqueting!” Intentem trencar la lògica de competició que fa mirar el treball de qualitat com una cosa negativa. Aquests centres han de ser els elements multiplicadors perquè el canvi arribi a la resta d’escoles.

Això no és menysprear les escoles que tenen un sistema tradicional?

E.V.: A aquestes escoles els diem: “Com mesures la creativitat, l’esperit crític, la resolució de problemes complexos?” Si això no ho mesuren, significa que no treballen bé.

B.M.: Les escoles que segueixen aquests sistemes donen un servei que no és el que la societat espera. Equiparar èxit escolar amb èxit acadèmic és propi d’una escola empobrida que no és de qualitat.

A les webs, totes les escoles diuen que treballen per competències.

B.M.: Però a la mateixa web hi trobaràs els llibres de text.

E.V.: Cal canviar el conjunt del sistema educatiu, des de la formació inicial dels mestres a les oposicions, i també l’organització del centre o l’arquitectura escolar. Això necessita una gran transversalitat política i la implicació d’entitats i dels municipis. Si només canvies una peça del puzle, no pots sortir del bucle.

Per al departament, el problema principal és la segregació escolar.

E.V.: Educació de qualitat i equitat són dues cares de la mateixa moneda. Part de la segregació escolar és conseqüència de pensar que no tots els infants poden tenir una educació de qualitat. Cal canviar els indicadors, perquè els exàmens tradicionals no donen una imatge del que vol dir la qualitat educativa.

Com us imagineu d’aquí 10 anys les escoles catalanes?

B.M.: El canvi és imparable. Hi haurà models educatius obsolets. Les escoles transmissores, tradicionals, acabaran desapareixent, perquè ningú defensarà un model que no dona satisfacció a ningú, ni tan sols als bons estudiants, que s’hi acaben avorrint.

E.V.: Com a societat descobrirem que aquestes escoles no tenen raó de ser, que no fan la funció social que els hem encarregat, que no desenvolupen per competències i que no donen resposta a la formació integral de la persona. Un dels grans problemes de la transformació educativa és que les legislatures són molt més breus que els processos de canvi. Necessitem un gran consens social per garantir el canvi.

Més continguts de