ENTREVISTA

Josep Costa: “Espanya fa exactament allò que no ha de fer per evitar la independència”

‘Secessió o secessió’ és el títol del llibre que Josep Costa posa sobre la taula amb un “dilema existencial” de la classe dirigent espanyola: “Ha de triar entre salvar la nació o salvar l’Estat”. Un assaig que analitza el cas català des d’una teoria de la justícia

Josep Costa és professor de teoria política i autor del llibre Secessió o secessió (A Contra Vent Editors i la Fundació Josep Irla). La seva tesi és clara: sosté que la negativa de l’Estat a reconèixer la seva plurinacionalitat fa legítima la independència de Catalunya.

Hi ha un dret general a la secessió?

Independitzar-se quan es vulgui no és un dret universal però en democràcia no es pot evitar si la gent ho vol. És la tesi menys compartida a l’acadèmia perquè pot conduir a una fragmentació sense límits del poder polític si un grup, de forma espontània, pot decidir canviar les fronteres. Però a la vida real no hi ha moviments secessionistes absurds.

La seva tesi és que la secessió unilateral és legítima si un estat no acomoda les minories nacionals.

El dret a la secessió i el dret a l’autodeterminació no són el mateix. Un poble es pot autodeterminar sense canviar les fronteres existents perquè el règim polític amb què es troba és permeable a les seves demandes. Si no és així és, sí, la secessió és legítima.

Com es mesura això?

En democràcia s’han de tractar les persones amb igualtat i reconèixer les identitats. Abans es donava per descomptat que els estats no tenien identitat i que només existien individus amb drets de ciutadania. Però no és així. Els estats promouen una identitat nacional, intenten assimilar les minories i homogeneïtzar.

¿I Espanya és un estat plurinacionalment just?

No, l’estat espanyol no acomoda la seva diversitat nacional. Hi ha una única identitat i una tolerància de la resta, però no un reconeixement. Se’m fa difícil veure un cas de secessió més legítim, en un context de democràcia, que el de Catalunya.

Catalunya té autogovern, el seu Estatut, representació al Congrés...

L’autogovern ha de ser real i ha de complir amb les aspiracions de la gent.

¿Les aspiracions de la minoria nacional no han de tenir límit, doncs, dins un estat en què la majoria de la població vol una altra cosa?

S’ha de veure com es justifica aquest límit i quin és l’argument per negar el que es demana. A l’Estat hi ha d’haver drets comuns per a tota la ciutadania. Ara bé: ¿quin argument hi havia, de justícia, per retallar l’Estatut? Cap. Només instint de dominació nacional.

¿La independència unilateral de Catalunya estaria justificada ara?

Com menys legítim sigui l’Estat, la secessió de Catalunya estarà més justificada. De raons mai en sobren.

Però, vist així, l’independentisme té incentius per provocar una reacció de l’Estat que el deslegitimi.

No. La postura més intel·ligent per part del Govern és seguir allargant la mà amb el referèndum. La demanda amb majoria al Parlament ha de poder tirar endavant. Si l’Estat no negocia i es comporta de manera intransigent, la via unilateral queda més oberta a ser defensada.

¿Per això diu que la independència és inevitable?

No pretenc fer una predicció sinó una anàlisi de l’Estat. Espanya està fent exactament allò que la teoria de la secessió diu que no s’ha de fer per evitar la independència. Si la gent pot votar i decidir anar-se’n, és menys probable que ho vulgui fer a la pràctica. És la paradoxa: impedir el referèndum i negar-lo fa més probable la independència.

Però tot i així els independentistes, segons les enquestes, no pugen.

El suport a la independència està consolidat, tot i que sempre hi ha la carta de la reforma d’Espanya.

I si l’Estat canvia?

És possible però no és probable. Reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat i Catalunya en peu d’igualtat és matar el nacionalisme espanyol.

El Govern s’ha compromès a fer un referèndum però l’Estat ja ha avisat el president i membres del Govern que no el poden fer.

Queda clar que l’Estat no està disposat a permetre que es facin els preparatius de manera tranquil·la, per això hi ha d’haver una actitud astuta. Però si la gent perd la por i hi ha un moviment de masses, el govern espanyol té una capacitat limitada per impedir que la gent surti a votar.

Si s’assumeixen els costos, no?

La desobediència implica acceptar el càstig, i llavors ja no t’atura res.

¿Veu probable penes de presó per voler fer el referèndum?

No tinc dubte que l’amenaça de tancar a la presó existirà. Ara bé, que un polític, per treballar pel poble, estigui a la presó és una imatge molt forta per al món. I si fins i tot així -o suspenent l’autonomia- l’Estat no aconsegueix aturar el moviment independentista, li dona combustible. Quan hi ha un desafiament de la gent per raons de consciència, l’Estat té un problema perquè la legitimitat l’obté dels ciutadans.

L’ordenament jurídic és un reflex de la ciutadania espanyola. ¿Podem dir que és una contraposició entre democràcia i llei?

No. És un conflicte de legitimitats de dos pobles diferents que aspiren a aplicar la seva llei. El Parlament representa el poble català i el Congrés legisla en nom del poble espanyol. No és un problema legal.

Més continguts de