TURISME

Salou, "una experiència de vida essencial"

Més de quatre mil estudiants britànics han begut, han dormit la ressaca i han jugat a pilota aquesta setmana a Salou en l'anomenat I love tour , el tour de l'amor , o, com el coneixem aquí, el Saloufest. Polseres per identificar-se a l'hotel, xancletes i samarretes de variadíssims colors separaven els joves segons la universitat de procedència. Les samarretes oficials, de color taronja, tenien impresa la frase " An essential life experience " -"Una experiència de vida essencial"-. Penso que no n'hi ha per tant: acabar borratxo a peu de platja no és una fita tan transcendent. Tampoc n'hi ha per tant pel que fa a l'enrenou que provocaven aquests nois; ningú al poble se'm queixa del seu comportament i consideren que l'aparició del Saloufest és una benedicció en temps de crisi.

Començo el meu tour particular a l'estació de trens de Salou. Ni rastre de turistes. Al carrer Barcelona tampoc em creuo amb cap anglès, ni alcoholitzat, ni vandàlic, ni de cap mena. Hi ha cartells que anuncien la proximitat de les pensions Venecia-Montecarlo i Orly, i del càmping La Siesta. Hi ha un solar que espera que s'hi construeixi l'" Edificio Aduana: un lujo en Salou ". Els veïns que interrogo em confirmen que fora de la zona de la platja de Llevant i dels grans hotels, la vida continua igual. Sí que hi ha una diferència: el turisme familiar. Com que el Saloufest ha coincidit amb la Setmana Santa, a part del jovent desenfrenat també s'hi veuen famílies espanyoles, catalanes, alemanyes o russes. Una família del País Basc explica que el Saloufest no els ha suposat cap inconvenient; a la nit tampoc han patit el soroll perquè no s'han allotjat a la zona del marro.

Sancions per mala conducta

Són les 13.30 i bona part dels joves de l' I love tour són a la platja. La majoria s'exerciten en partits improvisats de rugbi, voleibol, futbol o lacrosse , aquest joc anglosaxó que es juga amb un pal amb una xarxa, un caçapapallones sofisticat. Crida l'atenció que no beuen alcohol ni a la sorra ni al carrer. Només ho fan als bars, on sí que consumeixen cervesa a l'engròs. Dues noies que dinen ales de pollastre amb salsa de barbacoa al bar Río Grande, al carrer d'hotels Amposta, em fan cinc cèntims de les normes que han de seguir. Les dues joves, de la Universitat d'Essex, expliquen que abans de viatjar a Salou van ser advertides que hi havia unes normes de conducta i que qui les trenqués podia ser retornat a casa o vetat a les activitats de l'organització. L'única activitat cultural que hi ha en oferta és "una visita a Barcelona per fer compres". Elles no s'hi han apuntat perquè no tenen prou diners. Diuen que estan molt satisfetes de l'experiència i conclouen que "els espanyols són encantadors".

Al McDonald's del passeig marítim tres joves de Sussex em detallen que els han prohibit beure a la via pública o comprar drogues. Asseguren que no han vist baralles, ni tan sols de nit. Per si de cas, els vehicles dels Mossos d'Esquadra patrullen durant tot el dia. L'encarregat del McDonald's, l'Ibrahim, diu que no han patit cap incident al restaurant. "Es comporten correctament. Mengen tranquil·lament i marxen. Ben diferent és als clubs; allà de nit la munten ben grossa. Per sort jo visc a prop de Correus, lluny de la seva zona, i no sento res".

Al bar Bamboo, a la platja de Llevant, hi ha dos grups d'una vintena de britànics bevent i menjant. El maître del local també confirma que no han sofert cap problema i ressalta que gràcies al Saloufest poden arrodonir els ingressos de l'any. Davant del Bamboo, el Pol, el fill de la família Orutella, observa dos anglesos disfressats de lluitadors mexicans estirats en un banc del carrer Colom. Els Orutella són de l'Aragó però viuen a Barcelona. Són a Salou de visita, on durant molts anys havien residit. Opinen que si no ets a la zona concreta del marro vius aïllat del Saloufest. Són partidaris de l'esdeveniment perquè en total són 9.000 persones que s'hi deixaran uns diners necessaris en temps de crisi. A part de la festa, de l'hotel i del menjar, les botigues del centre d'oci de Salou no sembla que gaudeixin de gaire tràfec de clients. N'hi ha que compren postals i polseretes. Cinc noies de la Universitat Metropolitana de Cardiff es proven uns vestits de flamenques al Centre Comercial Andorra. "¿Ha d'anar tan just de mida?", pregunta una d'elles al dependent pakistanès.

Les segueixo, avancen per l'avinguda Carles Buigas fins a la zona dels hotels. Des de la cantonada entre els carrers Amposta i Brussel·les hi ha unes escales que baixen a la platja dels Capellans. Aquí s'hi concentren bona part dels que no volen fer esport. L'Alain Girard és un jubilat francès que passa quatre mesos a l'any a Salou amb la seva dona. Ella és al seu costat prenent el sol. Girard baixa cada dia a la platja dels Capellans per pintar a l'oli els pins, la mar, els hotels mastodòntics. En el paisatge que pinta no hi ha ni rastre dels britànics. "¿El molesten?" "No pas -em respon-. S'ho passen bé, és normal a la seva edat. De nit fan xivarri, fins a la una o a les dues de la matinada. Però tanquem les finestres i apugem el volum de la televisió. Això és Salou. És normal. A l'agost encara hi ha més gresca".

Més continguts de