TMB suprimeix un complement salarial de 32 euros mensuals als treballadors del metro

El síndic de greuges demana ampliar els serveis mínims del metro i un arbitratge d'obligat compliment

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) suprimirà a partir del mes que ve el complement salarial de 32 euros que cobren els treballadors del metro, una mesura que pren arran de la situació de bloqueig en la negociació del nou conveni col·lectiu. Així ho ha decidit aquest dimecres el consell d'administració de TMB, segons ha explicat el conseller delegat de TMB, Enric Cañas, en una roda de premsa posterior a la reunió. 

Aquest complement salarial que "es deixarà sense efecte" és un pacte que els treballadors i TMB van signar l'any passat per incloure un "avançament econòmic" del nou conveni, que estan negociant i que de moment no està tancat. Segons Cañas, aquest suplement era per "crear un clima de diàleg favorable", i vist que no ha servit, se suprimirà la mesura. 

Des de fa un any i amb caràcter retroactiu a data 1 de gener del 2016, l'empresa pagava 32 euros mensuals extres a cada treballador en concepte d'avançament als possibles augments salarials que s'inclourien al nou conveni. A més, l'acord també tenia una garantia de manteniment de la plantilla, que Cañas sí que s'ha compromès a respectar i ha assegurat que "no hi haurà cap mesura de retallada en contractacions". 

A banda d'aquesta mesura, Cañas no ha descartat que la Generalitat decreti un arbitratge forçós. "Hem acceptat totes les propostes de mediació de la Generalitat, estem a la seva disposició, la predisposició de l'empresa és dotar-nos d'un conveni col·lectiu", ha dit. 

En la reunió, TMB també ha votat mantenir l'última proposta que va fer als treballadors, que incloïa un augment de sou del 7% en els propers quatre anys, passar 300 treballadors parcials a fixos i assumir 40 llocs de treball que ara estan externalitzats. La proposta suposa una despesa de 23 milions d'euros. 

Rafael Ribó investiga l'actuació de les administracions

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha obert una investigació d'ofici sobre l'actuació de les administracions davant la persistència de la vaga de cada dilluns dels treballadors del metro –ja porten deu jornades–. El síndic recomana al departament de Treball que valori l'ampliació dels serveis mínims i que, en tot cas, "s'impliqui amb més decisió" en les negociacions entre els treballadors i la direcció de TMB. De fet, ha proposat a TMB que sol·liciti l'emissió d'un laude de compliment obligat en forma d'una resolució d'acord vinculant per a totes dues parts.

La realitat és que aquesta possibilitat ja s'ha explorat. El departament de Treball va llançar la proposta que un àrbitre extern redactés un acord, que seria vinculant i d’obligat compliment per a l’empresa TMB i per als treballadors. L’empresa, a través de la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, va acceptar la iniciativa i va demanar al comitè que també ho fes. Però el comitè d'empresa –format pels 9 delegats de la CGT, els 7 de la UGT, els 3 de CCOO, el CPTC i el SU, respectivament, i els 2 del CIM– va tombar per unanimitat la proposta

Les negociacions estan des de llavors en un punt mort. La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, va anunciar aleshores que l'Ajuntament no farà cap més proposta als treballadors. Davant l'estancament de les converses i "l'important perjudici que està ocasionant als usuaris del metro", Rafael Ribó ha actuat d'ofici. A través d'un comunicat, considera "sorprenent" que després de deu setmanes d'aturades del servei les negociacions no hagin avançat i subratlla la "falta d'informació pública sobre l'estat de les negociacions i els motius de la vaga".

L'equilibri entre el dret a vaga i els interessos dels ciutadans

Ribó destaca que cal trobar l'equilibri entre l'exercici del dret col·lectiu de vaga i els interessos de la resta de la ciutadania en general. "Això és particularment important quan la vaga afecta serveis públics essencials i té incidència en els drets fonamentals de la resta de la societat", assenyala. En aquest sentit, ha suggerit a l'entitat la possibilitat que sol·liciti l'emissió d'un laude de compliment obligat en forma d'una resolució d'acord vinculant per a ambdues parts. Tenint en compte que l'arbitratge voluntari queda descartat, l'opció podria ser un arbitratge forçós, és a dir, imposar un àrbitre extern que decideixi unilateralment com es resol el conflicte. Es tracta d'una mesura que s'ha aplicat en comptadíssimes ocasions a Espanya, perquè la llei només ho permet quan les circumstàncies siguin d'"especial gravetat". Vidal no va descartar cap escenari.

Actualment hi ha uns serveis mínims del 40% en les dues primeres franges i del 20% en l'última franja de les aturades parcials. Tenint en compte que les deu jornades de vaga han afectat més d'un milió i mig d'usuaris del metro, amb el "consegüent perjudici econòmic", el síndic ha recomanat al departament de Treball que valori la possibilitat d'ampliar aquests serveis mínims i li ha demanat que s'impliqui amb més decisió en les negociacions.

Així, també s'ha adreçat al departament de Territori i Sostenibilitat, com a màxim responsable de la mobilitat a Catalunya, per saber quines gestions ha fet i preveu continuar fent per a la resolució del conflicte. I en aquesta mateixa línia ha demanat informació a l'Ajuntament de Barcelona.

Per resoldre el conflicte, el síndic considera que seria "favorable" que hi hagués una nova reunió de l'assemblea de treballadors per valorar l'estat de les negociacions.

Actualment hi ha uns serveis mínims del 40% en les dues primeres franges i del 20% en l'última franja de les aturades parcials, encara que en realitat els usuaris pateixen la vaga durant més temps, ja que es triga un temps a incorporar i retirar els trens afectats.