"Tens una hora d'espera, eh?": bars que no volen ser engolits pel turisme

Barcelona"Ho sento, està tot ple, és només per a socis". "Hi ha una hora d'espera per a la taula, eh?" "Sense reserva? Impossible". Són algunes de les estratègies que alguns restauradors admeten que fan servir per intentar garantir que no s'omplen només de turistes i es queden sense l'espai i el caràcter del públic local. Perquè la cosa no es descompensi, vaja. A la Barcelona del boom turístic n'hi ha hagut que han adaptat el seu negoci al visitant i han convertit, per exemple, una cafeteria de barri en un espai especialitzat en brunchs d'aquells que tenen cua els matins de cap de setmana, o han omplert les parets de fotos de sangria i paella (com a la Rambla). Però també n'hi ha que intenten que els barcelonins continuïn sentint el seu local com a propi. Tant pel que fa a l'oferta com al tracte. Algun truc explicat per restauradors del centre que prefereixen no identificar-se: si hi ha gent esperant, es pot exagerar l'estona de cua que haurien de fer els clients menys coneguts, o assegurar-los que algunes taules estan reservades... Pràctiques poc confessables.

"Nosaltres sempre hem treballat per als veïns. Estem contents que vingui tothom, però no volem que els nostres veïns sentin que això ja no és casa seva", explica Saray Paredes, que és l'encarregada del bar Electricitat, un clàssic dels vermuts a la Barceloneta (obert el 1908 i que manté tot el seu caràcter). Hi ha, diu, un vincle emocional amb els veïns que ja són més que clients i que coneixen de fa anys, i també una qüestió de visió a llarg termini: la majoria de turistes venen un cop a la vida i qui sosté el negoci és el client que ve i repeteix sovint perquè se sent ben tractat. Aquest segon és el que intenten "prioritzar". Explica, a més, que la pandèmia va ajudar a fer més estret aquest vincle amb els clients que viuen més a prop, per "cuidar-se els uns als altres", i que ara això ja ha quedat per sempre.

"Un punt clau per no perdre el caràcter és la cartelleria, mantenir-la en català, i tampoc fer canvis a la carta a petició dels turistes", defensa Marc Lamarca, del bar Calders, al barri de Sant Antoni, que ha vist com els últims anys la clientela estrangera els creixia de forma exponencial. "Hi ha molts turistes, però també molta gent de fora que ja fa anys que viu al barri i que són veïns, i també molts veïns dels de sempre que s'han vingut a acomiadar perquè ja no podien fer front als lloguers", descriu. Defensa que al seu local hi és benvingut tothom, però que intenten mantenir el caràcter de sempre perquè els clients de sempre se'l continuïn sentint seu. Un exemple: no han cedit a la petició reiterada d'incorporar els pebrots de Padrón a la seva oferta. I tot i que la carta accessible des del codi QR està en diferents idiomes (inicialment l'oferien sempre en català), mantenen els cartells en català. Ara, diu, el dia que hi ha més gent de fora potser s'arriba a una proporció del 50%, però "sempre hi ha un parell de taules d'aquells que coneixes els clients pel nom".

Límit als grups

A la Bodega d'en Rafel, un dels locals emblemàtics també del barri de Sant Antoni, expliquen que el que fan per garantir que la parròquia habitual no perdi el lloc és fixar un límit temporal als grups de turistes que hi arriben per mitjà d'operadors: n'acullen des de dos quarts de set fins a les vuit del vespre. I després ja tenen el gruix de les taules reservades. "La majoria de reserves les fan els clients d'aquí, els que ja ens coneixen", explica Marc Masero, un dels nous responsables del local, que es va traspassar a finals del 2021, quan Rafel Jordana es va jubilar després de 35 anys al peu del canó. Masero, que va treballar al Port Olímpic, diu que tenia molt clar el que no podia passar: "Si ens enfoquéssim al turista perdríem la gent d'aquí, i això seria fatal".

També Can Culleretes, el restaurant més antic de la ciutat, situat al Barri Gòtic, va decidir després de la pandèmia posar algun límit als grups organitzats que freqüenten el local. En el seu cas són sobretot taiwanesos per l'acord amb una agència. I el que s'ha fet és limitar a un màxim el nombre de grups per servei. Això sí, es dona el mateix tracte als grups de turistes que als d'autòctons. Els taiwanesos, expliquen, els alteren poc el servei perquè arriben a la una i a un quart de tres ja són fora. "Tenim turistes, però el que tenim sobretot és molta gent de Barcelona i de tot Catalunya. I no hem fet cap canvi, ni als preus ni a la carta", explica Montserrat Agut, copropietària del negoci. La clau: l'equilibri i el fet de no renunciar a la pròpia identitat.

Dossier Turisme: Com fugir de la massificació

Següent

El sector turístic a Catalunya: el 12% del PIB

Anterior

5 racons de Barcelona on (encara) no arriben els turistes

Vés a l’ÍNDEX