BarcelonaQuan es pensa en els problemes que pot comportar el canvi climàtic pel que fa a la disponibilitat d'aigua, el primer que ve al cap és la possibilitat que la pluja disminueixi, però hi ha un altre aspecte que s'està manifestant de valent aquest any, i és el fet que un estiu més llarg i amb una calor més forta comporta per si sol, independentment que plogui menys o no, una situació de més estrès hídric.
Enguany la calor forta va arribar exageradament aviat, amb el primer pic de temperatures extremes al voltant del 20 de maig i una segona situació de calor molt forta ja a mitjans de juny. Aquestes dues fuetades de calor extrema prematura es van notar molt clarament en els consums d'aigua. Les dades per setmanes de què disposa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van registrar pics exactament en aquests dos moments del tram final de la primavera. Tant en la setmana del 20 de maig com en la de mitjans de juny el consum va ser un 10% superior a la mitjana i, de fet, des que a principis de maig ens vam situar amb temperatures per sobre del que tocaria, el consum va ser sempre superior a l'habitual.
Que faci més calor ens porta a gastar més aigua: és una relació bastant òbvia i les dades d'aquest any la corroboren amb força nitidesa. Aquest estiu està sent especialment dur: a hores d'ara molts observatoris tenen mitjanes de temperatura fins i tot més altes que les del 2003, i això sense comptar el maig. Ens encaminem a l'estiu més llarg i calorós a Catalunya des que hi ha dades, i si bé és cert que en molts indrets d'Europa hi ha hagut situacions extraordinàries de calor, la repetició i la insistència de les altes temperatures que hi ha hagut al nostre àmbit s'ha vist en pocs indrets.
Anomalia diària de la temperatura màxima a Catalunya
Dades des de l’1 de maig del 2022, a partir de 87 estacions del Meteocat. Període de referència 2009-2020
Més calor comporta més evaporació i, per tant, asseca el territori, cosa que fa que quan després plogui, el terreny i els arbres, assedegats, es quedin més part d'aquesta aigua i en circuli menys pels rius. Per tant, hi ha una part de les afectacions del canvi climàtic en matèria de disponibilitat d'aigua que és totalment independent del fet que plogui més o menys. Estius més llargs i més calorosos faran que tinguem menys aigua.
Pel que fa a les precipitacions, fins avui els estudis sobre canvi climàtic que elabora el Servei Meteorològic de Catalunya no han constatat una baixada significativa de les precipitacions. Segons el cap de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, en dades diàries hi ha ben poc rastre a hores d'ara dels efectes del canvi climàtic en la precipitació a Catalunya, un fet que corroboren també diferents informes dels experts internacionals del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic a escala mediterrània. A Catalunya, en les últimes dècades la precipitació ha disminuït un 1,5% cada deu anys, una dada que no es considera significativa, i a l'estiu aquest descens és més fort: 4,8% cada deu anys. Prohom admet que l'informe del Meteocat és una visió general dels últims 70 anys que no entra en detall específicament en les últimes dècades, una línia que els climatòlegs de l'SMC podrien abordar aviat.
Els escenaris de futur
El Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que data del 2017, especifica que s'espera que a finals de segle l'augment de la temperatura provoqui un increment de l'evaporació del 13% i que hi hagi un descens de les precipitacions del 13%. També es preveu que augmentin els episodis de precipitació superior a 200 mm en vint-i-quatre hores i que, en canvi, la gravetat i la durada de les sequeres podria augmentar significativament. Menys pluja i més mal repartida.
En aquestes condicions, la disponibilitat d'aigua seria de 1.850 m³ per persona i any, un valor pròxim al llindar d'estrès hídric que fixa l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (la FAO), i que se situa en 1.700. Val a dir que els experts també alerten que les projeccions pel que fa a la precipitació sempre tenen un grau d'incertesa força més alt que les de la temperatura.
Un altre aspecte interessant que estipula el grup d'experts en sostenibilitat que assessora la Generalitat (CADS) és que, amb dades del 2011, Catalunya té una autosuficiència alimentària del 40%, cosa que porta els experts del CADS a afirmar que reduir la producció no és una bona idea i que el que cal és millorar l'eficiència en l'ús del regadiu.
Un estudi recent publicat fa poques setmanes a la revista Nature Geoscience demostrava que l'anticicló de les Açores és ara més protagonista que mai a la península Ibèrica. Si bé els canvis en la precipitació al Mediterrani a causa d'això no són significatius a hores d'ara, sí que ho és i molt l'augment d'hores del sol que provoca aquesta presència més notable de l'anticicló: ara a Barcelona hi ha 500 hores més de sol per any que el 1968, i a l'Observatori de l'Ebre 346 més. La dada és més xocant si es té en compte que la mitjana d'hores de sol del tot el mes de juliol a Barcelona és de poc més de 300.
![El pantà de la Llosa del Cavall, a mínims d'aigua aquest estiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
