El Mediterrani, un punt calent de la crisi climàtica, segons l'ONU

BarcelonaLa sequera, les onades de calor extrema i l'augment del nivell del mar són alguns dels principals impactes de la crisi climàtica en el Mediterrani, que ja són observables i que no faran més que empitjorar en el futur si no es prenen mesures dràstiques. La zona mediterrània és, de fet, "un dels punts calents" de l'emergència climàtica, és a dir, una de les regions més vulnerables a l'escalfament global, tal com destaca el nou informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, presentat aquest dilluns.

"Per cada grau més de temperatura que pugem es reduirà un 4% més la precipitació al Mediterrani, i això pot suposar fins a un 20% de reducció dels recursos hídrics en una zona que ja està exposada de forma natural a les sequeres estivals", explica l'investigador del CREAF i de la Universitat de Barcelona Jofre Carnicer, que és també un dels autors del nou informe de l'IPCC. "La sequera anirà en augment si no reduïm les emissions de forma contundent en els propers 20 anys", afegeix.

L'altre gran impacte en la conca mediterrània és l'augment del nivell del mar, que es projecta entre 20 centímetres, com a mínim, i més d'un metre per a finals de segle en funció de la intensitat de la reducció d'emissions, "tot i que no es poden descartar pujades més grans". Aquesta pujada tindrà un fort impacte, si es té en compte que "un 37% de la costa del Mediterrani és de baixa altura", diu Carnicer. El delta de l'Ebre serà un dels primers afectats, alerta, però també el delta del Llobregat.

En el conjunt de la regió mediterrània, on hi viuen entre 400 o 500 milions de persones, de les quals 150 milions viuen en zones costaneres, l'augment del nivell del mar posarà en risc extrem uns 42 milions de persones, diu Carnicer.

Un altre impacte greu a la regió seran les ones de calor extrem: al Mediterrani hi haurà un 40% més de dies a l'any amb més de 35 graus de temperatura. Això afectarà en gran mesura les persones que treballen a l'aire lliure, com són els agricultors. Per a ells, la vida es complicarà encara més a causa de l'emergència climàtica, perquè els científics preveuen que el 2050 es redueixi un 17% la producció agrícola del Mediterrani, segons explica Marta Rivera, investigadora del CSIC que ha participat també en l'informe de l'IPCC.

Alerta amb les mesures que es prenen

Rivera crida també a anar amb compte amb les mesures d'adaptació que s'apliquen per combatre aquests impactes climàtics en les collites, ja que una de les més utilitzades és la "irrigació" i, en zones com el sud d'Espanya o altres regions impactades per la sequera, pot generar encara més estrès hídric i empitjorar la situació en lloc de millorar-la. En altres zones on no hi ha sequera, com el País Basc, apunta, alguns programes d'irrigació també han generat perjudicis, però en aquest cas no en el medi ambient sinó "perquè han incrementat les desigualtats socioeconòmiques entre els petits productors i els grans". En l'agricultura, la mesura d'adaptació més efectiva, segons l'informe, és la diversificació dels cultius, per fugir dels monocultius que s'han imposat a Europa. S'aconsella, per exemple, l'agroecologia, l'agroforesteria i l'increment de la biodiversitat en els cultius", diu Rivera.

És per això que l'informe de l'IPCC dedica un apartat a parlar de la "maladaptació", és a dir, de mesures d'adaptació al canvi climàtic que poden resultar contraproduents en contextos determinats. El nou informe científic insisteix més que cap altre fins ara en el terme "justícia climàtica", i advoca per aplicar mesures que combatin la crisi climàtica i alhora la desigualtat social, o que com a mínim no contribueixin a empitjorar-la. De fet, en el concepte de vulnerabilitat climàtica, els científics de l'IPCC tenen en compte també la situació socioeconòmica i cultural que són fruit de molts contextos concrets, com pot ser l'herència del "colonialisme". Una menció que va costar intensos debats en el ple de l'IPCC, però que finalment s'ha mantingut.

En el context del Mediterrani, com apunta Carnicer, les diferències en termes de pobresa també generen més vulnerabilitat a la zona del sud i generen aquí "un punt calent de vulnerabilitat climàtica".