Educació exigirà el C2 de català als docents a partir del 2024

El departament insta les direccions a no actuar i només informar la Inspecció de les peticions sobre el 25% en castellà

3 min
Una classe de primaria a una escola de Barcelona

BarcelonaLa llei d'educació de Catalunya deixa ben clar que per ser docent s'ha d'acreditar "el coneixement suficient i adequat del català", tant en l'expressió oral com en l'escrita, a partir d'un nivell C2 del marc europeu comú. Però, a la pràctica, la mesura mai s'ha aplicat i tenir el C2 de català no ha estat un requisit per ser mestre o professor, sinó que es considerava simplement un mèrit. En plena ofensiva judicial contra el català a les aules i després de constatar el brutal retrocés del català com a llengua vehicular als centres educatius, el departament d'Educació ha anunciat aquest dijous a les direccions un canvi importantíssim: a partir del 2024, tothom qui vulgui ser docent haurà d'acreditar el nivell C2 de català.

Segons ha comprovat l'ARA, la decisió l'ha anunciat la secretària de Polítiques Educatives, Núria Mora, en una reunió virtual amb les direccions de tots els centres catalans (des de llars d'infants i fins a centres de formació professional, tant públics com concertats). "A partir del 2024 totes les persones que accedeixin a la funció docent hauran de tenir el C2 com a requisit, no com a mèrit com fins ara", ha explicat. Les persones que estiguin en actiu també l'hauran d'acreditar, però se'ls podria donar més marge. En tot cas, Mora ha demanat a les direccions que "promoguin" que els docents dels seus claustres es treguin el títol com més aviat millor, a partir de les escoles oficials d'idiomes o els centres de normalització lingüística.

Fins ara, per ser docent n'hi ha prou amb el C1, que és el nivell que s'acredita a 4t d'ESO. Tenint en compte que a les competències bàsiques de 4t un terç dels alumnes tenen un nivell baix o mitjà-baix de català, el panorama no era gaire esperançador. És per això que després que un tribunal hagi conclòs que el departament d'Educació té la potestat de demanar un C2 de català als seus treballadors, a la conselleria volen fer complir la llei aprovada el 2009 i apujar l'exigència del nivell de català que es demanarà als mestres i professors. La mesura ja l'havia posat sobre la taula el Consell Escolar de Catalunya al proposar revisar a l'alça els requisits per exercir la docència.

Per a alguns sindicats, aquest nou requisit posarà encara més difícil la contractació de professors d'algunes especialitats. Si ja hi ha problemes ara per trobar candidats per fer classe en algunes famílies d'ESO i FP, per exemple, alerten que exigir un nivell més alt implicarà directament "no tenir docents a les borses".

Mora també s'ha referit a la sentència que obliga la Generalitat a fer un 25% de les hores en castellà als centres. Ha recordat que la sentència "recau sobre la conselleria" i que el Govern hi donarà resposta "en dos mesos", que és el termini que fixa la llei per donar compliment a la resolució judicial. En cas que algunes famílies s'adrecin a les direccions per demanar-los que apliquin la sentència a la seva escola, Mora ha dit que els directors i directores, simplement, han de posar el cas en mans de la Inspecció. "No prengueu decisions, no doneu respostes", ha dit Mora, amb l'objectiu de protegir els funcionaris mentre el departament concreta la resposta al TSJC. Si es tracta d'un centre sobre el qual hi ha una sentència concreta (com el cas de Canet, Vila-seca o Cubelles, per exemple), les direccions han d'aplicar les mesures que marqui Inspecció i deixar que el cas segueixi la via judicial.

S'ajornen les proves de competències bàsiques

Encara sobre el català, en la trobada el departament també ha comunicat que a causa de la saturació dels centres per la gestió de la pandèmia s'ha decidit retardar un mes (fins al febrer) la posada en marxa dels 217 grups impulsors del català. Igualment, queden ajornades sine die les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO perquè hi ha molts alumnes confinats i també s'està avaluant la data de les de sisè de primària. Les escoles han traslladat a la conselleria la seva inquietud per si les noves dates dels exàmens coincideixen amb les colònies o altres esdeveniments ja programats.

El ministeri vol implantar a tot Espanya les PAP per ser mestre

El ministeri d'Educació i FP ha presentat als sindicats i a les comunitats 24 propostes per millorar la professió docent, entre les quals destaca la implantació d'un examen d'accés previ per als qui volen estudiar educació infantil o primària. La mesura, que a Catalunya ja es fa des del 2017, serviria per avaluar les competències comunicatives, el raonament crític i les habilitats logicomatemàtiques. En l'última convocatòria a Catalunya, la meitat dels que van presentar-se a les proves d'aptitud personal (PAP) no les va aprovar. Els coordinadors van alertar que la davallada del nombre d'aprovats és "alarmant" i van demanar "una reflexió urgent" sobre la formació docent.

stats