La biodiversitat mediterrània és una de les més amenaçades per la contaminació de l'ozó

Un estudi pronostica que l'any 2100 el gas haurà canviat la composició de les plantes i haurà alterat la reproducció dels insectes

L'ozó  (O 3 altera l'estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres i, per tant, amenaça la biodiversitat de plantes, insectes i microorganismes d'arreu del món. Ara els resultats inèdits d'un estudi publicat a la revista científica  Science Advances alerten que el segle que ve, aproximadament l'any 2100, seran les zones del món amb més espècies autòctones –o endemismes, segons el terme científic– les que més patiran els efectes d'aquest enemic invisible. Són la conca mediterrània, les illes de l'Atlàntic de l'hemisferi nord, Etiòpia, l'Àfrica equatorial, la costa de l'Índia, l'Himàlaia, el sud de l'Àsia i el Japó.

La revisió subratlla que l'exposició a l'ozó fa que les plantes en general experimentin canvis en la química de les fulles, en els compostos olorosos que segreguen, en el seu creixement i vigorositat i en el seu valor nutricional, per esmentar-ne sols alguns efectes. És a dir, moltes acaben produint menys fulles i de menys qualitat o mida. Això, al seu torn, comporta confusió entre els insectes que busquen plantes pol·linitzadores per alimentar-se o fulles per pondre-hi els ous. 

Tot plegat són canvis que desencadenen conseqüències en cascada per als insectes i la vida sota terra, que depenen d'aquestes fragàncies per comunicar-se i que necessiten vegetació amb una bona qualitat nutricional per alimentar-se –l'ozó en redueix la massa corporal– i reproduir-se amb èxit.

L'estudi ha estat dirigit pel professor Evgenios Agathokleous de la Nanjing University of Information Science & Technology (NUIST) de la Xina, i hi han participat una vintena d'investigadors, entre els quals el professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, Josep Peñuelas.  Després de repassar la literatura científica més important sobre les possibles  conseqüències de l'ozó en plantes, insectes i microorganismes, els investigadors han sotmès organismes vius a diferents concentracions del gas per complementar amb experiments reals les premisses dels estudis previs.

Els resultats han demostrat que cada planta hi té una tolerància diferent, i que quan una zona s'exposa a altes concentracions d'ozó, la composició dels éssers fotosintètics canvia: alguns es debiliten i són desplaçats, uns altres moren i d'altres, els més resistents, es fan predominants. Això és així perquè l'ozó és un gas contaminant molt oxidant i, com a tal, en altes concentracions afecta la salut dels éssers vius. Els últims dos segles, la seva concentració a l'atmosfera ha augmentat considerablement i es preveu que continuarà augmentant en unes quantes regions durant les dècades vinents.

"Canvis en l'abundància" 

Aquest gas, doncs, modifica les relacions entre les plantes i els herbívors, o destrueix els avisos que emeten les plantes per comunicar-se entre si davant un patogen, deixant-les més exposades a atacs. "La química de la vida és tan imperceptible com important, i ens ho demostra un gas oxidant com l'ozó, capaç de causar canvis en l'abundància i diversitat d'alguns insectes i plantes, alterar tota una comunitat i fer-ho només mitjançant reaccions químiques, de manera silenciosa i invisible", explica Peñuelas.

Però l 'estudi no només demostra que la contaminació per ozó canvia la composició de plantes, sinó que també afecta la riquesa dels insectes, les comunitats de les quals fa variar l'abundància. A més, empobreix  les comunitats de microorgansimes que viuen sota terra i perjudica el reciclatge de nutrients, la retroalimentació entre el sòl i les plantes i els cicles globals del carboni o del nitrogen. Com ho fa? Primer accelera el procés d'envelliment de la fulla, que fa disminuir la qualitat, la quantitat i els moments en què hi ha fullaraca a terra. També perjudica la robustesa de les arrels i en conjunt fa que el procés de descomposició sigui pitjor i que la quantitat de biomassa microbiana –la matèria orgànica de microorganismes al sòl– sigui més baixa.

A escala molecular, el treball recopila estudis que demostren que l'ozó canvia l'expressió dels gens microbians que participen en el cicle del carboni, o que fa davallar la capacitat de fixar nitrogen en cultius de plantes lleguminoses, per exemple. Atesa la magnitud del problema, que anirà creixent les pròximes dècades en magnitud i intensitat, els investigadors adverteixen de la necessitat de comprendre els efectes de la contaminació per ozó i els nous reptes que suposen, per generar polítiques i estratègies mundials de preservació de la biodiversitat.