Presó permanent revisable: la petició de les acusacions per l'assassinat de la menor Yaiza

BarcelonaLa Fiscalia i l'acusació particular demanen la condemna més alta que existeix al Codi Penal, la presó permanent revisable, per l'assassinat de la Yaiza. La menor de 4 anys va morir el 31 de maig del 2021 a mans de la seva mare, que va utilitzar la nena com a eina per fer-li mal al pare. El ministeri públic i l'advocat que representa el pare de la nena, Sergi Peiró, acusen d'assassinat amb traïdoria la dona, Cristina Rivas, que va confessar davant del jutge del cas que feia mesos que planificava com acabar amb la vida de la menor, a qui va asfixiar després d'haver-la drogat amb comprimits de Lorazepam i Alprazolam.

Segons consta als escrits d'acusació, als quals ha tingut accés l'ARA, la parella estava separada des del 2019 i l'acusada vivia al domicili de la seva mare, on la nena vivia en setmanes alternes, en virtut del règim de custòdia compartida. Aquell vespre, mare i filla van anar a dormir juntes a l'habitació que compartien després de dir bona nit a l'àvia. Ja de matinada, segons les acusacions, la processada va "atacar" la nena "amb la intenció" d'assassinar-la. L'advocat de la família paterna, Juan Carlos Zayas, insisteix que la nena no va tenir "cap possibilitat" de defensar-se, no només per la seva edat i la diferència de complexió física, sinó perquè es tractava de la mare, perquè estava dormint al llit i "sota els efectes" dels sedants "que li havia proporcionat prèviament" la mare.

Més enllà de la pena de presó permanent revisable, les acusacions demanen 250.000 d'indemnització pel pare i 75.000 pels avis paterns –l'àvia materna ha renunciat explícitament a aquesta possibilitat–. També especifiquen que si la dona arriba a ser excarcerada ho faci en un règim de llibertat vigilada. Per al fiscal del cas, aquesta mesura posterior a la condemna hauria de ser de cinc anys. En canvi, l'acusació particular demana que s'allargui el doble de temps, en total deu anys. Les dues acusacions sol·liciten també una ordre de protecció perquè la processada tingui prohibit acostar-se o comunicar-se amb la família paterna.

La defensa, per la seva part, nega que es tractés d'un assassinat i demana l'absolució de l'acusada i, de manera subsidiària, en cas que el jurat l'acabi considerant culpable, que se li apliqui l'eximent de trastorn mental transitori i els atenuants d'obcecació i confessió. La dona fa gairebé dos anys que està en presó preventiva per l'assassinat. De fet, en el seu escrit, l'acusació particular recorda que la jutgessa va ordenar el seu ingrés entre reixes el 3 de juny del 2021. Com que el judici, que es farà amb jurat popular, encara no té data, amb tota probabilitat es produirà quan ja s'hagin complert els dos primers anys d'aquesta mesura preventiva. Per això pròximament es farà una visteta per decidir sobre la pròrroga.

Fora dels registres

La Yaiza no consta en cap registre com a víctima de la violència familiar. Arran del seu cas, l'anterior conselleria de Justícia liderada per Lourdes Ciuró va crear un registre que inclogués tant els casos de nens assassinats pel pare com per la mare i va demanar perdó a la família per l'"abandonament" de l'administració. La nena no en pot formar part, però, perquè l'eina es va posar en marxa després del seu assassinat i la llei no preveu que es pugui fer servir amb caràcter retroactiu, almenys per ara.