Madrid ja pensa en prohibir macrofestes de Cap d'Any

MadridMadrid és una de les comunitats que lideren el rànquing de contagis i té una de les incidències acumulades més elevades de l'Estat (1.769 casos per cada 100.000 habitants, segons les últimes dades fetes públiques aquest dilluns pel ministeri de Sanitat). I també és de les úniques que apliquen una política de 0 restriccions. "El que estem buscant són situacions per tal que la vida segueixi amb una certa normalitat, perquè els tancaments, com hem vist en ocasions anteriors, no serveixen de res", s'ha reafirmat aquest dilluns la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Ara bé, s'acosta la nit de Cap d'Any i sembla que el govern madrileny sí que ha decidit posar algunes limitacions. De moment, cinc macrofestes, amb aforaments d'entre 500 i 1.000 persones, previstes a municipis del nord de la Comunitat i també a la capital espanyola, pengen d'un fil.

Segons expliquen fonts de l'executiu madrileny, estan esperant l'informe de Salut Pública per decidir si les autoritzen o no, tot i que ja apunten que és molt probable que s'acabin prohibint perquè els locals no estan del tot condicionats. De fet, aquest matí, el conseller de Sanitat madrileny, Enrique Ruiz Escudero, ho confirmava en una entrevista a EsRadio: "Crec que potser no és el millor moment per celebrar esdeveniments extraordinaris amb moltes persones, i això és el que es plantejarà a la Direcció General de Salut Pública". Des de la Comunitat, però, insisteixen en desvincular la possible prohibició d'aquestes cinc macrofestes amb les campanades a la Puerta del Sol, que asseguren que es mantindran, però amb un aforament reduït a 7.000 persones. A més, el govern madrileny recorda que no preveu imposar cap restricció a la restauració i l'oci nocturn.

Una estratègia que contrasta amb la que han adoptat de forma coordinada sis comunitats autònomes davant l'explosió de contagis. Es tracta d'Aragó, Navarra, el País Basc, la Rioja, Cantàbria i Astúries, que han acordat limitar horaris i aforaments en l'hostaleria, la restauració i l'oci nocturn de cara a la nit de Cap d'Any. Navarra, la Rioja i el País Basc són les tres comunitats que lideren la incidència acumulada de contagis i arriben als 2.300 casos per cada 100.000 habitants.

Els centres sanitaris, saturats

De cara les setmanes vinents encara veurem "xifres de contagis altes", ha advertit aquest dilluns el president espanyol, Pedro Sánchez, però que no es replicaran, ha dit, en un increment exponencial d'hospitalitzacions. És cert que els ingressos de moment no estan creixent al mateix ritme que els contagis, i els experts recorden que això és fruit de la vacunació. Amb tot, sí que s'ha notat un augment de la pressió assistencial, també a Madrid, on els hospitals han vist com es duplicaven els ingressos en un mes. Si el 3 de desembre hi havia 546 pacients hospitalitzats per covid, ara n'hi ha 1.369. A les UCI, l'increment ha estat més contingut i s'ha passat de 117 ingressats fa un mes a 201. "Madrid és de les comunitats que més incidència ha tingut i, juntament amb la vacunació, fa que es noti un cert coixí", argumenta l'epidemiòleg Álvaro Goñi per explicar que l'increment de contagis vagi aparellat a una menor gravetat dels casos.

"Som conscients que aquesta sisena onada és molt explosiva pel que fa als contagis, però també pel que fa a la caiguda. Així que això és qüestió de dies que comenci a remetre", ha augurat Ayuso. La presidenta madrilenya, però, no ha aportat cap dada per fer aquest pronòstic i ha continuat sense retractar-se de les seves paraules en què acusava els professionals sanitaris de no agafar el telèfon dels centres o de "desaparèixer". De fet, sindicats i associacions sanitàries estan més que molestos amb la presidenta madrilenya pel que va dir, però també per no haver reforçat l'atenció primària i el sistema de salut pública davant l'increment exponencial de contagis, tal com denuncia Fátima Cortés, membre de l'Associació Madrilenya de Salut Pública: "Estem malament des de fa molt de temps, la gent està esgotada".