El nou rellotge ‘xuleta’ posa en guàrdia el professorat

Barcelona“És el millor rellotge per visualitzar documents PDF i Word”. “Estan dissenyats específicament per fer trampa en els exàmens”. “Té un botó d’emergències ideal per quan s’apropa el professor”. Així és com s’anuncia en pàgines web com Amazon o eBay el rellotge xuleta, també comercialitzat com a rellotge SOS. Es tracta d’un mètode per copiar en els exàmens que ja ha posat en guàrdia el professorat i que comparteix espai amb els més tradicionals, com notes escrites en un paper o a la pell. Fins i tot hi ha webs, com Relojexamenes.com, que fan paquets i per tres euros més permeten adquirir el rellotge i els apunts de selectivitat de les assignatures d’història, literatura i filosofia.

L’aparell està a l’abast dels joves amb un només un clic, per un preu que va entre els 20 i els 100 euros. Els que tenen una memòria de 4GB, en què es pot emmagatzemar tot tipus de documents i imatges, per exemple, costen uns 80 euros. Ara bé, aquest mes de juny, en què hi ha la selectivitat i exàmens a les universitats, en webs com Amazon està esgotat. L’emmagatzematge de documents, però, no és l’únic avantatge a l’hora de copiar: a més, no té brillantors ni reflexos i només pot veure els apunts la persona que està davant la pantalla.

El professorat de la Universitat de Barcelona (UB) ja ha enxampat estudiants copiant amb aquest mètode. “Fa un any vam detectar els primers casos i això va fer saltar les alarmes”, explica el professor de la Facultat de Dret de la UB i exvicedegà, Max Turull. A partir de llavors la UB va informar el professorat del nou mètode, però de moment no ha elaborat cap normativa, cosa que sí que ha fet amb l’ús del telèfon mòbil. “Si està sobre la taula durant els exàmens, la prova queda invalidada”. El mateix Turull reconeix que tots aquests “avanços tecnològics” van sempre per davant de la capacitat de reacció de les universitats. “Són rellotges, però un pèl particulars perquè són més grossos. Quan els veiem el que fem és no treure l’ull de sobre a l’estudiant”, diu. En altres universitats com la de Kyoto, la London City University o la Trobe University de Melbourne, en canvi, ja se n’ha prohibit l’ús.

“Que es comercialitzin amb el nom de rellotges xuleta descapitalitza intel·lectualment la universitat, ja que directament incentiva fer trampes”, lamenta Turull. Tot i així, afegeix que el concepte de fer trampes varia molt en funció de la cultura: “Aquí no està ben vist, però no està penalitzat, cosa que no passa als països nòrdics, en què fins i tot es fan públics a les webs els noms dels estudiants que copien”. Més extrem és el cas de la Xina, on fer trampes en els exàmens del gaokao, la seva selectivitat, es castiga amb penes de presó de fins a set anys.

Bolonya en “neutralitza” l’efecte

El professor de la UB deixa clar que aquest mètode de copiar “s’ha de perseguir”. Ara bé, també puntualitza que en part queda “neutralitzat” pel tipus d’avaluació que s’està fent des de l’entrada en vigor del pla de Bolonya. “L’estudiant ja no s’ho juga tot a una carta i en les diferents proves cada cop tenen més pes les competències”.

A la UAB encara no s’ha detectat cap estudiant que utilitzi aquest rellotge, però sí en alguns instituts catalans. És el cas del Moisès Broggi de Barcelona. Un dels professors, Aleix Clos, que alhora és formador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, minimitza el fet que s’utilitzi per copiar. “El que més m’interessa és que, si ho fan, ho facin ben fet perquè això voldrà dir que l’alumne s’ha implicat i preparat la matèria encara que sigui per fer trampes”, diu el docent.