Societat 10/11/2021

"Els pressupostos no són suficients": entitats i sindicats reclamen més diners per a educació, salut i habitatge

Demanen al Govern més inversió per a l'escola inclusiva, l'atenció primària i el lloguer social

L.V.
3 min
El conseller d'Economia, Jaume Giró, durant la presentació dels pressupostos al Parlament

BarcelonaPer al conseller d'Economia, Jaume Giró, els pressupostos per al 2022 són "els millors" de la història de la Generalitat , perquè són els més expansius en ingressos i despeses . Per a organitzacions, entitats i sindicats, en canvi, les previsions econòmiques del Govern no són suficients per garantir tots els avenços que necessita el país, especialment en educació, salut i habitatge.

Educació

Recursos per a infantil i FP

Les entitats educatives celebren que la conselleria sigui l'única, a banda de Salut, que obté un increment pressupostari superior als 1.000 milions d'euros –concretament, 1.009–, però alerten que no n'hi ha prou per revertir les retallades del 2010. Des de CCOO assenyalen que destinar 90 milions a la gratuïtat de P2 és "insuficient" –només arribarà a les famílies de les llars d'infants públiques– i que vigilaran que la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes no suposi el tancament de cap grup. El sector també ha trobat a faltar més inversió per a l'escola inclusiva –el decret del 2017 no ha rebut mai prou finançament per desplegar-se amb garanties– i per a la FP, perquè consideren inconcrets els 23 milions del pla de xoc anunciat per a aquesta etapa educativa .

Salut

Enfortir els CAP i renovar infraestructures

Tot i l'augment de 1.382 milions respecte al pressupost del 2020, els 11.171 milions que la Generalitat vol destinar a Salut queden "molt curts" perquè "mantenen l'infrafinançament crònic" de la sanitat pública, segons el sindicat Metges de Catalunya, que demana arribar almenys fins als 15.000 milions. L'entitat adverteix que sense aquests diners no es podran fer accions "prioritàries" com millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, abordar el relleu generacional i incrementar la plantilla de facultatius, així com renovar i fer el manteniment de les infraestructures i els equipaments. El sindicat reclama, amb tot, un "finançament adequat" per enfortir l'atenció primària , les urgències hospitalàries i reduir les llistes d'espera .

Habitatge i treball

Increment del parc públic de lloguer

Precisament aquest dimecres fins a 25 organitzacions –entre les quals hi ha la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors/es a Atur de Catalunya, la IAC, Marea Blanca, USTEC i les PAH Catalanes– han presentat un document al Parlament en què reclamen que els comptes per al 2022 incloguin mesures que garanteixin els drets laborals i socials. A banda de demanar un increment del 25% de la inversió en atenció primària, construir més residències públiques o assegurar una atenció domiciliària "digna" per a treballadors i usuaris, han reclamat més recursos per aplicar la setmana laboral de 30 hores sense haver de disminuir salaris, recuperar la banca pública a Catalunya, arribar al 3% del PIB per a polítiques d'habitatge i drets socials i invertir més en habitatge públic de lloguer. Encara que el total de les partides d’habitatge dels nous pressupostos dupliquen les de l’any 2020, la xifra està lluny de convèncer la CUP. S’hi destinaran 770 milions d’euros, 410 milions més que l’any passat, però ara fa mig any els cupaires van pactar amb ERC que la despesa arribaria als 1.000 milions: en falten 230 perquè els anticapitalistes ho donin per bo .

Tercer sector

Problemes més enllà de les "urgències"

La Taula del Tercer Sector Social, que agrupa a més de 3.000 entitats socials, ha aplaudit que tres de cada quatre euros previstos es destinin a despesa social, però ha avisat que aquests recursos han de resoldre problemes estructurals i no només servir per tapar forats "urgents". D'entrada, l'entitat celebra la partida de 400 milions a la renda garantia de ciutadania i el pla pilot de 4 milions per implementar una renda bàsica universal a finals de l'any que ve, però també demana al Govern que millori la qualitat del mercat de treball, l'accés a l'habitatge digne i assequible i la garantia d'uns ingressos mínims entre els col·lectius vulnerables com a solució per resoldre la pobresa, l'exclusió i les desigualtats al país. En aquest sentit, lamenten que no sàpiguen si els pressupostos recullen l'actualització de l'indicador de renda de suficiència, que no es revisa des del 2010, i que els comptes tampoc detallin la inversió en salut mental .

A aquestes peticions s'hi ha afegit el crit d'alerta de la Taula per la situació econòmica de les seves entitats, que està "extremadament tensada" per la "lentitud burocràtica" de la Generalitat. En concret, denuncien que el sector està avançant 65 milions d'euros perquè encara no han rebut el finançament per a projectes i activitats que han fet aquest any ni, tampoc, algunes subvencions resoltes el 2020. Segons diuen, aquestes ajudes no s'ajusten a la realitat perquè depenen d'ingressos puntuals, quan les entitats necessiten un finançament més estable.

stats