'Ingressar' tota la família per tractar els trastorns alimentaris més greus en infants
El nou model de Salut i Sant Joan de Déu per evitar les recaigudes ja ha atès 10 pacients i ha donat una alta
BarcelonaLa pandèmia va impactar plenament en la salut mental dels infants i adolescents i va ser un detonant de trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia nerviosa i la bulímia. Si bé les xifres han disminuït lleugerament després de l'escalada de diagnòstics causada per la covid, el nombre de persones ateses per aquesta mena de trastorns es manté encara molt per damunt de les xifres prèvies a la crisi sanitària del 2020. Alguns dels casos en infants i adolescents són d'alta complexitat que requereixen una atenció més especialitzada. Des de l'octubre passat, molts d'aquests pacients greus s'atenen a l'Hospital Sant Joan de Déu i amb una iniciativa innovadora a l'Estat: la unitat terapèutica de TCA d'alta complexitat Minerva. Aquest projecte, que té una durada de quatre mesos, no només dona servei al pacient, sinó a la família al complet. Això vol dir que la criatura o l'adolescent ingressa inicialment a l'hospital i, després, durant uns quinze dies, també ho fan els pares i germans. Ara bé, aquest ingrés familiar no es fa a l'hospital, sinó en un pis tutelat que permet intensificar el procés de recuperació de l'infant.
La idea és que aquest entorn afavoreixi la recuperació d'aquells casos més resistents a l'abordatge habitual dels TCA. "L'objectiu és evitar l'efecte de la porta giratòria", ha concretat el psicòleg infantil i cap de la unitat, Eduard Serrano. És a dir, trencar el cicle de recaigudes d'aquells pacients que, un cop surten del centre i de la supervisió directa dels professionals perquè estan progressant en la recuperació, tornen al seu entorn natural i veuen truncada la millora i reapareixen els símptomes. La unitat Minerva, que combina l'atenció hospitalària in situ i en un apartament, s'incorpora com a etapa intermèdia entre l'ingrés estricte i la tornada al domicili. Segons Serrano, iniciatives com aquestes per a casos complexos ajuda a prevenir la cronicitat dels trastorns alimentaris en els adults. El TCA perllongat només s'ha estudiat en l'adultesa i se sap que afecta eñ 30% dels majors de 18 anys amb un diagnòstic.
La unitat de Sant Joan de Déu, que té capacitat per atendre 20 pacients de forma simultània, preveu l'ingrés de la família i del pacient en un apartament prop del centre amb l'objectiu de reduir el període d'hospitalització inicial i desplaçar el tractament al seu entorn natural. "Per abordar amb èxit els trastorns de la conducta alimentària cal un tractament intensiu i implicar-hi la família. Per això, el tractament se centra a empoderar la família, fomentar l'autonomia del pacient i integrar-lo a la comunitat", ha afegit Serrano. Actualment, hi ha deu casos en tractament i, des que va entrar en funcionament, ja han donat una alta.
"Aturar la vida normal"
La novetat d'aquest model és que, després d'una primera fase d'hospitalització, s'incorpora la família en el tractament. Pares i germans del pacient es traslladen a un dels apartaments que l'hospital ha habilitat a prop del centre per continuar amb la seva recuperació i realitzen teràpies individuals i grupals. "Demanem a les famílies que puguin aturar la vida normal i ingressar amb el seu fill", ha explicat el cap de la unitat, que ha afegit que aquest ingrés és un requisit obligatori per participar en el programa. En aquesta fase els professionals del centre donen eines a les famílies per fer front a situacions del dia a dia a conseqüència de conviure amb una persona que té un trastorn d'aquestes característiques.
Abans de traslladar-se a un pis tutelat, però, l'infant ingressa a l'hospital uns 30 dies per recuperar un patró d'alimentació saludable. És la primera etapa de la recuperació, en què el pacient i la seva família reprodueixen un àpat acompanyats de professionals del centre perquè els pares aprenguin a fer un bon maneig nutricional i emocional del seu fill. Un cop l'equip assistencial considera que la criatura i la seva família han superat les dues primeres fases, es reincorporen a la seva vida habitual, tornen al domicili i són els professionals els que es desplacen al domicili del pacient per continuar amb el tractament. Finalment, la darrera part de la recuperació és la derivació de l'infant a la unitat TCA de la seva zona de referència, on se li farà un seguiment per assegurar que el procés terapèutic progressa.
Combatre els trastorns alimentaris
Per intentar fer front a l'augment de trastorns alimentaris, la conselleria de Salut va presentar ara fa gairebé un any un pla de xoc amb 8,4 milions d'euros per agilitzar l'atenció d'aquests pacients ampliant les plantilles i obrint noves places als hospitals de dia i les unitats especialitzades. El projecte Minerva forma part d'aquest pla i ha rebut 1,7 milions, segons ha explicat aquest dijous el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha avançat que més endavant presentaran un recurs similar per atendre trastorns alimentaris complexos en adults.
Segons ha concretat el conseller, el 2022 es van atendre 2.349 persones amb un diagnòstic principal de TCA als centres de salut mental infantil i juvenil de Catalunya, el que suposa un 5,1% menys que el 2021, però un 79,7% més que el 2018. A més, Balcells ha destacat que la xifra de visites a aquests recursos s'ha incrementat un 151,3% en aquest període, passant de les 20.695 el 2018 a les 52.012 el 2022. El titular de Salut ha destacat l'increment de seguiment dels casos de trastorns alimentaris, però ha lamentat que la xifra de diagnòstics segueix "molt per sobre" a les dades prèvies a la pandèmia.
