Salut

¿Ens hem d'alarmar per l'augment de contagis de covid?

La setena onada avança a Catalunya coincidint amb l'inici de les vacances d'estiu del personal sanitari

4 min
Grups de turistes a la Rambla la Boqueria de Barcelona.

BarcelonaEls contagis creixen i Catalunya viu, de nou, una onada de covid, la setena en poc més de dos anys. La majoria dels casos no queden registrats perquè, per protocol, les proves només es fan a la gent de més de 60 anys i els tests positius comprats en farmàcia s’han deixat de comptabilitzar. Saber com evoluciona la pandèmia és ara més difícil que mai, però hi ha una prova indiscutible per identificar un augment important de les infeccions: l’atenció primària torna a fer més visites i els hospitals atenen més malalts. I això està passant. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, dubta que l’impacte d’aquest embat sigui similar als viscuts en onades anteriors, però la demanda in crescendo està arribant a l’estiu, quan el sistema sanitari queda molt tocat per les vacances del personal, especialment d’infermeres, que acostumen a ser les places més complicades de cobrir. I, segons els professionals de l’atenció primària i hospitalària, el neguit d’aquesta menor disponibilitat d'efectius se suma a la incògnita del comportament de les variants que circulen, amb més capacitat per transmetre’s. Ja se sap que com més contagis hi hagi, més se sobrecarrega el sistema. 

La causa principal del repunt de contagis de les últimes setmanes s’ha de buscar en l’expansió de la subvariant d’òmicron BA.5, més contagiosa que les seves antecessores. Aquesta mutació ja representa el 60% del total de les mostres seqüenciades i en qüestió de dies s’espera que sigui la predominant. Amb tot, Argimon no creu que comporti casos més greus per se i, per això, tot i que la corba de contagis i els ingressos van a l’alça (en tres setmanes s’ha duplicat la xifra d’ingressats a les UCI), les autoritats sanitàries no preveuen cap mesura o restricció ni a curt ni a mitjà termini que pugui capgirar la normalitat recentment readquirida. “Els contagis han incrementat, però de moment hem d’esperar i veure”, ha dit Argimon, que sí que ha admès “preocupació” per com pot afectar el sistema sanitari la nova onada combinada amb les vacances dels sanitaris.

Tot i que les condicions d'aquest any són lleugerament diferents de les d'altres onades, es reprodueixen vells problemes. A les vacants pròpies del període estival s’hi sumen les baixes laborals. El virus es transmet amb total llibertat i el personal sanitari també es contagia i emmalalteix i ha d’estar entre cinc i set dies sense treballar per evitar esdevenir una font de contagi als centres sanitaris. “No hi ha personal suplent suficient, o el que hi ha està molt fatigat i sincerament no pot fer gaire més esforços addicionals”, explica a l’ARA l’epidemiòleg de l’Hospital Clínic Antoni Trilla.

Deixar de fer tests

L’atenció primària fa setmanes que nota un augment de la demanda per infeccions respiratòries. Segons les últimes dades del Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya, que s’actualitzaran aquest dimarts, el coronavirus suposa la meitat dels diagnòstics de l’última setmana (uns 22.000, un 19% més que la setmana anterior) en tots els grups d’edat. “Albirem una pressió afegida entre els mesos de juny i setembre per les vacances. Amb les plantilles reduïdes i sense reforços, si tenim un increment significatiu del covid, l’escenari que se’ns dibuixa és tens”, explica el metge al CAP Rambla de Sant Feliu de Llobregat i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) Jordi Mestres.

El facultatiu reconeix que l’augment de visites per sospita de covid no és tan “exagerat” com el de l’any passat per les mateixes dates, però avisa de l’increment que s’està produint entre els majors de 60 anys, cosa que preocupa i obliga els CAP a fer una vigilància més exhaustiva. Afortunadament, la majoria de casos que s’atenen, diu Mestres, són lleus i ho atribueix precisament a la variant BA.5, però avisa que com més transmissió comunitària hi hagi, més risc que persones vulnerables emmalalteixin greument. 

El degoteig de contagis ja s’està traduint, inevitablement, en un increment de les hospitalitzacions. Trilla ha advertit que l’impacte del coronavirus s’està notant a les plantes, majoritàriament per gent gran que es complica altres malalties a causa del contagi. En les àrees d’hospitalització convencional dedicades al covid hi ha 1.383 persones, molts d’ells perquè, a més de necessitar cures o una intervenció com una cirurgia d’urgència o programada, han donat positiu en la prova que permet als centres sectoritzar i evitar els contagis nosocomials (brots dins l’hospital). En canvi, a les unitats de cures intensives (UCI) Salut només registra les persones que ingressen per covid i les dades evidencien que els malalts crítics s’han gairebé duplicat en les últimes tres setmanes: si a principis de juny n’hi havia 26, avui ja n’hi ha 46. 

No obstant això, Argimon ha subratllat la necessitat de normalitzar la circulació del virus i s’ha limitat a recomanar un ús més rigorós de la mascareta en espais tancats entre la gent vulnerable, per la seva edat o perquè pateixen una malaltia de base greu. A la resta de la població que pugui patir símptomes, a més de demanar-los aplicar el sentit comú (evitar el contacte amb persones de risc o portar mascareta en cas d’interaccionar socialment), els requereix no saturar el sistema sanitari. És a dir, que no vagin al CAP, que es quedin a casa fins que es trobin bé i que prenguin antitèrmics. També ha subratllat que seria important no fer-se tests a casa per confirmar o descartar els positius. “És molt difícil no fer-se’ls perquè portem dos anys fent-ho i recomanant-ho. Però probablement, si tens febre, aixafament i mal de cap, és covid. El 50% dels virus que circulen avui dia són SARS-CoV-2”, conclou.

Gravetat i vacunes: ¿què sabem de la subvariant BA.5?

Les subvariants d'òmicron BA.4 i BA.5, la segona de les quals s'espera que sigui predominant en uns dies, tenen una capacitat molt elevada d'infectar persones que ja han superat el covid, també si es van contagiar d'altres subvariants d'òmicron, i vacunats amb pauta completa.

Els estudis suggereixen que aquestes mutacions, que van començar a circular a Europa el març passat, són més contagioses que les antecessores perquè presenten canvis en la proteïna Spike (la clau per accedir a les cèl·lules i infectar-les sense ser reconegudes).

Tot i així, res indica que causin malalties més greus. De moment, les dades recollides a Sud-àfrica (on es va detectar primer) sobre la seva gravetat assenyalen que serien fins i tot menys agressives que l'òmicron original o la sigil·losa.

stats