És possible regenerar el cervell amb cèl·lules mare després d'un ictus?

Barcelona"Temps és cervell", acostumen a dir els neuròlegs sobre la necessitat d’actuar tan ràpid com sigui possible davant d’un ictus. Per salvar la vida del pacient. Per minimitzar el seu risc de patir seqüeles que puguin provocar-li una discapacitat neurològica i motora, com ara problemes a la parla o paràlisi. Quan un ictus interromp el flux sanguini del cervell –gairebé sempre de forma imprevisible– arrasa les connexions cerebrals com un gran incendi, impedint la nutrició de les cèl·lules neuronals, que acaben morint. Cada minut que passa, l'afectat perd uns 2 milions de neurones i unes 14.000 connexions neuronals. L'ictus provoca danys irreversibles en el teixit afectat, i actualment no existeixen teràpies per reparar-ho. Però què passaria si s'aconseguís tractar específicament la zona danyada i recuperar la seva funció? Un grup internacional d'investigadors ho ha aconseguit amb un mètode pioner: un trasplantament de cèl·lules mare.

Científics de la Keck School of Medicine de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC), la Universitat de Zúric (UZH) i l'ETH Zúric (totes dues a Suïssa) han assajat una teràpia experimental basada en el trasplantament de cèl·lules mare iPS (o cèl·lules mare pluripotents induïdes), un tipus de cèl·lula mare creada al laboratori a partir de cèl·lules adultes que es reprogramen genèticament per recuperar característiques pròpies de les cèl·lules mare embrionàries. En un article publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications, els investigadors descriuen com han generat aquestes cèl·lules mare d'origen neuronal (que poden madurar fins a esdevenir neurones) i les han trasplantat al teixit cerebral danyat de ratolins, als quals van induir un ictus permanent.

Després de cinc setmanes, els científics han pogut comparar la recuperació d'aquests mamífers amb un grup de ratolins de la mateixa ventrada, també amb seqüeles d'ictus, però que es van sotmetre a una cirurgia i no al trasplantament, i han pogut constatar que en aquest període és factible regenerar el teixit cerebral afectat. De fet, destaquen que la majoria de les cèl·lules mare es van transformar en neurones, i fins i tot es van comunicar amb les cèl·lules cerebrals ja existents. "Els ratolins tractats també tenien menys fuites de la barrera hematoencefàlica, que és important per a la funció cerebral normal i actua com a filtre per mantenir les substàncies nocives fora del cervell", expliquen. A més, van confirmar que els exemplars havien recuperat significativament les habilitats motores fines un cop avaluades les seves capacitats per caminar i escalar.

Noves neurones i noves connexions

Gairebé nou de cada deu casos d'ictus són isquèmics, és a dir, causats per la restricció del flux sanguini al cervell, i el tractament de referència actual que trenca els coàguls de sang s'ha d'administrar en un termini de quatre hores i mitja després de l'aparició dels símptomes. "Hi ha molts pacients que no poden rebre el tractament agut i els seus vasos sanguinis es queden bloquejats", explica el professor assistent de fisiologia de recerca i neurociència a la Facultat de Medicina de Keck i coautor de l'estudi, Ruslan Rust. "És essencial buscar nous enfocaments terapèutics per a la possible regeneració cerebral després de malalties o accidents", coincideix Christian Tackenberg, cap científic de la divisió del grup de neurodegeneració de l'Institut de Medicina Regenerativa de la UZH. I amb aquest assaig, l'equip internacional ha demostrat que les cèl·lules mare neuronals no només formen noves neurones, sinó que també són capaces d'induir processos de regeneració.

Joan Vidal, metge rehabilitador de l'Institut Guttmann –que no ha participat en la investigació–, assegura que aquesta línia de recerca basada en el trasplantament de cèl·lules mare és "de les més prometedores" que existeixen per a malalties neurològiques i medul·lars, juntament amb l'estimulació i la neuromodulació del sistema nerviós, liderada a Europa pels centres de recerca de Lausana (Suïssa). En el cas de les cèl·lules mare, l'expert català destaca que en un model animal com són les rates, cinc setmanes es consideren un període prou significatiu, per la qual cosa qualifica les conclusions d'"espectaculars". "Són molt bones, tant pel que fa als teixits, en els estudis més microscòpics, com en tot el procés de millora de la inflamació: hi ha un millor creixement de neurones i de vasos, més connectivitat... Aquests investigadors han allargat la vida dels animals i hi ha hagut canvis funcionals observables", resumeix.

Una altra nova descoberta va ser que el trasplantament de cèl·lules mare funciona millor quan no es fa immediatament després d'un ictus sinó una setmana més tard, tal com va verificar el segon estudi. "La fase subaguda crònica és la que segurament ens interessa més, perquè servirà per tractar les seqüeles d'aquells pacients que han quedat amb seqüeles per a tota la vida. Aquí la teràpia cel·lular pot restituir tota aquesta circulació sanguínia i regenerar el teixit perquè després, amb un procés llarg de rehabilitació, el pacient es pugui recuperar", valora Vidal.

Un assaig continuat

L'equip col·laboratiu està investigant actualment altres maneres d'augmentar l'activitat en les vies identificades a l'estudi i avaluant els resultats del trasplantament en ratolins durant períodes superiors a cinc setmanes. "Si podem ajudar la gent trasplantant cèl·lules mare a un pacient humà amb ictus, volem que les cèl·lules hi siguin durant la resta de la seva vida. Per això el nostre objectiu seria observar tota la vida d'un ratolí i veure què passa amb les cèl·lules, i també veure si aquesta recuperació es manté o fins i tot millora", conclou Rust.

Vidal, tot i que apel·la a la prudència perquè encara queda lluny que la teràpia cel·lular descrita aquest dimarts sigui segura i utilitzable en humans, considera que aquesta aportació "és clau" per desenvolupar estudis preclínics que aplanin el camí abans que es puguin provar en persones. "La gran aportació que ens fa aquest grup és la reprogramació de les neurones perquè puguin créixer i regenerar el teixit afectat. Estic convençut que ens servirà de base per poder-ho fer amb persones més endavant", conclou el metge, que recorda que a Catalunya hi ha anualment vora de 14.000 ictus.