Viure les 24 hores connectada a una màquina per poder respirar: "No fumeu, sisplau"

BarcelonaLa Gemma fa dos anys que viu permanentment connectada a una màquina sense la qual no podria respirar. Té 69 anys i sempre ha sigut molt esportista, l'apassiona fer excursions i sempre ha anat amb el seu marit amunt i avall amb autocaravana. Ara ja no pot anar a collir bolets ni banyar-se al mar i ha de vigilar l'altitud a la qual es troba quan és a la muntanya per culpa de la insuficiència respiratòria que pateix, anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que està molt vinculada al tabaquisme. Ella feia deu anys que no fumava quan li van diagnosticar aquesta malaltia crònica, però abans de deixar-ho va estar més de 30 anys fumant un paquet diari. "Vaig anar al metge per una pneumònia quan tenia 50 anys i em va dir: «O ho deixes, o no arribes a Nadal», recorda des del menjador de casa seva.

En total, la Gemma necessita fins a quatre màquines en el seu dia a dia. Una que utilitza als matins, una altra a les nits, una de grans dimensions que li subministra oxigen tot el dia i una de portàtil, més petita, que té una autonomia de sis hores, per a quan surt de casa. Ha hagut d'adaptar tota la seva vida a l’oxigenoteràpia, té un cable de quinze metres per moure's per casa i un altre de set metres per l'autocaravana. És una persona molt moguda i, des que li van diagnosticar MPOC, ha lluitat perquè la malaltia no interferís en el seu dia a dia ni en les coses que li agraden. Malgrat tot, la patologia no té cura i cada cop la limita més. Aquest hivern ja no aniran en autocaravana i té molt clar què dir a les persones fumadores i als joves que no ho han provat: "No ho proveu, no fumeu, sisplau. Mireu-me a mi i ja sabreu cap a on aneu".

Com la Gemma, hi ha unes tres milions de persones a l'Estat que pateixen aquesta malaltia, segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, que adverteix que hi ha un gran infradiagnòstic del 75% dels casos. L'MPOC és la quarta causa de mort al món i, tot i que no és curable, és prevenible i tractable si s'actua a temps, explica Adriana Pascuas, fisioterapeuta respiratòria i cap assistencial d'Esteve Teijin a Catalunya, companyia que ofereix tractament a 6.000 catalans amb MPOC. L'experta sosté que el diagnòstic precoç i l'adherència al tractament són els principals reptes actualment, per la qual cosa recomana estar alerta a símptomes com tos persistent, mucositat matinal i sensació d’ofec, especialment entre persones fumadores, ja que és la principal causa de la malaltia.

Entre setze i divuit hores diàries d'oxigen

Pascuas també defensa que s'haurien de fer cribatges als fumadors de més de 40 anys que tinguin aquests símptomes, perquè molts d'ells els normalitzen i no consulten a un metge fins que no estan en fases avançades de la malaltia, quan el pronòstic dels pacients és més dolent. Si un pacient que necessita oxigen no l’utilitza, els òrgans no reben el que necessiten i empitjora ràpidament la seva capacitat funcional. La Gemma recorda un matí en què el cable es va desconnectar sense que se n'adonés, estava marejada i dèbil, no podia caminar. "Perquè la teràpia sigui efectiva, cal fer servir l’oxigen entre setze i divuit hores diàries com a mínim", exposa l'experta. Amb aquest tractament, els pacients tenen més facilitat per respirar, es corregeix el baix nivell d’oxigen a la sang i s'incrementa la seva supervivència i la seva qualitat de vida, afegeix.

Aquesta dependència, però, té riscos. La Gemma encara recorda el neguit que li va provocar l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril, ja que patia per si es quedava sense el suport de les màquines que li proporcionen l'oxigen necessari. Sempre procura que l'aparell portàtil estigui preparat per a qualsevol emergència i aquell dia en va tenir prou fins que va tornar la llum a casa seva. "La vaig posar al mínim i em vaig moure el mínim possible. Vaig seure al sofà i vaig llegir fins que va tornar la llum, però si no, hauria hagut d'anar corrents a l'hospital –explica la pacient–. Quan marxa la llum, et poses en alerta perquè mai saps quan tornarà ni si la bateria aguantarà. Jo necessito oxigen les 24 hores del dia", insisteix.

Amb tot, la Gemma celebra que cap dels seus dos fills hagi fumat mai, segurament perquè els seus pares van fumar molt quan ells eren petits. Pascuas assegura que no hi ha cap "llindar segur" de tabaquisme i que fumar poc no elimina el risc d'MPOC. També sosté que haver deixat de fumar anys abans no evita l’aparició de símptomes si el dany pulmonar ja estava fet, com en el cas de la Gemma, i que les persones que estan exposades al fum ambiental del tabac –perquè conviuen amb persones fumadores– tenen més risc de desenvolupar la malaltia. Mentrestant, la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable des de fa gairebé una dècada i la lluita contra el tabac continua estancada a l'espera que arribin noves restriccions, com eliminar el fum de les terrasses dels bars i restaurants.