ANÀLISI

La sentència de l’ànec

El judici contra Francesc Homs s’acaba aquest dimecres, però quan sigui declarat vist per a sentència, la sentència ja estarà en marxa

El judici contra Francesc Homs s’acaba aquest dimecres, però quan sigui declarat vist per a sentència, la sentència ja estarà en marxa. El president del tribunal, Manuel Marchena, que també n’és el ponent, va treballant l’esborrany i té un equip que va passant a net uns fets que ara no presenten dificultat perquè Homs els ha assumit tots -els fets, no els delictes-“i més”.

Per tant, la feina ja consisteix en la qualificació jurídica: incardinar el delicte de prevaricació administrativa i el de desobediència greu. La teoria penal en aquest judici, per dir-ho així, es basa en l’anomenat test de l’ànec: “Si sembla un ànec, neda com un ànec i gralla com un ànec, aleshores probablement és un ànec”. Els magistrats aplicaran implícitament aquest test per rebatre els arguments d’Homs, de la seva defensa i dels testimonis.

En altres termes: la providència del 4 de novembre del 2014 buscava impedir l’acte posterior de participació ciutadana. I l’acusat va fer totes les coses que admet haver fet, coses que no acataven la suspensió ordenada, i que van fer possible complir l’acte que no havia de produir-se. El fiscal busca a cada declaració algun indici, una frase com a mínim, per il·lustrar el seu escrit de qualificació. Indaga sobre la “confidencialitat” de certs contractes que no tenen res d’especial entre l’administració autonòmica i els seus proveïdors i obté respostes de sentit comú sense interès. Però això són cacauets. Marchena té al cap la sentència de Juan María Atutxa (2008), de la qual va ser ponent i que va apuntar que fins i tot una actitud passiva davant d’una ordre pot derivar en desobediència.

Tot indica que la sentència -molt esperada pel TSJC, que elabora la sentència contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau- no es farà esperar. Una cosa és segura: aquest cop Marchena no provocarà el terratrèmol del cas Atutxa, quan va dictar un precedent judicial només uns mesos després d’haver-ne aprovat un altre ell mateix, la doctrina Botín.