Societat 26/06/2021

“Sentia que necessitava estar jugant tot el dia i ho vaig perdre tot”

El Fernando, de 21 anys, va demanar ajuda fa set mesos perquè no podia deixar el joc ni els porros

3 min
En Fernando va demanar ajuda al Fòrum Terapèutic de Girona quan es va adonar que s'havia gastat els seus diners i els de la família
Dossier Salut mental, la pandèmia silenciosa dels joves Desplega
1.
Els trastorns mentals dels joves, l'onada postcovid
2.
"Vaig anar caient al pou de la merda"
3.
Unes colònies per superar addiccions i fer les paus amb la família
4.
“El confinament va ser un obstacle per a la meva recuperació, tornava a sentir-me sola”
5.
“Sentia que necessitava estar jugant tot el dia i ho vaig perdre tot”
6.
"Les normes no tenen en compte que quan et cal l’aire has de poder sortir"
7.
"Hem de normalitzar el malestar psicològic per donar un missatge d'esperança"
8.
“La veies enfonsant-se i no sabies què fer perquè tampoc sabies què passava”
9.
En banyador per dins de casa per no perdre la rutina de la piscina

GironaFa 7 mesos que lluita contra la seva addicció a la marihuana i al joc. El Fernando, un veí de Roses de 21 anys, va veure clar que necessitava ajuda el dia que es va adonar que s’havia gastat tots els seus diners, els de la seva mare i, fins i tot, els que eren per enviar a la família que viu a Cuba, el seu país natal. “Tenia molta ansietat, sentia que necessitava estar jugant tot el dia i ho vaig perdre tot. Llavors vaig veure que m’enganxarien… i vaig decidir parlar amb la meva mare i demanar ajuda”. Primer, només li va confessar que no podia controlar les ganes de jugar, i després d’un mes fent teràpia, va admetre també que estava enganxat als porros. “Ara estic molt millor, abans em passava el dia mentint, però ara m’he tret un bon pes de sobre, estic molt més relaxat i tranquil”.

El jove va començar a fumar marihuana fa uns 5 anys, quan va arribar de Cuba. “Ho feia més per integrar-me i no ser menys que els altres. Al principi en fumava pocs, però després vaig anar augmentant, fins a fumar-ne cada dia”. Paral·lelament, va iniciar-se en el món del joc per internet: “Feia apostes de futbol i al principi sí que guanyava més del que perdia. Però cada vegada en volia més i més, i vaig arribar al punt que em gastava tot el que tenia jo, la meva mare i tothom”.

Amb l’arribada del confinament més dur, el març del 2020, la situació va empitjorar: com que treballava a l’hostaleria no tenia feina, i tampoc podia quedar amb els amics ni sortir. “Me n’anava a dormir a les 5 o 6 del matí, m’aixecava a les 3 o a les 4 de la tarda, i em passava el dia tancat a l’habitació, fumant i jugant. Gairebé no parlava amb ningú”.

Pas clau: demanar ajuda

Passats els tres mesos tancat a casa, l'estiu passat va tornar a treballar de cuiner, la seva professió, però no estava bé. “Estava empipat amb el món, sempre de mala llet i sense ganes de fer res, només d’evadir-me. Continuava fumant i jugant, i quan sortia de festa em fotia fins a dalt”.

El Fernando havia intentat deixar de fumar i de jugar moltes vegades, però sempre acabava recaient. “Abans pensava que la teràpia era per a ximples, però ara veig que és gairebé impossible sortir-se'n sol”. Després de confessar la seva addició a la seva mare, va buscar centres per internet. Va trobar el Fòrum Terapèutic de Girona i va començar amb un grup de joves que també tenen problemes d'addiccions. “És com una malaltia i els símptomes poden ser drogar-te o jugar. Entre tots ens ajudem i ens donem suport”. El cuiner admet que, al cap de dues o tres setmanes d'haver començat la teràpia, va tenir una recaiguda. “Però em van dir que no em preocupés, que solia passar. I em van oferir anar a un pis terapèutic”.

Des de fa 4 mesos, comparteix casa amb tres joves més que també han necessitat ajuda per alguna addicció. L'estada al pis se li acaba: el 6 de juliol tornarà a casa seva, amb la seva mare. “Està preparant la casa: no pot haver-hi diners ni mòbils, posarà una clau a la seva habitació i no em poden deixar sol. Abans em molestava que em controlés, però ara m’és igual que em vigili, i entenc per què ho fa”. De fet, ara, la relació amb la seva mare ha canviat: quan li va confessar la seva addicció, a ella li va saber molt greu que l’hagués mentit tantes vegades. “Però, a poc a poc, està tornant a confiar en mi”. 

Vèncer la temptació

En aquests 7 mesos de lluita contra les seves addiccions, per al Fernando ha sigut fonamental el paper del centre terapèutic i del company a qui truca cada vegada que té alguna temptació. “Algun dia, quan passo per davant d’un bar i veig algú jugant a l’escurabutxaques, em tornen a venir les ganes. Però el truco, em tranquil·litza i em recorda que no vull recaure, que després començar una altra vegada de 0 és més complicat".

El jove ha hagut de fer molts sacrificis per deixar les seves addiccions: no pot tenir un mòbil intel·ligent –va amb els antics que només permeten trucar i enviar missatges SMS–, ha hagut de deixar les amistats d’abans i no pot anar a segons quins llocs com la platja per evitar recaigudes. “Al principi em va costar molt perquè són coses que et fot haver de deixar, és molt dur. Però ara estic millor i estic més centrat perquè tinc ganes de sortir-me'n”. 

Dossier Salut mental, la pandèmia silenciosa dels joves
Vés a l’ÍNDEX
stats