L''Òpera a les venes' torna a portar la història del Canal d’Urgell al Palau de la Música

LleidaLa història del canal d’Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més decisives per al desenvolupament de la Catalunya contemporània, es convertirà novament en música i escena amb el retorn d'Òpera a les venes, una producció escènica i musical que arribarà el pròxim mes d’abril a dos escenaris emblemàtics. L’espectacle s'estrenarà de nou el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida i l’endemà, 20 d’abril, farà el salt al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en una doble cita que tancarà el recorregut iniciat l’any passat.

El projecte neix amb la voluntat d’explicar, a través de la força de l’òpera i de la interpretació coral, el passat, el present i el futur d’una obra que va transformar radicalment el paisatge i la societat de les Terres de Ponent. A mitjan segle XIX, la construcció del canal d'Urgell va convertir una extensa zona de secà en un territori fèrtil i productiu, fet que va marcar un abans i un després en l’economia agrària catalana. Aquella transformació històrica és el fil conductor d’aquest muntatge que combina música, dramatúrgia i imatges per recrear una epopeia col·lectiva.

L’espectacle Òpera a les venes és una coproducció de la Fundació Canals d’Urgell, l’Orfeó Lleidatà i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb el suport de la Diputació de Lleida–IEI, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Lleida, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A més, compta amb el suport empresarial de Semillas Fitó i Fundación Repsol. 

La proposta escènica pren com a punt de partida el llibre Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal, del periodista i escriptor Francesc Canosa. A partir d’aquesta obra, s’ha elaborat una adaptació dramatitzada que converteix la història del canal en una narració escènica que transita entre el relat històric i l’emoció artística. El text dramatúrgic, elaborat per Berta Lacruz, serveix de base per a una posada en escena que integra teatre, dansa i recursos audiovisuals.

La direcció musical recau en Xavier Pagès-Corella, mentre que la direcció escènica és de Dani Coma. El muntatge incorpora també la participació de la mezzosoprano lleidatana Marta Infante i de diversos intèrprets que aporten disciplines complementàries a l’espectacle. Entre ells hi ha el percussionista i coreògraf Santi Serratosa i la ballarina Jana García, que introdueixen elements de percussió corporal i moviment escènic, així com l’actriu Begonya Ferrer, que reforça el relat dramàtic de la producció. L’apartat audiovisual, que acompanya i amplifica la narrativa visual de l’espectacle, ha estat desenvolupat per la productora Kionalia.

Un dels elements centrals de la proposta és la música. El repertori està format per grans fragments corals i peces emblemàtiques del repertori operístic del segle XIX, l’època en què es va construir el canal. A través d’aquestes composicions, el muntatge construeix una banda sonora que acompanya el relat històric i que reforça la dimensió èpica de la història que s’hi explica.

El programa inclou fragments d’obres de compositors com Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Camille Saint-Saëns o Georges Bizet. Entre les peces més conegudes hi figuren cors i fragments d’òperes com Nabucco, Aida, Il trovatore, Madama Butterfly o Carmen. El repertori també incorpora altres composicions orquestrals i moments solistes que amplien el paisatge musical de l’espectacle, així com algunes referències de caràcter més local vinculades a la tradició catalana.

La interpretació musical anirà a càrrec de l’Orfeó Lleidatà i de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, que comparteixen escenari amb altres formacions corals convidades. Aquesta combinació de cor, orquestra i solistes dona forma a una proposta que vol apropar el llenguatge operístic a un públic ampli, alhora que reivindica la capacitat de la cultura per explicar la història d’un territori.

El projecte té també una dimensió simbòlica important. La iniciativa forma part dels actes vinculats al seixantè aniversari de la concessió de la titularitat dels Canals d’Urgell a la Comunitat General de Regants, una efemèride que es va commemorar l’any 2025. Amb aquesta producció, els promotors volen recordar l’impacte històric i social d’aquesta infraestructura i fer valdre el seu paper en el desenvolupament del país.

Amb Òpera a les venes, els impulsors del projecte volen transformar aquesta història en una experiència artística capaç d’emocionar i de fer reflexionar sobre el passat i el futur del territori. L’espectacle es planteja com una manera d’utilitzar l’art com a vehicle de memòria col·lectiva, però també com una eina per projectar una mirada contemporània sobre els reptes del present, especialment aquells relacionats amb l’aigua, el territori i la sostenibilitat.

Després de la bona acollida que va tenir l’estrena de l'any passat i la posterior gira per diferents municipis (als teatres de Juneda, Mollerussa, Bellpuig i Ponts), amb més de 2.700 espectadors, la producció arriba ara al seu tram final amb dues representacions que simbolitzen el pont entre Ponent i la capital catalana. Lleida i Barcelona es convertiran així en els escenaris que tancaran el cercle d’una proposta cultural que ha volgut reivindicar la història d’un territori a través del llenguatge universal de la música.

"Una demostració d'orgull lleidatà"

Maribel Pedrol, directora de la Fundació Canals d’Urgell, descriu el projecte com un "èxit total" i recorda: "No només busquem que l’orquestra Julià Carbonell i l’Orfeó de Lleida toquin junts i donin a conèixer el nostre patrimoni cultural i musical, sinó que és una manera de demostrar l’orgull de la gent de Lleida de ser d’aquí, de donar a conèixer la història del canal d’Urgell".

Pedrol pronostica que per enguany continuïn dient que a Lleida són molt bons i indica que el fet d'actuar a Barcelona: "Ens permetrà fer que aquesta història nostra també sigui seva". La directora de la Fundació recorda que el canal d’Urgell "va néixer gràcies també a la gent de Barcelona, perquè la història del canal és la història d'un país, de donar aliment a tot Catalunya".

Òpera a les venes és una història local d’àmbit universal, "parla de l’aigua, un element cada cop més essencial per a la vida i la nostra alimentació", conclou Pedrol.