La mort del soci número 1
El Modest Descals, un botiguer del carrer València, es va presentar a les oficines del Barça de la plaça del Teatre, número 2. El seu fill Jaume havia bufat les espelmes del seu tercer aniversari i, com a regal, havia decidit fer-lo soci del club. Era l’últim dia de març del 1926. El pare va pagar la quota d’entrada, va omplir la fitxa amb la signatura de dos socis que l’avalaven -el senyor Parra i ell mateix- i va esperar una setmana exacta perquè el petit Jaume fos acceptat per la junta directiva que presidia Arcadi Balaguer. El Jaume Descals va ser, a partir d’aquell moment, un dels 9.800 socis que tenia el club.
El Barça ja jugava a les Corts però la lliga espanyola encara trigaria dos anys a començar. Quan va tenir edat, va començar a anar al futbol, fins que la guerra va estroncar-ho tot. Amb trenta anys, i treballant com a fabricant de capses de cartró per a laboratoris de perfumeria, el Jaume gaudia del Kubala -xuts amb efecte, regats mai vistos- i del Barça de les Cinc Copes. Sostenia, fins no fa gaire, que aquell era el millor futbol que havia vist mai. Aquell equip que barrejava gent de casa amb l’estrella de fora, que jugava a l’atac i amb un futbol espectacular, va fer petit l’estadi de les Corts. El Jaume recordava que es va fer una votació entre els socis per si calia, o no, construir el Camp Nou. Mentre feia cua, Josep Samitier, que en aquella època ja estava en tasques executives, li va dir que ell no podia votar. El Jaume, decidit, va treure els papers per demostrar que aquell número baix de soci era el seu i, aleshores, es va produir l’anècdota. Samitier, amb l’habitual sornegueria, li va dir: “Tu arribaràs a ser el soci número 1”, i se’n va anar tal com havia vingut. El 1962 el soci Descals va deixar les capses de fusta i es va passar als licors i als aiguardents però va continuar amb la fidelitat al Barça, malgrat ser una dècada d’espectacle tristoi i de no guanyar res. Ja jubilat, va gaudir del Barça de Guardiola i, just després dels sis títols, es va acomplir la profecia de Samitier.
El 2010 el Jaume Descals va arribar, per mèrits vitals, a ser el soci amb el número de carnet més baix, un honor al qual aspiraríem molts consocis i que difícilment hi arribarem. Aquest cap de setmana, després de 88 temporades com a soci, el Jaume Descals ha mort, als 91 anys. Avui el Camp Nou farà un minut de silenci -o uns instants- pel soci número 1 i, després, començarà un partit de Copa apassionant contra l’Atlètic de Simeone, que molt difícilment ens sortirà tan bé i amb un resultat tan favorable com el de fa deu dies. Vist en perspectiva, dius: i què?
