La revolta romanesa acaba amb el decret per despenalitzar la corrupció

Bucarest"Els lladres a la presó, no al govern", cridaven ahir a la nit els manifestants que, un dia més, van prendre els carrers de Romania. A totes les grans ciutats, i malgrat les temperatures gelades, milers de persones es van unir a les protestes més multitudinàries que viu el país des del 1989.

El detonant: el decret 13/2017 emès pel govern el 31 de gener que modificava el codi penal per perdonar delictes de corrupció en els càrrecs públics. L'ordre pretenia suavitzar la legislació rebaixant les penes de manera que l'abús de poder només es castigués si els perjudicis produïts superaven els 200.000 leus, uns 45.000 euros. Fins ahir, l'executiu havia justificat l'ordre al·legant que les presons del país estan massa plenes, però el primer ministre, Sorin Grindeanu, ha acabat cedint a la pressió popular i avui se celebrarà una sessió per anul·lar l'ordre.

"El partit socialdemòcrata, en lloc de centrar-se a engegar el seu programa de govern, just després d'arribar al poder va fer tot el possible per anul·lar els expedients de corrupció del seu líder, Liviu Dragnea, i d'altres membres destacats del partit. Van deixat molt poc marge de negociació i han tractat amb menyspreu la gent que no ho veia bé. D'aquí a les protestes massives al carrer hi havia només un pas", explica a Bucarest la politòloga Tudorina Mihai. No és l'única que veia un sentit en les queixes populars. La Comissió Europea havia demanat al govern romanès que anul·lés el decret, manifestant preocupació per la situació de l'estat de dret al país.

A Romania, la corrupció es percep a tots els nivells, des de petits suborns fins als alts nivells polítics. Per a la gent, aquest tema ha estat durant dècades com una teranyina que ha atrapat tota la societat i amb el qual han de bregar en la seva vida diària. Aquesta vegada, però, els ciutadans han dit prou.

Dragnea, a l'ull de l'huracà

"La gent protesta contra polítics amb nom i cognom i amb expedients i condemnes penals. No es refereixen a un sistema corrupte en general, sinó a una corrupció real, comprovada. És per això que alguns membres del partit socialdemòcrata han dimitit. Crec que aquesta modificació legislativa tenia com a principal beneficiari a llarg termini Liviu Dragnea", explica Catalin Constantinescu, professor a la Universitat de Iasi.

Liviu Dragnea està condemnat per un delicte de frau electoral –durant un referèndum que es va celebrar el 2012– i és per això que no va poder optar a ser primer ministre quan el seu partit va guanyar les eleccions a finals de desembre del 2016. Davant les dimissions que va haver-hi a l'interior del seu partit, ahir va avançar a DCNews que veia possible l'anul·lació del decret, si el primer ministre, Sorin Grindeanu, hi estava d'acord. És el que ha acabat passant i el que demanava la massa ciutadana que es manifestava des del dia 31 tot i els intents del partit del govern de desacreditar les convocatòries.

"Sortirem al carrer fins a derogar aquest decret. Estic fart d'aquests lladres", explicava Dorel, un jove manifestant, poc abans que el primer ministre anunciés la sessió d'avui.

L'analista política Diana Margarit explica que "els participants a les manifestacions, la majoria joves, han estat acusats de desinformació i manipulació pels que s'oposaven a les protestes" i considera que "el partit socialdemòcrata ha oblidat que entre els protestants també hi havia els seus propis votants que no estan d'acord amb un decret fet d'amagat".

Alguns socialdemòcrates, com Lia Olguta Vasilescu, que té un càrrec important dins el partit, havien afirmat que organitzarien una contraprotesta avui. Els seus plans han quedat truncats.

Per a Margarit, aquesta falta de diàleg polític es deu al fet que el decret té conseqüències sobre els polítics que el defensen: "L'ordre pretenia conservar els privilegis que han tingut al llarg del temps". L'analista creu que, fins ara, "el govern ha practicat una política d'estruç i a l'espera que la gent del carrer anés cedint. Ha passat tot el contrari, el nombre de manifestants creixia dia rere dia". Al final, el govern ha estat qui ha cedit.