Publicitat
Publicitat

Puigdemont o Puigdemont / Trilingüisme ‘on fire’

L’èxit d’aquest Puigdemont, fins ara en mans de la CUP, ha estat saber capgirar els arguments

Puigdemont o Puigdemont 

La jugada li ha sortit rodona. Carles Puigdemont ha aprofitat la qüestió de confiança que ell mateix es va provocar per assegurar-se el necessari suport de la CUP, per continuar fent trempar la parròquia independentista i per imbuir-se d’un lideratge que, fins ara, havia estat més aviat vaporós. Puigdemont s’ha desempallegat de l’ombra d’Artur Mas i, de passada, ha recordat a una ERC enfortida que ell tira del carro del procés amb més energia que ningú. L’èxit d’aquest Puigdemont, tàctic i murri, ha estat saber capgirar els arguments. Fins ara era un home en mans de la CUP, que li tombava votacions, que ni tan sols li tramitava els pressupostos i que tenia la paella pel mànec. Ara, a canvi del referèndum, li donen la confiança i, d’aquí poques setmanes, li aprovaran els números. I, a sobre, ho ha venut com si ell posés la CUP en un atzucac. O pressupostos o eleccions, els va dir amb les cartes marcades.

Aquesta setmana parlamentària el president ha agafat carisma i, de cara a la ciutadania, s’ha mostrat valent i estrateg

De cara a la galeria, aquest Puigdemont periodista de mena ha sabut trenar un bon text i donar un titular que quedarà per a la història. Molts polítics passen pel poder sense deixar ni una frase. Puigdemont, en canvi, ja té la seva: “Referèndum o referèndum”. Va fer diana. Fins ara teníem un president que no havia passat per les urnes i que havia agafat el càrrec a contracor perquè no havia sabut dir que no. En qualsevol entrevista repetia que ell era feliç sent alcalde de Girona i que, de tornada a casa, sentia una profunda tristesa. Aquesta setmana parlamentària ha agafat carisma i, de cara a la ciutadania, s’ha mostrat valent i estrateg. Pel que fa al procés, ha plantat una fita. Ítaca serà al setembre. Una altra puntada endavant. O, com diuen en anglès, up-and-under.

Trilingüisme ‘on fire’

Up-and-under ”. Ho he escrit en anglès per estar al dia. Que no pateixi més Inés Arrimadas, el trilinguïsme ja s’ha imposat a Catalunya i, a totes hores, col·loquem anglicismes en el nostre discurs amb una naturalitat absurda. Dos exemples d’aquest dijous. Ahir vaig rebre un correu electrònic de l’Obra Social de La Caixa. Em conviden -moltes gràcies- a una exposició d’art contemporani que podrem veure al CaixaForum. El tema del correu diu, en majúscules, “SAVE THE DATE”. Això vol dir que em reservi el 14 o 15 d’octubre per anar a veure aquesta col·lecció. “ Save the date”? Segon exemple.

Col·loquem anglicismes en el nostre discurs amb una naturalitat absurda

El nostre magnífic crític d’òpera, Xavier Cester, es preguntava, com a @CronistaErrant, si el Liceu està segur que opening season és l’expressió més adequada per a la inauguració de la temporada amb Macbeth. Avui, qui està en ratxa està on fire, les selfies estan a l’ordre del dia i les televisions busquen el feedback de la seva audiència. Tenir un coach sembla millor, i més car, que tenir un entrenador personal. I mola més fer running que córrer. Res de nou. Lluís de Yzaguirre, director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la UPF, explica que també els romans colaven tantes paraules gregues com podien per semblar més -ai- cool. Fa cent anys el llenguatge oral estava ple de gal·licismes. Ara ens hem instal·lat en el costum trendy de farcir la llengua de manlleus de l’anglès que ens fan més cursis. El Benegre.cat, fidel a la seva tradició satírica, ara fa dos anys va escriure un titular que definia amb molta gràcia la situació: “L’Institut d’Estudis Catalans confirma que els anglicismes com Black Friday et fan semblar very capullo”.

Més continguts de