Katy Pallàs, presidenta de la Xarxa Europea d'Associacions de Famílies Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (NELFA), diu que la legislació espanyola és "l'enveja de la resta d'Europa", però té clar que encara "queda molt de camí per fer".
Què va suposar la llei del 2005 per a les parelles homosexuals?
Un canvi d'estatus, vam passar a ser ciutadans de primera, perquè abans no ho érem. No ens podíem casar amb la persona que estimàvem. La llei va donar protecció als nostres fills, que fins llavors estaven legalment en mans d'un dels pares.
¿Ha servit per normalitzar la situació social del col·lectiu?
El suport social a l'homosexualitat l'any 2006 era d'un 66% i el 2011 era d'un 75%. És molt. Això no vol dir que l'homofòbia hagi acabat, perquè és una cosa que està molt enquistada a la societat, però la gent s'ha mogut molt en aquest tema perquè saben que és clau per ser un país avançat.
Després del matrimoni, les adopcions i altres passos que s'han fet, quins reptes queden per afrontar?
Falta que s'aprovi a l'estat espanyol el ventre per subrogació, que es normalitzi i es legalitzi. Les adopcions ja són legals, però encara hi ha molts entrebancs per a les parelles de nois que volen adoptar. I a escala social, encara queda molt camí per fer. Sóc professora d'institut i encara hi veig moltes coses, com el rebuig, les agressions i com costa sortir de l'armari. Però la llei ens ha donat un suport molt gran per visibilitzar-nos.
Com veieu que, fins ahir, hi hagués encara l'amenaça del Tribunal Constitucional sobre un dret aconseguit fa set anys?
Ens sembla al·lucinant. Des del 2005 s'han comptabilitzat més de 20.000 matrimonis, molts dels quals amb fills, i una sentència adversa els hauria deixat en la indignitat, només pel fet de ser una minoria sexual. Ens haurien tret un dret humà. I tot això ha generat una angoixa en les nostres famílies que és del tot innecessària. Potser és que al PP li costa reconèixer quan s'ha equivocat, però també és evident la pressió de la Conferència Episcopal. L'Església només ha sortit al carrer amb la llei del 2005.
En quina situació està l'estat espanyol en comparació amb l'escenari internacional?
Estem al capdavant en aquest tema. Només tenen el mateix que nosaltres el Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica. Altres països, com Portugal, tenen el matrimoni però no l'adopció conjunta ni l'accés a tècniques de reproducció assistida en parella. A França no tenen aquesta opció, ni tan sols a títol individual i, ben al contrari, en aquest país les lleis sembla que cada cop van més orientades cap al fet que els gais no puguin tenir fills. És indigne.
Altres països no reconeixen el matrimoni però sí unions amb els mateixos drets. Us sembla suficient?
També al TC semblava que tot era una qüestió de nomenclatura. Però si en diuen unió de fet a la dels homosexuals, que sigui unió de fet per a tothom. És una qüestió d'igualtat, per això exigim el matrimoni i no acceptarem una altra cosa.
