BarcelonaTorna la sentència de l’Estatut
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha determinat per majoria que els cursos per a aturats del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) no poden ser només en català. La sentència contesta un recurs que havia presentat el ministeri d’Ocupació i Seguretat Social espanyol en contra de la convocatòria de subvencions per als cursos de formació per a aturats, l’any 2012, que establia que s’havien de fer en català i amb material didàctic de suport que estigués “almenys” en català.
La secció segona de contenciós administratiu del TSJC argumenta en la sentència que el ministeri està legitimat per presentar el recurs, en contra del que mantenia l’advocat del Govern. La resolució es remet a la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut el 2010 i diu que les bases del concurs que va convocar el departament d’Empresa i Ocupació per concedir les subvencions establien “la imposició de l’obligatorietat en la utilització exclusiva de la llengua catalana i una exclusió de la llengua castellana no constitucionalment admesa”. En canvi, el tribunal admet que s’exigeixi que els materials didàctics es facin com a mínim en català perquè això és “una interpretació plenament respectuosa amb el model constitucional” que en cap moment exclou el castellà.
Una magistrada discrepa
Per al tribunal, que el català fos una obligació en aquests cursos de la Generalitat implica que el castellà queda exclòs, i per tant, no és constitucional. La sentència, però, inclou el vot particular de la magistrada Montserrat Figuera, que discrepa de la sentència dels seus companys argumentant que el disseny dels cursos del servei d’ocupació no impedeix que els professors es dirigeixin als alumnes en castellà i, a més, considera que el material didàctic pot estar editat també en més d’un idioma. “És notori, a qui viu a Catalunya, l’ús espontani, normal i simultani de les dues llengües cooficials en les diverses activitats de la societat, i també i en especial en les relacionades amb la formació no reglada, on coexisteixen les dues llengües, que es fan servir de manera indistinta i natural per als que hi intervenen”, diu la magistrada al vot particular en què discrepa de la sentència.
