L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Empreses que vau treure la seu social fora de Catalunya, demaneu disculpes i torneu'

"Els hauria de fer vergonya haver mostrat tan poca confiança en la feina que fa la gent d’aquest país"

Elsa Artadi ha dit avui a Mònica Terribas: "Deixarem la investidura de Puigdemont per a més endavant, si no és possible, i el dilluns 14 es convocarà un ple per elegir un nou president, perquè la nostra voluntat és no anar a eleccions".

S’està complint el guió que els comentàvem ahir: el govern espanyol es reuneix avui d’urgència per recórrer contra la llei de la presidència aprovada pel Parlament la setmana passada, el TC acceptarà el recurs, la llei quedarà suspesa, Puigdemont no podrà ser president, sembla que aleshores proposarà un candidat que, ara sí, seria el definitiu, es dirigirà al país i dilluns vinent o la setmana que ve podria quedar investit un nou president de la Generalitat.

Puigdemont vol que quedi clar que ell tenia els vots per ser president (els dels catalans primer i els dels diputats després), però que és l’Estat qui no el deixa investir-lo.

De tota manera, continuïn atents a les pantalles perquè dos poders de l’Estat, l’executiu i el judicial, no deixaran d’interferir com han fet fins ara en la vida parlamentària catalana. Per a l’Estat, que Puigdemont no pugui ser investit s’explicarà com un èxit, perquè ja saben que el tenen declarat enemic públic número 1. I perquè així dissimularan que van passant els dies i Alemanya no lliura Puigdemont. En aquest sentit, no es perdin aquesta informació d’Ernesto Ekaizer amb què obrim avui el diari:

Llarena no resol a Alemanya els dubtes sobre malversació

El jutge Llarena no aclareix els dubtes als jutges alemanys i comunica al tribunal de Schleswig-Holstein que “no pot informar de manera definitiva” sobre malversació. Resulta que els jutges alemanys li van demanar més informació el 18 d’abril i el dia de Sant Jordi Llarena els va contestar amb un escrit de nou pàgines en què els deia “que encara no s’ha rebut l’informe del ministeri d’Hisenda”. No sabem com acabarà la demanda d’extradició de Puigdemont, però a Alemanya la justícia espanyola s’hi està lluint.

Un altre que s’està lluint és Enric Millo. Ahir va considerar llibertat d’expressió anar a arrencar llaços grocs. No en dubtin: el PP, Ciutadans i el PSOE s’han passat anys parlant de fractura social i necessiten com el pa que mengen imatges d’enfrontaments. Tan important com continuar exhibint o penjant llaços grocs és mantenir la serenitat davant les provocacions. Estan creant el discurs de la violència que, de moment, als carrers de Catalunya només han posat la ultradreta i les forces policials espanyoles l’1 d’octubre.

Hi ha un altre nivell de violència, la violència simbòlica, que hem patit a Catalunya, tot aquest temps, des de l’Estat. Mirin aquesta notícia: L’economia catalana va créixer el 3,3% el primer trimestre d’aquest any respecte a l’any passat. Això és molt. És tant, que l’economia catalana va superar en 4 dècimes la mitjana espanyola. O sigui, Catalunya creix un 3,3% i Espanya un 2,9%. Però és que la zona euro va créixer un 2,5%.

Però això no és tot. Barcelona va ser l’any 2017 la ciutat líder del món (que aviat és dit) en congressos i reunions, xifres publicades per l’Associació Internacional de Congressos i Convencions: Barcelona, París i Viena. Congressos que s’han fet a Barcelona aquest any passat: l’europeu de cardiologia (30.000 cardiòlegs), gastroenterologia,  càncer de coll i cap, bioquímica i biologia molecular, ressonància magnètica, cremats, convencions de rutes de trànsit aeri i la reunió anual de l’associació de marques.

El congressos continuaran el 2018 amb esdeveniments com els organitzats per les companyies Cisco, el Congrés Mundial d’Oftalmologia, les trobades de les associacions europees d’ortopèdia i de traumatologia, de ritme cardíac i de vesícules extracel·lulars, entre d’altres.

Però això no és tot, Facebook obrirà a la Torre Glòries un centre per combatre les notícies falses. Facebook hi ha llogat 9.000 metres quadrats i crearà 500 llocs de treball.

Barcelona aspira al supositori de la veritat

I ara és quan cal mirar als ulls del govern espanyol, que va pressionar perquè les empreses traslladessin fora de Catalunya la seva seu social. O del rei, que va trucar a la Seat. Els hauria de fer vergonya haver jugat a castigar l’economia i la imatge de l’economia catalana. I cal mirar als ulls dels empresaris que se’n van endur la seu de les seves empreses, alguns per por del govern espanyol, d’altres per nacionalisme espanyol, i dir-los que els hauria de fer vergonya haver mostrat tan poca confiança en la feina que fa la gent d’aquest país.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de