L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Carreguem bateries per a tothom'

Als empresaris que van assistir ahir a l’acte, un prec, perquè ens coneixem: si som davant d’una cruïlla històrica, ¿sabrem repartir la riquesa? I que no em diguin que primer cal crear-la. Quan l’hem creat, no sempre l’hem sabut repartir

3 min

El dia ha començat amb la notícia que l’Estat ha anunciat la creació d’una fàbrica de bateries elèctriques, amb participació de Seat i Iberdrola, “a prop de Martorell” . On exactament? No se sap. No se sap si a prop de Martorell vol dir literalment a tocar de les instal·lacions de Seat al Baix Llobregat, si vol dir als terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, o “a prop de Martorell” és una expressió tan relativa que vol dir a l'Aragó o al País Valencià, perquè mirat des d’Alemanya qualsevol cosa a 200 km de Martorell és a prop de Martorell. O des de Madrid, on ja saben que el Corredor Mediterrani pot passar per la Meseta sense que la inexactitud geogràfica tingui cap importància política.

Sigui com sigui, aquesta nova planta de bateries elèctriques per a cotxes la pagarien parcialment els fons Next Generation de la Unió Europea. Aquest anunci de la inversió no és casual: avui visitaran la Seat, a Martorell, el rei Felip de Borbó i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Com diu avui Sebastià Alzamora, el rei Felip aconsegueix unir el seu nom a una bona notícia en aquesta nova setmana horribilis per a la seva família i per a la imatge de la monarquia en conjunt. 

Perquè es tracta d’una notícia molt important. Ho dèiem ahir: ha començat un gran canvi tecnològic, la migració del cotxe de benzina, inventat fa 140 anys, al cotxe elèctric. Que a Catalunya es puguin produir aquest tipus de cotxes és fonamental per a la nostra economia –és a dir, per a l’economia de moltes famílies catalanes que viuen del sector de l'automòbil– i per a la nostra presència internacional. Òbviament, avui estem parlant d’una decisió presa a Madrid d’acord amb una multinacional amb seu a Alemanya, una barreja de realitats polítiques i econòmiques que no canviaran a curt termini.

Avui expliquem que fonts de la conselleria d’Empresa (Tremosa) van assegurar que ningú els havia notificat res, i que el projecte està vinculat als fons europeus, que controla totalment la Moncloa sense donar-ne gaire informació. En canvi, des d’Economia van assegurar que sí que estaven al cas del projecte, que ha estat molt ben rebut, i van afegir que Pere Aragonès havia mantingut converses sobre el tema. Ni Pere Aragonès ni Ramon Tremosa aniran avui a l’acte amb el rei i Pedro Sánchez a Seat, tot i que “hi haurà representació de la Generalitat”.

La notícia de la fàbrica de bateries elèctriques per a cotxes coincideix amb la d’un acte celebrat ahir a Barcelona, capitanejat pel president de la gran patronal Foment del treball, Josep Sánchez Llibre , al qual va assistir fins i tot la presidenta en funcions de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca. I també hi havia el president de Seat, Wayne Griffiths. A l’acte es va clamar per la recuperació, per centrar-se en la recuperació econòmica, per un pacte transversal, per la formació d’un Govern, pel final dels aldarulls i, cito, per “acabar amb l’angoixa que estan patint negocis i persones i treballar per recuperar el prestigi de Catalunya i Barcelona”. 

Sánchez llibre va demostrar una gran capacitat de convocatòria, però aquí cal entendre bé que és més important el moment que la persona, i el moment vol dir que estem vivint totes les crisis alhora: la sanitària, l'econòmica, la política, la social i la nacional. Estem davant de la necessitat de sortir de les trinxeres i que tothom sumi per a la recuperació.

Ara, als empresaris, gran i petits, que van assistir ahir a l’acte, un prec, perquè ens coneixem: si som davant d’una cruïlla històrica, ¿haurem après de cara al futur una de les lliçons de la crisi? Sabrem repartir la riquesa? I no em diguin que primer cal crear-la. Quan l’hem creat, no sempre l’hem sabut repartir. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats