I si ens en fotem, de l'apocalipsi?

La ficció audiovisual sembla que ha detectat que estem tots una mica ensopits, per no dir angoixats, amb la deriva de la civilització en aquest tram del segle XXI. Per això tira llenya al foc amb sèries i pel·lícules sobre la fi dels temps des de diferents punts de vista apocalíptics, ja siguin pre o post (de Civil War a El eternauta, d'Una casa llena de dinamita a En fin, etc.). Potser aniria bé, però, algun títol que sembrés un bri d’esperança davant d’aquest estat d'ànim tan pansit. O, potser, algun que se'n fotés de tant nihilisme. Yorgos Lanthimos s’ha abraonat sobre aquesta segona opció amb Bugonia, un acudit negre, exagerat i grotesc sobre les teories conspiranoiques que asseguren que el món va pel pedregar.

Cada vegada més còmode en el seu paper de quota d’excentricitat tolerada i celebrada tant pels grans estudis com pel gran públic, el director grec ja sap que li riurem totes les gràcies. Un remake d’un film coreà eixelebrat del 2003 (Save the green planet! de Jang Joon-hwan), en VistaVision i pantalla quadrada? Endavant! Amb actors de renom fent papers estrafolaris com Jesse Plemons o Emma Stone (quarta col·laboració seguida amb Lanthimos: ¿ja podem fer servir el tòpic actriu fetitxe?) Som-hi! Amb algun estirabot directament gore que funcioni com a gag malintencionat? Hem signat per això!

Com és habitual al cinema de l’autor de Pobres criatures, tot plegat tendeix a l'al·legoria sobre la condició humana i, tot plegat està marcat també per un fort sentiment de misantropia. Com si fos una resposta burleta i escabrosa als films apocalíptics de M. Night Shyamalan (Senyals, L'incident i Truquen a la porta), Bugonia és ciència-ficció derrotista, i alhora descreguda. Tot i que potser el seu discurs és un pèl massa esquifit per una pel·li de dues hores, els diàlegs (gran Will Tracy) i la tensió latent del segrest de la suposada líder alienígena fan que veure aquest film sigui un plaer ben pervers.