El curiós cas de la mort d’España
'Curva España', un recomanable espectacle de la prestigiosa companyia gallega Chévere al Lliure de Gràcia
- Direcció i dramatúrgia: Xron Chévere
- Amb Miguel de Lira, Patricia de Lorenzo, Lucía Estévez i Leticia T. Blanco
De què i per què va morir José Fernández España. D’això es tracta. ¿Va ser un accident, tal com va dir la Guàrdia Civil? ¿Va ser un assassinat propiciat per interessos foscos? ¿Va ser un suïcidi? España era l’enginyer en cap de la constructora que treballava en la línia ferroviària de Zamora a Ourense. Un dia, tornant de Madrid amb el cotxe, va sortir de la carretera en un dels molts revolts de la ruta entre A Gudiña i Verín, va caure per un gran desnivell i va morir. Sorprenentment, el seu xofer, que sembla que no conduïa, en va resultar il·lès. Era el 1927. El revolt, el van batejar com a Curva España.
És una història real amb prou incògnites per disparar l’imaginari popular, sobretot tenint en compte que la ruta ferroviària escollida per connectar la capital castellana i la gallega era la més complexa i la més cara respecte d’una altra que passaria per la vall de Verín. I sobre aquest fet, el grup Chévere ha aixecat un esplèndid treball on es barreja realitat i ficció, on es viatja del passat al present i al futur en una dramatúrgia amb aires de novel·la de misteri i clares denúncies del funcionament del país.
La feina de Chévere, la companyia gallega més longeva (va néixer el 1987), està arrelada a la realitat gallega, però converteix en universal allò particular al voltant d’un teatre polític i compromès amb tots nosaltres. En els últims temps ha estrenat espectacles de teatre document com N.e.v.e.r.m.o.r.e sobre la tragèdia del Prestige i que vam veure al Teatre Lliure, o Citizen, vist al Temporada Alta. Curva España continua aquesta línia de treball acostant-se a l'ara per ara tan exitós món dels crims reals que exploten les plataformes televisives, i ho fa conduït per dos intèrprets magnífics: Patricia de Lorenzo i Miguel de Lira. L’escenari és com un plató on es reprodueixen gravades o en directe les seqüències d’una història que és no només pretext, sinó també una raó per parlar dels efectes de la llei mordassa, dels territoris oblidats, del caciquisme i també de les narratives populars que volen explicar allò que se’ls amaga. Val la pena acostar-ser al Lliure.
