Madrid, l’efecte capital que atrau inversions i empreses

Concentra el 80% dels funcionaris dels ministeris i el 44% de les multinacionals

3 min
Gratacels amb oficines a Madrid en una imatge d’arxiu.
Dossier Ayuso, el nacionalisme castís Desplega
Més de 25 anys de governs del PP han convertit Madrid en un laboratori del populisme de dretes
Radiografia de l’'ayusisme'
Rere la batalla del 4-M hi ha la pugna entre Redondo i MAR, caps de gabinet de Sánchez i Ayuso
Les eleccions madrilenyes: una partida d’escacs entre bambolines
Concentra el 80% dels funcionaris dels ministeris i el 44% de les multinacionals
Madrid, l’efecte capital que atrau inversions i empreses
Madrid té els impostos més baixos de l’Estat però la Moncloa planeja una harmonització entre comunitats
Ayuso, contra tothom per mantenir els privilegis fiscals
El PSOE, Més Madrid i Podem fien la victòria als nuclis del sud, que han perdut l'essència obrera
Un cinturó roig que perd color, feu i esperança de l'esquerra
La pandèmia ha revifat l’aparició de grups neofeixistes als barris més humils
Pobresa i desigualtat: les ales de l’extrema dreta
Ayuso va abandonar els geriàtrics i ha animat la població a “fer vida normal” tot i tenir les UCI plenes
L’excés de morts i contagis desmunta el ‘miracle madrileny’
L’aposta comunicativa és la de conceptualitzar el madrileny com un espai polític de llibertat econòmica
Díaz Ayuso, guardiana de la flama ‘neocon’ a Madrid

MadridSi Madrid té els impostos més baixos i una renda per càpita molt superior a la mitjana estatal i concentra gairebé la meitat (44,5%) de les grans empreses és gràcies, en bona mesura, a l’efecte capitalitat. Un model d’estat centralitzat, on tots els ministeris i gairebé totes les institucions i administracions públiques estatals es concentren a Madrid, fa que la regió tingui una enorme capacitat d’atracció de capitals, empreses i població que li atorga avantatges econòmics. “L’estat espanyol històricament ha sigut un estat centralitzat”, apunta Ernest Reig, investigador de l’Institut Valencià d’Estudis Econòmics (Ivie). “Des de la xarxa viària i l’AVE, que respon a una voluntat d’articular el territori amb un punt central, fins a la concentració d’institucions públiques”, sosté.

A diferència del model d’Alemanya, amb seus d’organismes públics repartits per diferents ciutats, Espanya té tots els ministeris a Madrid. La comunitat, amb 6,6 milions d’habitants, només representa el 14% de la població espanyola, però el 80% dels treballadors dels serveis centrals dels ministeris són a Madrid. La ciutat també acull una llarga llista d’entitats públiques: organismes reguladors, el poder legislatiu i judicial, les institucions polítiques i culturals, els centres d’investigació. “És una força de concentració molt poderosa”, subratlla Reig.

Treballadors qualificats

La concentració d’institucions i de grans empreses fa que Madrid atregui treballadors amb salaris elevats i un alt poder adquisitiu. Segons un estudi de l’Ivie coordinat per Reig sobre l’efecte capitalitat de la ciutat, a Madrid 45 de cada 100 treballadors ocupen llocs de treball altament qualificats. No és casualitat, doncs, que la renda per habitant madrilenya sigui la més elevada de totes les comunitats autònomes: gairebé 36.000 euros anuals, un 36% més que la mitjana espanyola.

La ciutat també destaca per ser un pol d’atracció de capital. El 75,2% de la inversió estrangera de tot l’Estat va anar a parar a Madrid l’any passat, segons dades de la consultora SIdfi. L’estudi de l’Ivie afirma que es deu al “caràcter radial de les comunicacions, el seu desenvolupament financer i la seva condició de lloc on s’adopten moltes decisions econòmiques”. El mateix estudi revela que un 60% de les licitacions del sector públic que s’adjudiquen a companyies espanyoles són a empreses amb seu a Madrid. “La falta de neutralitat territorial de les decisions econòmiques del sector públic és innegable”, conclou l’estudi. “Com més es regula des de l’Estat, més necessites ser a Madrid. Tot passa per Madrid”, resumeix l’economista Albert Carreras.

Política fiscal agressiva

Gràcies a aquests avantatges, Madrid es pot permetre una política fiscal agressiva, amb impostos molt reduïts, especialment per a les rendes altes i grans fortunes. Madrid “sacrifica una part de l’oferta de serveis públics en el terreny de la sanitat i l’educació a canvi d’un model fiscal d’impostos baixos que és atractiu per a un determinat tipus de persones”, afirma Reig. La Comunitat de Madrid és la regió que menys diners inverteix en Sanitat (3,6% del PIB) i la que menys inverteix per alumne en educació. Per a Albert Carreras, “que la comunitat autònoma més rica faci dúmpingés molt insultant i és inadmissible: té una posició de privilegi derivada exclusivament de la capitalitat”.

El govern regional qualifica l’efecte capitalitat de “mite” i “falsedat”. Al febrer va publicar un informe per intentar desmuntar la idea. Sosté que el fet de concentrar grans empreses no aporta més recaptació perquè els impostos que tributen són estatals i assegura que el creixement econòmic es deu al “model liberal”, que té un “efecte riquesa”. També parla del sorpasso a Catalunya: “Encara que la població madrilenya és un 13% més baixa que la de Catalunya, el seu PIB per habitant ja és un 15% més elevat”. El conseller d’Hisenda de la comunitat, Javier Fernández-Lasquetti, va insistir en la presentació de l’informe -obviant tots els estudis- que “no té sentit plantejar que l’efecte capitalitat beneficia Madrid”.

La capital espanyola, en xifres
  • 14% Madrid, comunitat autònoma uniprovincial, només representa el 14% de tota la població espanyola. Hi viuen 6,5 milions de persones
  • 44,5% Gairebé la meitat de les 1.000 grans empreses espanyoles tenen la seu a Madrid. Els seus ingressos representen el 56% del total
  • 150.000 És el nombre de treballadors del sector públic estatal que treballen a Madrid. El percentatge de funcionaris dobla el pes de la població madrilenya
  • 3,4% Madrid és a la cua de la despesa en sanitat. Segons dades del 2019, és la comunitat que hi dedica un percentatge del PIB més petit
Dossier Ayuso, el nacionalisme castís
Vés a l’ÍNDEX
stats