Economia 10/07/2021

476 dies atrapat en un ERTO

Prop de 90.000 treballadors a Catalunya continuen inclosos en un expedient de regulació temporal d’ocupació

3 min
L'alberg on treballa Rafa Nicolau està al costat del Camp Nou i està tancat des de l'inici de la pandèmia

Setmana del 16 de març del 2020. Havien passat només tres dies des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava que declarava l’estat d’alarma per la irrupció del covid. En aquella setmana l’executiu central presentava un pla de xoc per fer front al desastre econòmic que es veia a venir que provocaria la pandèmia i que preveia, entre d’altres, la mesura estrella d’aquesta crisi: els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Uns expedients amb què les empreses s’estalvien el gruix de les cotitzacions a la Seguretat Social de la plantilla i els treballadors mantenen la feina cobrant un 70% del sou.

I és des d’aquella setmana que Rafa Nicolau, que és recepcionista d’un alberg pròxim al Camp Nou des de fa més de set anys, es troba atrapat en un ERTO. Porta, doncs, gairebé 16 mesos o 68 setmanes o 476 dies sense treballar i esperant rebre la trucada de la seva cap comunicant-li que ja pot tornar a l’enyorada normalitat. Tot i la incertesa de la situació, de moment l’únic que sap és que aquesta reincorporació no arribarà, com a mínim, fins al setembre. “Ara per ara només tenim cinc reserves per a aquell mes i amb això no es paga ni el sou d’un treballador”, admet.

En aquests 476 dies ha passat per tots els estats anímics. Quan Sánchez va anunciar l’estat d’alarma –recorda– estava de vacances al Brasil amb la seva filla visitant la família (Nicolau és brasiler) i va haver de córrer cap a l’aeroport per canviar els bitllets i avançar la tornada. El 19 de març ja era a Barcelona. “Al principi ho portava bé perquè ja feia temps que volia canviar de sector laboral, estava cansat i necessitava parar, respirar i passar més temps amb la meva família”, explica. Però a mesura que han anat transcorrent els mesos aquest confort s’ha tornat inquietud i, sobretot, ganes de recuperar la rutina. “Hi ha un moment que, encara que facis moltes coses, necessites tornar a treballar. Vull tornar al meu dia a dia”, rebla.

Canvi de rumb laboral

Durant aquesta llarga aturada, però, no ha estat amb els braços plegats. L’ha aprofitat precisament per provocar el canvi laboral que desitja. Nicolau és graduat en relacions institucionals al Brasil i poc abans que esclatés la pandèmia finalitzava un màster universitari de responsabilitat social corporativa que ha cursat a Barcelona. S’ha descomptat ja de la quantitat de currículums que ha enviat en aquests setze mesos i tots amb el mateix resultat: “No m’han cridat ni per a una entrevista perquè demanen molts anys d’experiència. Buscar feina amb l’actual context és realment molt complicat”, rebla.

Però la presó de l’ERTO no només l’està afectant anímicament sinó també econòmicament. Paga una hipoteca i el seu salari s’ha vist reduït un 30%. “Abans arribava a final de mes amb alguns estalvis, ara ja no els tinc”, detalla. Tot i així, la seva situació –reconeix– no és alarmant perquè la seva parella és professora i ha mantingut la feina durant tota la pandèmia.

El contacte amb la propietària de l’alberg –que és un negoci familiar– i els seus companys de feina –la plantilla està formada per set persones– ha sigut constant en tot aquest temps i això fa que sigui molt conscient de les dificultats en què es troba el sector hoteler, un dels més afectats per la crisi juntament amb l’oci o la restauració. “Ha d’arribar turisme estranger per poder tirar endavant el negoci i la cinquena onada no ajuda gens”, assegura. Quin seria el futur de l’alberg si no s’allarguen els ERTO més enllà del 30 de setembre? Nicolau no dubta a l’hora de respondre: “Hauria de tancar perquè faria fallida”.

La por de quedar-se sense feina

Des que va arribar a Barcelona, ara fa deu anys, sempre ha treballat en el sector turístic tot i tenir una altra formació. “Era l’únic àmbit en el qual tenia experiència i on vaig trobar feina”, recorda. Davant de l’acumulació de nos que ha rebut durant aquests 476 dies, és conscient que serà molt difícil encarar un nou camí laboral. “Seguiré buscant, però ara mateix estaré satisfet si torno al meu lloc de treball perquè hi estic a gust. L'únic que no vull és haver de passar per un tancament de negoci i quedar-me sense feina”, manté.

Com Nicolau, a Catalunya hi havia al tancar el juny –segons les últimes dades que ha donat el ministeri de Treball– 89.448 persones en ERTO mentre que a Espanya ja s’ha baixat del llindar de mig milió amb 447.800 persones. Les dues xifres són lluny del punt més àlgid a què es va arribar el maig del 2020: a Catalunya es van registrar 618.780 ERTOs i a Espanya es va superar la barrera dels 3,5 milions de persones.

Els aturats temporals, en xifres

89.448

És el nombre de catalans inclosos en un ERTO a finals de juny, segons les últimes dades del ministeri de Treball   

447.800

És la xifra d’aturats temporals a Espanya al juny. Aquesta dada va superar els 3,5 milions el maig del 2020

45.226

Són les dones incloses en un ERTO que hi havia a finals del mes passat a Catalunya. De treballadors n’hi havia 44.222

618.780

Va ser el pic d’ERTOs a què va arribar Catalunya el maig del 2020 durant el punt àlgid de la pandèmia

stats