Autopistes
Economia 21/08/2021

Les barreres de peatges més innecessàries del món

Durant anys els conductors han fet cues eternes a la Roca i Martorell quan, en realitat, no calia

4 min
Cues al peatge de La Roca durant la passada Setmana Santa.

BarcelonaEl dia 1 de setembre serà un dia històric per al transport per carretera de Catalunya: aquell dia desapareixeran els peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. Mai s’havien aixecat tants peatges simultàniament a casa nostra. Les barreres que ara desapareixeran s’han integrat a les vides dels catalans, que han passat hores fent cua per pagar la tarifa corresponent. El problema és que, en alguns casos, aquestes cues han sigut totalment innecessàries. Tècnicament, fa anys que era factible que les concessionàries cobressin el peatge i que, alhora, els usuaris no perdessin el temps fent cues eternes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així ho van descobrir fa temps a Abertis, la companyia que ha dominat el negoci dels peatges a Catalunya i Espanya. "És com l’ou de Colom", expliquen fonts pròximes a la companyia, en referència a un problema que aparentment és difícil de resoldre, però que, en realitat, tenia una solució molt senzilla.

Conductors passant pel peatge de la Roca.

Dos dels grans embussos que s’han format des de sempre a les carreteres catalanes han sigut als peatges de la Roca del Vallès (en direcció nord) i Martorell (en direcció sud), especialment a l’inici dels caps de setmana, dels ponts i de les vacances, quan els habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona sortien en massa a passar uns dies fora. I aquests eren, justament, els dos peatges on les cues eren innecessàries.

La gran solució

La qüestió és aquesta: imaginem que vivim a Barcelona i que volem anar a la Costa Brava. Quan arribem a la Roca, hem d’aturar-nos al peatge a agafar un tiquet perquè la concessionària sàpiga en quin moment ens hem incorporat a l’autopista AP-7. En el moment d’abandonar l’AP-7 (per exemple, a Maçanet de la Selva), posem el tiquet i Abertis ens cobra una tarifa pel tram que hem recorregut (gairebé 5 euros). Fins aquí tot és lògic.

¿Però què passa si pel camí hem perdut el tiquet? Doncs que Abertis ens cobrarà la tarifa més cara, és a dir, des de la Roca. Això pot suposar una molèstia si ens hem incorporat a l’AP-7 en alguna de les entrades que hi ha entremig (com Sant Celoni o Hostalric, per exemple) però és completament irrellevant si ens hem incorporat a l’autopista precisament a l’altura de la Roca.

Explicat d’una altra manera: si tots els cotxes que haguessin entrat a l’AP-7 per la Roca circulessin sense tiquet, a l’hora de sortir de l’autopista se’ls cobraria exactament la mateixa tarifa. Això hauria suposat una evident millora per als conductors (que s’haurien estalviat les cues), per al medi ambient (menys congestió equival a menys contaminació) i la concessionària no hauria deixat d’ingressar ni un euro. És una solució tan evident que frega l’absurd: estava al davant de tothom i, aparentment, cap representant dels governs català o espanyol l’ha sabut veure.

El mateix procediment del peatge de la Roca es pot aplicar al de Martorell, però en direcció sud: tots els cotxes que accedeixen per aquesta entrada de l’AP-7 en direcció Tarragona es podrien haver estalviat la cua per agafar tiquet i, a l’hora de sortir, que se’ls cobrés la tarifa màxima, és a dir, des de Martorell.

A Abertis sí que es van adonar d’aquesta solució. Probablement va ser el 2017 quan la companyia va implantar un sistema de peatge sense barreres a la Roca. Els usuaris d’aquest tram d’autopista hauran vist que, des d’aquell any, hi ha dos carrils reservats per a cotxes que tenen el Via-T i que s’eviten fins i tot passar per sota de les famoses casetes taronges de l’AP-7. Si algun usuari sense Via-T es colava per aquests carrils, què passava? Doncs res: que en abandonar l’autopista se’ls cobrava la tarifa màxima, des de la Roca fins a la sortida on fossin.

peatge abertis
Imatge del peatge de La Roca, amb els dos carrils ràpids i sense barreres.

Aquesta solució tan evident segurament es pot aplicar a l’inici de totes les autopistes. Ara bé, en el cas dels peatges de la Roca i Martorell de l’AP-7, no s’hauria pogut fer abans del 2000, quan Abertis (Acesa, en aquell moment) va convertir en gratuït el tram central de l’autopista al seu pas pel Vallès Occidental, la coneguda com a B-30. La concessionària va aixecar el peatge el 2000 a canvi que l’Estat li pagués els diners que deixava d’ingressar. En aquell moment, la solució de la Roca i Martorell ja s’hauria pogut aplicar.

Avui dia, però, hi ha solucions encara millors, com és la generalització del sistema de pagament telemàtic i l’aixecament definitiu de les barreres de peatge, un sistema que ha quedat desfasat. A Londres, per exemple, fa gairebé dues dècades que es va instaurar el peatge per accedir en cotxe al centre de la ciutat i no s’ha instal·lat cap barrera enlloc. Ara que el govern central es planteja instaurar un sistema de peatges generalitzat a tot Espanya, el més probable és que es faci d’aquesta manera. Les cues eternes que han patit els conductors durant dècades, però, ja no ens les traurà ningú.  

stats