Economia 30/10/2018

L'economia europea intensifica la frenada

El creixement del PIB de l'eurozona torna a nivells del 2014 però Europa no s'alarma

Júlia Manresa
4 min
El Regne Unit (0,1% el primer trimestre) i França (0,3%) creixen més lentament. A la imatge, la City de Londres.

Brussel·lesIgual que l’hivern, el refredament de l’economia ha arribat amb més força i abans del que s’esperava. Les primeres estimacions del creixement del PIB europeu que va publicar ahir Eurostat ho posen de manifest. El ritme ja s’havia anat alentint des de finals de l’any passat, però el tercer trimestre del 2018 ha crescut a la velocitat més baixa dels últims quatre anys. El PIB del conjunt de la zona euro va créixer un 1,7% aquest període, molt lluny del creixement del 2,8% que s’havia registrat el mateix període del 2017. Si es compara amb el trimestre anterior, el creixement és només del 0,2%, la meitat que l’anterior i el ritme més baix des del 2014.

Que l’economia frena no és una novetat d’ara, però la davallada ha agafat més intensitat de l’esperada aquest últim trimestre, tal com constaten els economistes consultats per Reuters, que esperaven un ritme de creixement del 0,4%. La pèrdua d’impuls també es fa evident si ens fixem en els 28 països de la UE i no només en els que integren l’eurozona. En aquest cas, el creixement interanual és de l’1,8%, i el trimestral, del 0,3%. Com a referència, tant el Banc Central Europeu com el Fons Monetari Internacional preveuen que el conjunt de l’economia de l’euro tanqui el 2018 amb un creixement del 2% (el 2017 el ritme havia sigut del 2,5%).

Tranquil·litat a Europa

No ha calgut, doncs, esperar a la fi dels estímuls de Draghi per començar a notar el refredament econòmic. La setmana passada era el mateix president del BCE qui constatava que els indicadors es mostren “més febles”. Però per ara les institucions no es mostren alarmades. Malgrat tot, Draghi va decidir mantenir el full de ruta i la seva intenció continua sent retirar els estímuls l’estiu del 2019 i acabar amb la compra de deute aquest 2018.

Però els mateixos economistes consultats per Reuters ja avisen que aquesta frenada podria ser un dels motius per ajornar la pujada de tipus. De moment, però, les institucions europees es mantenen passives. Una de les portaveus de la Comissió Europea explicava ahir que “encara s’identifica creixement econòmic” i que, malgrat que s’accentuï la desacceleració, “el creixement fonamental és manté”. De fet la Comissió prefereix fer una interpretació positiva de les xifres i assegura que es tracta del 22è trimestre consecutiu d’expansió després de la crisi econòmica. Conclou que encara es noten els impactes positius de la política monetària del BCE i afirma: “No és que tot vagi perfecte, però hi ha creixement econòmic”. Però caldrà esperar per veure si les projeccions econòmiques que emeti la CE la setmana vinent van a la baixa i si en l’última reunió del consell del BCE hi ha un canvi de plans.

Però per què frena l’economia? Com bé va dir Draghi, i com coincideixen diversos organismes i institucions, els vents de cua que han estat empenyent l’economia europea i global comencen a frenar i es posa de manifest que hi ha riscos antics encara latents, a més d’altres de nous. El Brexit és un dels factors, però també la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i ara s’hi afegeixen les incerteses que provoca l’actitud d’Itàlia (tercera economia europea) davant les exigències pressupostàries de Brussel·les. De fet, ahir l’Institut Nacional d’Estadística italià (Istat) va donar a conèixer que l’economia italiana s’estanca. El tercer trimestre el seu PIB no va variar. Ha crescut un 0,8% en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior, però se situa molt per sota de la mitjana de l’1,7% interanual de la zona euro.

LES CLAUS

Per què es desaccelera l’economia ?Els experts expliquen que fins ara el PIB ha crescut per sobre del seu “potencial” gràcies a l’auge de les exportacions i a un context favorable pels estímuls del BCE. Ara parlen de “normalització” de l’economia a un ritme potencial, més baix per raons com l’estancament de la productivitat.

Com s’explica aquest augment de la intensitat en la pèrdua de creixement?Les principals causes d’inestabilitat econòmica són el Brexit, la guerra comercial entre els EUA i la Xina i la salut del comerç mundial. Però cal afegir-hi la situació d’Itàlia, que és la tercera economia europea i va deixar de créixer el tercer trimestre d’aquest any.

¿Hi ha altres indicadors que apunten a un refredament? Justament ahir, la CE va publicar l’indicador de sentiment econòmic (ISE), que revela una caiguda d’1,1 punts a l’eurozona (fins als 109,8) a l’octubre. Al conjunt de la UE també es produeix una caiguda de 0,8 punts. Espanya és l’única gran economia on creix.

Per què les institucions europees no s’alarmen? Segons un dels portaveus econòmics de la Comissió Europea, cal tenir en compte que “encara hi ha creixement” i que ja són 22 trimestres seguits de progrés econòmic. Aquest organisme, com el BCE, es mostren tranquils davant les dades i insisteixen que la desacceleració ja està prevista.

Què passa a Espanya? La desacceleració és global, com demostren aquestes primeres projeccions trimestrals d’Eurostat. Espanya també comença a notar amb força la desacceleració, però els seus nivells de creixement encara superen la mitjana europea perquè encara sobrepassen el 2% interanual, una taxa encara més alta a Catalunya.

stats