REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Economia 02/10/2012

Brussel·les colla amb les pensions

Joan Faus
4 min
MIRANT LA HORA  El ministre De Guindos enseyant-li ahir el rellotge  al comissari europeu Rehn, amb qui es va reunir a Madrid.

MADRIDBrussel·les vol que Espanya completi el seu programa de reformes, entre les quals inclou una de les poques línies vermelles de Mariano Rajoy, les pensions. El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, va cridar ahir a Madrid a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions "inevitablement". L'executiu comunitari no ha amagat que vol accelerar l'entrada en vigor de l'avançament de l'edat de jubilació i mesures per retardar-ne l'edat real.

En aquest context, el govern Rajoy, que de cara al 2013 ha previst una pujada de les pensions de l'1%,

ho té més que complicat per actualitzar-ne el valor a la inflació. Per al 2012 també les havia apujat un 1%, però al setembre l'IPC s'ha situat en un elevat 3,5% i la factura pot sortir molt cara. El secretari d'estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, va deixar obert què es farà al novembre, quan toca adaptar la pensió al cost de la vida. "Veurem si hi ha una desviació de preus assumible pel sistema", va dir.

El context de la visita del comissari Olli Rehn és delicat. Espanya acaba de presentar els pressupostos amb més dèficit i deute del previst, en bona part per culpa del sanejament de la banca, l'auditoria de la qual ja ha enllestit. L'agència Reuters informava ahir que l'executiu ja ha transmès a les autoritats europees que està disposat a demanar el rescat, de manera que el Banc Central Europeu (BCE) pugui comprar deute sobirà espanyol. "Els espanyols s'hi havien mostrat una mica reticents, però ara ja estan a punt per demanar ajuda", comenta un alt funcionari europeu. Segons la mateixa font, Alemanya és qui encara dubta, perquè tem que el seu Parlament no ho aprovi.

La postura oficial de Rajoy és que abans de sol·licitar cap altra ajuda -més enllà del rescat bancari, que segons el govern espanyol es limitarà finalment a 40.000 milions d'euros, dels 100.000 milions autoritzats per Brussel·les- cal analitzar bé els requisits que implicaria. Ho va reiterar ahir el ministre d'Economia, Luis De Guindos, però el més curiós és que, uns segons abans, al seu costat a la roda de premsa, el vicepresident europeu havia dit que "les condicions són ben conegudes". És a dir, que Madrid sap quines són i només està intentant guanyar temps. Els requisits, segons va explicar, són "donar prioritat" a algunes polítiques, establir uns calendaris "clars" d'implementació. El poderós comissari d'Economia europeu va evitar ahir pressionar Espanya, però va reiterar que els "mecanismes" existeixen i que la CE "està preparada per actuar quan sigui necessari".

Dèficit del 6,3%

D'altra banda, el comissari va considerar "factible" que Espanya compleixi l'objectiu del 6,3% de dèficit d'enguany i va dir que les desviacions de la despesa per les ajudes a la banca no haurien de computar com a dèficit excessiu i suposar més ajustos, però que el veredicte final el donarà l'oficina estadística Eurostat. Tot i així, fidel a l'ortodòxia financera, va insistir en el dogma de l'austeritat: "La consolidació fiscal ha de continuar amb determinació, implica decisions dures però que seran més dures si es posposen".

Rehn també va lloar els resultats de l'anàlisi a la banca efectuada per la firma Oliver Wyman, que ha suspès set dels 14 bancs analitzats. En aquest sentit, el ministre De Guindos va haver de matisar ahir que els bancs estaran en condicions de tornar a donar crèdit "quan comenci la recuperació". El juny passat, en l'última reforma financera, De Guindos havia promès que ajudaria "les famílies i les empreses" i "serviria perquè tornés a fluir el crèdit, perquè creixés l'economia i es creés ocupació". Ara el ministre vincula la reobertura de l'aixeta del crèdit al retorn del creixement econòmic -que el govern preveu per al 2014- i no a la millora de la credibilitat del sector gràcies al rescat.

Es tracta d'un gest de realisme que evidencia encara més la paradoxa que l'executiu destini milions als bancs mentre retalla prestacions socials i apuja impostos.

Conscient d'aquesta realitat, accentuada per l'anunci dissabte que l'ajuda a la banca dispararà el dèficit i el deute per sobre del previst, De Guindos va voler subratllar que "és perfectament conscient dels sacrificis que demana" als ciutadans i que, per aquest motiu, les ajudes suposaran "contrapartides" per a les entitats, per exemple, en salaris i política comercial. Tot i així, va insistir que la solvència del sistema financer és "vital" per al conjunt de la societat perquè, sense aquesta solvència, "no hi haurà creixement ni recuperació".

Caiguda del crèdit

Segons les últimes dades, la concessió de crèdit a famílies i empreses a Espanya va caure un 5,2% en l'últim any. La majoria d'experts consideren que les necessitats de capital establertes per Oliver Wyman no ajudaran a fer que torni a fluir el crèdit sinó tot el contrari, ja que les entitats hauran de dedicar més recursos a guanyar solvència. Creuen que serà més efectiva la figura del banc dolent que comprarà els actius immobiliaris danyats dels grups més febles perquè puguin dedicar-se a finançar els seus clients. Els detalls d'aquesta societat els donarà a conèixer demà el titular d'Economia, que ahir ja va avançar una novetat sorprenent: no es finançarà amb els diners del rescat bancari europeu, com s'havia dit fins ara, sinó amb fons públics i privats.

Caldrà veure si les entitats espanyoles podran rebre directament els diners del rescat europeu malgrat que Alemanya, Holanda i Finlàndia -els països més solvents- ho van posar en dubte la setmana passada, contradient els acords de l'últim Consell Europeu.

stats