L'educació i l'entorn, la clau per a la inserció laboral dels joves
Un debat al CTESC mostra les diferències en funció dels estudis i si s'han cursat en un centre privat
BarcelonaUn dels problemes endèmics de l'economia catalana, sobretot a partir de la crisi del 2008, és l'atur i la precarietat laboral dels joves. Entre els motius, tal com s'ha esgrimit a la taula rodona sobre la desocupació juvenil que ha celebrat aquest dimecres el Centre de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), hi ha la temporalitat, l'encariment del preu l'habitatge i, entre d'altres, la difícil transició entre el món acadèmic i el professional.
En aquest sentit, Joan-Miquel Verd, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha remarcat que el fet de néixer en un entorn o en un altre i els estudis que es cursen són determinants en la inserció laboral. "Els que pateixen més són aquells que tenen estudis superiors o que només tenen estudis bàsics, que sobretot han de treballar al sector serveis, sovint han d'anar a l'atur o acceptar feines informals". A més —ha continuat Verd— molts dels subsectors del sector serveis en què la precarietat i la temporalitat són predominants sobretot són ocupats per dones, cosa que accentua la bretxa de gènere salarial.
Els que tenen carreres, màsters o doctorats, però, tampoc s'escapen tan fàcilment de la precarietat. "Hi ha un 40% de sobrequalificació", ha recordat Cristina Domènech, membre de l'àmbit sindical del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Ara bé, tal com ha remarcat Verd, també hi ha diferències socials entre els joves. "Ens enganyem si ens pensem que tots són iguals i en parlem com si fossin un tot, i això és molt important a l'hora de dissenyar les polítiques d'ocupació".
Al seu torn, Emma Hernández, directora de Recursos Humans d'Amplifon, ha assegurat que les multinacionals en què ha tingut responsabilitats es troben més còmodes treballant amb centres educatius privats que amb públics. "A les empreses ens és més fàcil col·laborar per a la inserció laboral amb les universitats privades, hi estan molt més enfocades". Sobre això, Verd ha evidenciat que les privades tenen estudiants de característiques socioeconòmiques diferents que les públiques i, per tant, ho tenen més fàcil, i que sovint se centren en carreres que tenen més sortides professionals. "Tampoc estem a favor de la visió mercantilista de l'educació, les universitats no només tenen la funció d'inserir-nos al mercat laboral, també ens han d'ajudar a tenir una mirada crítica i han de crear una ciutadania conscient", ha respost Lucía Aliagas, membre de l'àmbit sindical del CNJC.
També han criticat que sovint les pràctiques dels joves estudiants no siguin remunerades, que siguin massa llargues i moltes empreses no les utilitzin com a planter de futurs treballadors amb contractes indefinits, sinó per aprofitar-se de la mà d'obra barata que són. "Les pràctiques han de servir per facilitar la inserció, no per prolongar la precarietat", ha resumit Verd.
