Economia 12/04/2021

L'aixecament dels peatges deixarà sense feina 408 treballadors a Catalunya

El personal de manteniment és l'únic que continuarà a partir de l'1 de setembre després de l'ERO

3 min
Imatge del peatge de l'AP-7 a l'alçada de La Roca
Disponible en:

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagaran els peatges de l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; a l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida, i al tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls i la C-33, entre Barcelona i Montmeló. El que de cara a l'usuari sembla una bona notícia no ho és per als treballadors. Segons ha pogut saber l'ARA, l'aixecament de barreres suposarà la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per extinció per part d'Abertis, que finalitza aquestes concessions, per a 408 treballadors, la majoria dels quals es dediquen al cobrament de peatges.

El govern espanyol, propietari de l'AP-7 i l'AP-2, i la Generalitat, titular de la C-32 i la C-33, només subrogarien la plantilla que es dedica al manteniment, formada per 231 persones, tal com ja va fer l'executiu central amb l'aixecada de barrera del peatge de l'AP-7 entre Alacant i Tarragona i l'AP-4. En aquell moment, idèntic al que es viurà ara, 136 empleats van perdre la feina. Consultats per aquest diari, portaveus d'Abertis es limiten a dir que encara s'està negociant la xifra i mantenen que seran al voltant de 400 treballadors els afectats per l'ERO.

Si es desglossen les xifres, a l'AP-7 i l'AP-2 treballen actualment 525 persones de la filial d'Abertis, Acesa, de les quals 190 es dediquen al manteniment. Pel que fa a la C-32 i C-33 Invicat, que també és filial d'Abertis, té una plantilla de 114 persones, de les quals 41 també fan tasques de conservació de la via.

Tant el govern espanyol com la Generalitat, que a partir de l'1 de setembre s'hauran d'encarregar tant de la conservació com de l'explotació d'aquestes vies, han començat ja a moure fils però a ritmes molt diferents. L' executiu central, després de fer el requeriment de tota la documentació de l'AP-7 i AP-2 a Acesa, va aprovar el 30 de març treure a concurs cinc contractes de manteniment valorats en 655 milions d'euros (541 milions més IVA) pels diferents trams d'aquestes autopistes. Els contractes tindran una durada de dos anys prorrogables a tres més. A aquests concursos s'hi ha d'afegir que l'executiu també va treure a licitació un contracte de 19 milions per gestionar el centre d'operacions d'aquestes autopistes. Pel que fa a la Generalitat, només ha demanat la informació a Invicat sobre la C-32 i C-33 però encara no ha fet cap mena de licitació tot i que queden poc més de quatre mesos perquè s'acabin les concessions dels peatges.

Les mateixes indemnitzacions que els de Tarragona

Les negociacions per ERO d'extinció, que per llei s'han de fer obligatòriament, s'obriran a principis de juliol. Si no hi ha sorpreses aquests treballadors rebran les mateixes indemnitzacions que els de la filial d'Abertis, Aumar, que tenia la concessió de l'AP-7 fins a Tarragona, i que són les màximes que recull la llei. Es tracta de 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mesos dels treballadors previs al 2012 i de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mesos per als exercicis treballats a partir d'aquell any. L'acord també recollia altres mesures complementàries com un conveni especial per als afectats amb 55 o més anys o una assegurança mèdica durant un any.

El tram de l'AP-7 entre Salou i Alacant va obrir les barreres de peatge l'1 de gener del 2020. Més d'un any després encara no està resolt quin ha de ser el futur de les vies d’alta capacitat. Des del govern espanyol no s’ha aclarit si s’imposarà un model de pagament per ús, com podria ser una vinyeta. Aquesta és precisament l'opció que sempre ha defensat la Generalitat perquè permetria recaptar fons per fer el manteniment de les vies i, alhora, per garantir noves inversions.

La fi de les quatre concessions arriba en un dels pitjors moments que travessa Abertis, que per primer cop va tancar el 2020 amb uns resultats negatius per la caiguda de trànsit a causa del confinament. Concretament les pèrdues van ser de 392 milions d'euros, una xifra que està molt lluny dels 352 milions de beneficis que va tenir el 2019. L'empresa, participada per la italiana Atlantis i la constructora espanyola ACS –propietat de Florentino Pérez–, va ingressar l'any passat 4.054 milions, un 18% menys que el 2019.

Per compensar la caiguda de trànsit Abertis va demanar allargar les concessions però el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha deixat clar en diverses ocasions que els peatges s'acaben el 31 d'agost.

stats