La reindustrialització més enllà de Nissan: què se n'ha fet de les fàbriques que han tancat?

BarcelonaA mitjans del 2020, la indústria catalana vivia un dels seus pitjors daltabaixos: Nissan anunciava l'acomiadament de 3.000 treballadors i el tancament de les seves plantes després de 40 anys a Catalunya. El serial, que ha ocupat pàgines i pàgines fins avui, no s'ha acabat: tres anys després encara hi ha un miler de treballadors pendents de recol·locar.

Però Nissan no ha estat un cas únic. En els últims cinc anys mitja dotzena de companyies més també han decidit tancar les seves plantes industrials arreu del país, algunes d'elles sense la mateixa sort que han viscut les instal·lacions que ocupava la companyia nipona, perquè no s'ha trobat relleu industrial per donar una nova vida a les seves línies de producció.

Tot plegat en un moment en què la política industrial torna a estar de moda. Si bé Nissan va fer saltar les alarmes a Catalunya, la pandèmia i la guerra d'Ucraïna van escampar la preocupació a escala europea: faltaven béns bàsics i es produïen colls d'ampolla que feien parar línies de producció de les nostres fàbriques. Era hora de l'autonomia estratègica, l'enterrament definitiu dels preceptes de Gary Becker. Un debat especialment important al nostre país, tenint en compte que la població ocupada al sector industrial català representa actualment el 17,1% del total.

2020, l'any negre

En plena pandèmia diverses companyies van anunciar expedients d'ocupació i el tancament de plantes. La companyia Nobel Plastiques, dedicada als conductes de plàstics per a fluids per a diferents fabricants de vehicles, anunciava el tancament d'una planta de 200 treballadors a Sant Joan Despí. Mesos més tard Robert Bosch tancava a Castellet i la Gornal, i el 2021 a Lliçà d'Amunt.

Aquell mateix any, el fabricant de neumàtics i components de vehicles Continental arribava a un acord amb la plantilla per tancar la seva planta de Rubí, de 750 treballadors. L'operació s'emmarcava en el procés de reestructuració de la companyia a escala mundial. A l'Arboç a mitjans del 2020 rebien la notícia del tancament de la planta de Saint Gobain, amb l'acomiadament de 122 empleats. El motiu era la fi de la vida útil del forn que utilitzava per fabricar vidre per al sector de l'automoció. Mesos després era el torn de TE Connectivity: la direcció feia saber al comitè d'empresa el tancament de la planta de Montcada i Reixac, amb l'acomiadament de 248 treballadors.

Un any més tard Sandoz, la divisió de genèrics i biosimilars del Grup Novartis, anunciava el tancament de les seves instal·lacions a les Franqueses, que es materialitzarà el 2024, amb 170 treballadors afectats. Totes elles seguien els passos de General Cable, que el 2019 va comunicar la seva intenció de tancar les plantes de Manlleu i Montcada i Reixac, amb prop de 600 treballadors.

Les reindustrialitzacions pendents

També hi ha casos d'empreses que han pogut recol·locar part de la plantilla, l'últim el proveïdor automobilístic Mahle, una planta de Vilanova i la Geltrú que va tancar a principis del 2022. La setmana passada es va arribar a un acord amb l'empresa d'equips i maquinària de fabricació electrònica MSTECH Europe, que la reindustrialitzarà amb una inversió de sis milions d'euros.

Entre els casos d'èxit també hi ha Valeo, que va tancar el 2017 la seva planta de Martorelles: la companyia Class Plastics de Rubí, dedicada a la injecció de plàstics, va traslladar-s'hi, amb la incorporació de 80 dels 200 treballadors de Valeo. L'any 2021 va entrar en un concurs de creditors i TAG Automotive va quedar-se la planta.

Les plantes de Robert Bosch també van atraure nous inversors: la companyia GSR, del sector del reciclatge, va ocupar les instal·lacions de Castellet i la Gornal amb la reincorporació de 60 dels 200 treballadors que tenia Robert Bosch, amb un pla inversor de 100 milions d'euros. En el cas de Lliçà d'Amunt, tancada el 2021, el grup francès Barat Alte, que fa rentats de trens, s'hi va instal·lar amb el compromís de recol·locar 60 treballadors a finals del 2024. Fins ara n'han entrat 34.

Les plantes de General Cable van quedar-se a mig reindustrialitzar: la de Montcada se la va quedar una empresa logística, amb alguns treballadors inclosos, i la de Manlleu no s'ha reindustrialitzat. Un grup dels seus extreballadors estan recol·locats treballant a Vic. Un altre cas és Delphi: tancada el 2016, ha acollit a les seves instal·lacions quatre empreses amb la recol·locació de la meitat de la plantilla, 200 persones.

Pitjor sort van viure TE Connectivity, Nobel Plastiques, Lear i Continental. Alguns dels seus treballadors s'han recol·locat amb l'ajuda de la Generalitat, i les plantes han rebut l'interès d'empreses per instal·lar-s'hi, però en cap d'elles s'ha acabat materialitzant. De moment queda pendent de reobrir les plantes de Sandoz.

El sòl industrial, un factor més

En aquests processos hi juga un paper clau el Govern. "El que fa la Generalitat és una feina de bisturí: la direcció general d'Indústria identifica possibles interessos d'empreses internacionals i també de nacionals a través de les oficines d'Acció a l'exterior", explica a l'ARA el director general d'Amec, Joan Tristany. "En la reindustrialització el punt crític no és el sòl industrial. El problema és un altre, les persones. Les empreses d'avui del sector industrial diuen que no troben gent", afegeix Tristany.