El Santander, imputat per blanqueig

MadridEl setge per la presumpta implicació en blanqueig de capitals que envolta el Banco Santander s’estreny una mica més. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va citar ahir a declarar com a investigats -els antics imputats- els màxims responsables del control i la prevenció de blanqueig de capitals de l’entitat entre el 2005 i el 2015, després de diversos informes del Banc d’Espanya analitzant la informació aportada per Hervé Falciani, l’informàtic que el 2009 va extreure una llista de fins a 130.000 presumptes evasors fiscals quan treballava a la filial suïssa d’HSBC. En total, De la Mata cita per al mes que ve set directius del primer banc espanyol i tres més de BNP Paribas.

Concretament, el magistrat de l’Audiència Nacional ha tingut en compte diversos informes dels inspectors del Banc d’Espanya elaborats des del maig del 2015 fins a finals de l’any passat en què s’analitza la relació del moviment de comptes dels clients amb residència a Espanya de l’entitat suïssa HSBC Private Private Bank. Segons el jutge, aquests informes posen de manifest que hi ha un conjunt d’operatives de “gestió, utilització i aprofitament de fons, dipòsits i valors ocults a l’erari públic”, que podrien constituir “delictes continuats de blanqueig de capitals”.

Per aquest motiu, De la Mata cita tots els que eren responsables precisament de prevenir aquestes conductes en una unitat antiblanqueig. De fet, el Santander havia creat el 2013 un òrgan intern per controlar aquestes qüestions i netejar així la seva imatge després de veure’s esquitxat per la fallida de Lehman Brothers, l’estafa Madoff o rebre sancions per fer servir informació privilegiada en una compra als EUA.

Així doncs, De la Mata cita els responsables d’un organisme estructurat piramidalment en l’àmbit de prevenció de blanqueig. Començant pel màxim responsable, Ignacio Benjumea Cabeza de Vaca, que haurà de declarar el mes que ve davant l’Audiència Nacional perquè va ser president del comitè d’anàlisi i resolució des del 2005 fins al 2014. Val a dir que Benjumea és actualment membre del consell d’administració de l’entitat, on es va incorporar precisament el 2015 com a conseller extern. En segon lloc, De la Mata cita Carlos Fernández García, el director del departament i la persona que responia davant el Sepblac (el servei de prevenció de blanqueig a Espanya).

S’imputen també els diferents responsables de prevenció de blanqueig en àmbits com la banca privada, com Jesús Álvarez Ramírez; el departament a l’estranger, del qual era responsable Jesús Rivero González; la prevenció en institucions financeres, de la qual era responsable Marta Mora, i també Carlos Infesta Fernández, que a LinkedIn consta com a treballador del Santander al capdavant de prevenció de Banca Majorista, i José Manuel Araluce, responsable de compliment.

La vinculació amb Suïssa

Citant els moviments que descriuen els inspectors del Banc d’Espanya, De la Mata explica, com es pot comprovar, que en les diverses transferències investigades s’ordenen operacions des de Suïssa i amb beneficiaris a Espanya denunciats per delictes contra Hisenda en el procés que es va iniciar amb la llista Falciani. Els informes expliquen que els comptes de valors que l’HSBC tenia al Santander i a BNP eren comptes “globals” en què no es coneixien els propietaris reals dels valors, que només s’han pogut descobrir “gràcies a la base amb les dades facilitades per Falciani”. Just fa un any que l’Audiència Nacional va escorcollar la seu del Santander per aquest motiu.

A més, el magistrat considera que el 2005 l’HSBC ja era un banc “d’alt risc” pel que fa al blanqueig de capitals. Tot i això, no va ser classificat com a tal per tots els que havien de fer-ho, els set directius del Santander i tres de BNP Paribas que ahir va citar a declarar.

1. Què és la llista Falciani?

És un document recopilat per l’extreballador del banc HSBC Hervé Falciani que conté els noms de 130.000 titulars de comptes no declarats. Falciani va gravar els documents quan hi treballava d’informàtic. La llista va acabar en mans dels diferents governs d’on eren els titulars d’aquests comptes i va posar de manifest les pràctiques d’evasió fiscal que feia servir la seu suïssa d’aquest banc britànic.

2. Com va afectar la llista Espanya?

Aquest cas va destapar el nom de més de 650 evasors espanyols. La llista sencera no va transcendir mai, però sí que es van fer públics alguns noms, com ara el d’Emilio Botín, el difunt president del Banco Santander. Ell sol va haver de pagar més de 200 milions d’euros per regularitzar la situació. Més de 300 evasors van aprofitar per regularitzar la seva situació l’octubre del 2010, i això va permetre a l’Agència Tributària espanyola ingressar 260 milions d’euros.

3. De què s’acusa ara el Banco Santander?

L’Audiència Nacional ha citat a declarar com a investigats -el que abans s’anomenava imputats- set directius del Santander, els màxims responsables del control i la prevenció de blanqueig del banc, a qui acusa, precisament, d’un possible “delicte continuat de blanqueig de capitals”. El magistrat es basa en els últims informes del Banc d’Espanya en què els inspectors analitzen els moviments dels comptes de clients espanyols a la seu suïssa de l’HSBC.

4. Què vol saber l’Audiència Nacional?

El magistrat José de la Mata vol aclarir fins a quin punt els responsables de l’entitat coneixien les pràctiques i els moviments fraudulents que feien aquests comptes.